El 23 de juliol de 1373 moria a Roma la noble, mística, teòloga i escriptora sueca Brígida. Només quatre anys després s'iniciava el procés de canonització i es publicaven les seves Aparicions celestials, fruit de les visions divines que tenia des de ben petita. A partir de la seva pujada als altars l'any 1391 amb la seva proclamació com a santa per l'Església Catòlica, Santa Brígida ha estat considerada patrona de les vídues, de Suècia i, des de 1999, una de les santes patrones d'Europa i venerada per catòlics, luterans i anglicans. No consta, malgrat la seva profusa activitat intel·lectual, que la santa sueca tingui el vincle amb els llibres i les roses que s'atribueix a Sant Jordi, des que l'any 1930 es va decidir unificar el Dia del Llibre –que s'havia començat a celebrar el 7 d'octubre en honor al naixement de Miguel de Cervantes– amb la diada tradicional de les roses que se celebrava el dia del Sant Patró de Catalunya, que coincidia amb el dia de la mort del creador del Quixot. Però, el coronavirus que tot ho pot –fins i tot suspendre una festa tan arrelada i multitudinària com la de Sant Jordi– ha fet que llibreters, editors i floristes s'hagin encomanat enguany, no pas al qui mata el drac sinó a la mística que va venir del fred.
Diada d'agraïment als clients
Eric del Arco, llibreter de Documenta/Maria Contreras Coll.
En aquest sentit, Eric del Arco, llibreter de la històrica Documenta, en aquest sentit, recorda que el sector del llibre no té poder sobre el santoral, competència exclusiva del clergat, i, per tant, avui toca celebrar Santa Brígida amb la il·lusió de donar les gràcies a tothom que els ha ajudat en aquestes setmanes difícils, entre el 14 de març i el 4 de maig en què la persiana va estar baixada. Tot i que van ser dels primers a obrir, amb totes les mesures de seguretat possibles, del Arco recorda que han perdut dos mesos i mig de vendes, inclosa la setmana Sant Jordi, que és un dels moments àlgids del calendari llibreter. La clientela, però, respon i quan ha arribat el soci i successor del mític Josep Cots –que no s'ha volgut perdre l'ocasió– i els seus treballadors ja han trobat gent a la porta.
Fins i tot, una d'aquelles coses que menys il·lusió fan als llibreters, els descomptes del 10% en aquestes ocasions, són avui una festa, en una llibreria que a migdia presenta un aspecte de festa major. Com recorda la presidenta d'Editors.cat Montse Ayats, a qui saludem a la Documenta, acompanyada del president de la Cambra del Llibre, Patrici Tixis, i de la consellera Mariàngela Vilallonga, i retrobarem més tard a la Laie, les bones dades de vendes de les darreres setmanes, a més de mostrar la solidaritat dels lectors, assenyalen que el confinament, si ha tingut alguna cosa bona, és que ha servit per "retrobar-nos amb la lectura i els llibres". Per això era important, segons Ayats, fixar-se un objectiu com el 23J per poder arrencar i tenir un horitzó ha estat positiu, sobretot pensant en la Setmana del Llibre en Català que es presentarà els pròxims dies. "Per aconseguir una cosa te l'has de creure" afirma amb rotunditat davant l'èxit que alguns pessimistes escamotejaven a aquest Sant Jordi d'estiu.
Imatge de la llibreria Ona, durant el Sant Jordi d'estiu/Maria Contreras Coll
Des del seu escepticisme i veterania, Lluís Morral de Laie –que acaba de guanyar el premi Pere Rodeja– reconeix que no esperava gaire del dia però que el moviment a l'establiment del carrer Pau Claris l'ha sorprès. Laie havia previst posar parada al Passeig de Gràcia, iniciativa anul·lada la setmana passada pels rebrots de coronavirus, i també tenia previst un espai per signatures. Finalment van anul·lar-ho tot i han optat per fer entrar els clients a la llibreria: "En una parada pots posar el més nou, però a dins el client pot trobar llibres de fons que són un pes molt destacat per les nostres vendes en un dia com avui". De tota manera, novetats com el darrer llibre del president Carles Puigdemont destaca entre les vendes encapçalades per Canto jo i la muntanya balla d'Irene Solà, un dels long sellers d'aquests darrers anys. Tot ajuda a superar el que Morral recorda com "una clatellada forta".
A Ona Llibres, un dels nous espais de la ciutat que avui viuen festa grossa, el moment més emotiu ha estat la visita de Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural, rebut amb un espontani aplaudiment per clients i llibreters, com Montse Ubeda, directora de l'espai impulsat a Pau Claris per l'empresari Tatxo Benet, que no podia amagar l'emoció que sentia. Ona havia preparat una jornada maratoniana de signatures, amb la presència de 72 autors, però les noves mesures decretades pel Govern arran de l'augment de rebrots a Barcelona les van obligar suspendre. Això sí, autors com Rafel Nadal, Irene Sola, Eva Baltasar, Rocío Bonilla o Julià Guillamon han deixat llibres signats pels clients.
Aspecte de la llibreria Documenta en Sant Jordi d'estiu/Maria Contreras Coll
Autors i llibreters, amor d'anada i tornada
Al fons de la llibreria Documenta, l'escriptor Lluís-Anton Baulenas s'ha atrevit a entonar un valset extret de Rayuela, un dels seus llibres més estimats, que té un gran significat per la Rut, la protagonista de la seva novel·la i per ell. L'escriptor ha viscut de prop els terribles estralls del coronavirus, que s'han endut un familiar proper, però no s'ha volgut perdre l'ocasió de tornar a retrobar-se amb el públic mesos després d'haver-ho de deixar tot per culpa de la pandèmia, i reivindicar "que la cultura és segura".
Ja de bon matí, alguns autors dels segells del Grup 62 s'apleguen pel típic esmorzar amb la premsa. Un esmorzar que es porta a terme amb distàncies, mascaretes i sense els petons i abraçades habituals. En una de les taules, Pilar Rahola, que acaba de publicar L'espia del Ritz, critica durament el president Quim Torra i l'alcaldessa Ada Colau pel que considera "un menyspreu cap a la cultura" dels nostres governants: "La cultura és un dels espais econòmics més precaris i, alhora, el germà petit i pobre de totes les decisions que es prenen. Impedir l'acte del Passeig de Gràcia em sembla un acte arbitrari que demostra que no els interessa la cultura".
Els autors del Grup 62 durant l'esmorzar amb la premsa/Maria Contreras Coll
Acompanyada per altres escriptors com Enric Calpena ha estat un dels autors que ha vist el seu llibre, El primer capità, una de les apostes editorials de Sant Jordi, patia les conseqüències de la pandèmia, Gemma Ruiz Palà es mostra optimista que "després de tots els entrebancs, galledes d'aigua freda, incerteses i contradiccions" estiguin esmorzant i puguin fer una ruta per diferents llibreries per deixar-hi exemplars signats, "és èpic!". La seva novel·la Ca la Wenling va sortir, al febrer, just abans del confinament, però assegura que durant el confinament el llibre ha estat viu. "Els lectors i els llibreters hi han confiat i pel que podia haver estat estic molt contenta. No ha quedat ni invisibilitzat ni congelat i en un any tan estrany és per estar-ne molt agraïda".
Ruiz, una referència del periodisme cultural, recorda que a diferència del món del teatre, que han patit cancel·lacions, ajornament i incerteses, el món del llibre ha tingut la sort de poder superar qualsevol situació. En aquest sentit, el periodista Toni Cruanyes recorda el tràfec clandestí de llibres amb els llibreters de confiança durant els dies més durs del confinament, "quan ens vam adonar que no teníem les lleixes no prou plenes com voldríem i que li ha donat a tot plegat un aire més romàntic". Un "bé de primera necessitat" segons Ruiz, que es ven en unes llibreries que per ella són "temples": "Si no fos aquí seria rondant i comprar un llibre a cada lloc que m'estimo. Avui no és Sant Jordi d'estiu, avui és el dia de les llibreries".
No era Sant Jordi a la Rambla
Les floristes de la Rambla tenen un carrer a Barcelona i han estat des del segle XIX un dels símbols del passeig ciutadà per excel·lència. Josep Maria de Sagarra les va immortalitzar a la seva obra –text que sembla escrit pensant en què dècades després l'interpretaria la desapareguda Rosa Maria Sardà– i han estat testimonis i protagonistes de la història de la ciutat: Esdeveniments, revoltes, grans funerals, manifestacions, atemptats, guerres i passejos de passavolants, viatgers i turistes d'arreu. També dels estralls del coronavirus, que va obligar a tancar-les i que ha buidat el popular passeig. Des del 14 de març fins fa poques setmanes, Carolina Pallès, quarta generació amb la seva germana Mercè en aquest ofici, ha tingut tancada la parada fundada per la seva àvia del mateix nom l'any 1888, una de les més històriques del passeig.
Carolina Pallès i la seva germana Mercè, a la parada Flors Carolina de la Rambla/Maria Contreras Coll
Ens acostem a saludar-les, com fan alguns amics, com el dibuixant Fer –que homenatja cada any les Carolines al seu dibuix de Sant Jordi–, mentre emboliquen algunes de les escadusseres roses que van venent en aquest dia estrany. Reconeix que el dia d'avui no té res a veure amb Sant Jordi, quan la Rambla és plena de gom a gom i a la parada, curulla de roses, no donen l'abast, malgrat que doblen o tripliquen les mans. A diferència de les llibreries, on a la tarda van fent calaix, les floristeries de la Rambla intenten posar una nota alegre en un ambient més aviat desolat sota una calor xafogosa. "No és Sant Jordi", ens assegura Carolina amb l'experiència de les diades que ha viscut ella, la seva mare, la seva àvia i la seva besàvia. No, avui era Sant Brígida. Santa que, a banda de la llunyana Suècia, té una ermita dedicada a Amer...