Llindar i celístia és l'exposició que presenta la Fundació Vila Casas sobre un llarg projecte de Jordi Fulla (Igualada, 1967), que va començar a partir dels refugis en pedra construïts pels pagesos i pastors, però que, com diu l'artista, "no té les pedres com a objectiu". "Les pedres són una excusa per explicar les dificultats que tenim per enfrontar-nos a la realitat", explica Fulla. De fet, la solidesa de les pedres contrasta en totes les seves obres amb el llindar, un espai d'ombra o de llum que obre l'interior a l'exterior i viceversa. I a la fi, ens parla tant dels llindars, com de la celístia, la claror dels estels. "És el que sempre he fet amb el meu art: reflexionar sobre el procés de conèixer la realitat", argumenta l'artista.
Jordi Fulla. Foto: ACN.
Amb aquesta exposició Fulla tanca un llarg projecte sobre les construccions en pedra, que també ha inclòs una exposició itinerant, Llindars en el punt immòbil del món que gira, que encara es pot veure a Andorra. Llindar i celístia es podrà veure a Can Framis, el museu de la Fundació Vila Casas a la Superilla del Poblenou, a partir d'avui i fins el 16 de juny. Hi haurà 8 visites comentades, sempre en dissabte a les 12h.
Arran de terra
Fa trenta anys, quan Jordi Fulla era estudiant, va gaudir d'una beca de l'Institut Cartogràfic de Catalunya per documentar quins noms rebien les construccions en pedra fetes per pastors i pagesos al territori català. Molts anys després, l'autor va reprendre aquest element ancestral, que l'havia frapat molt, i va començar a crear obres sobre el tema, a partir de molts recorreguts pel camp per la Segarra. I l'exposició de Can Framis reflecteix el procés productiu de Fulla. Les primeres obres eren pintures on es reproduïa de forma molt detallista, pedra a pedra, aquestes construccions. 9 de les trenta i escaig pintures que va fer Fulla d'aquest tipus (amb estil gairebé fotogràfic) s'exposen a Can Framis. El procés és terriblement minuciós: "Construir una pintura d'aquestes és com construir una cabana", explica Fulla, qui té molta experiències en tasques minucioses, ja que en una exposició a Montserrat va presentar 17.000 diminutes escultures fetes a mà. Ell veu aquestes feines repetitives com un alliberament: "M'interessa el salt al buit en què no penses ni en el que estàs fent". En canvi, a la segona sala de l'exposició, Fulla presenta una obra radicalment diferent: La pell de l'amnèsia, una gran instal·lació de pedres de la Segarra, presidida per un acrílic d'una borda de pastor on s'experimenta sobre el joc entre la reproducció i l'original.
Jordi Fulla, L'habitació del gra, 2019. Instal·lació de línies de gra.
Del mirall a les línies de gra
Les diferents interpretacions de les imatges de les construccions de pedra dona peu a les diferents peces mostrades als altres tres àmbits. En el tercer, L'Envers du monde, l'artista contraposa un cos tridimensional, elaborat amb tècniques pictòriques, a un mirall. La intenció era mostrar com "en el mirall, alhora que t'enfrontes al buit, t'enfrontes a tu mateix". A continuació, tres obres pictòriques remarquen un espai obert al món entre les pedres de les cabanes, uns llindars inquietants que custodien la instal·lació L'habitació del gra, un seguit de 179 línies elaborades amb grans d'ordi que remeten al naixement (hi han col·laborat en l'elaboració onze persones). El darrer espai parteix de la idea de multiplicitat i agrupa obres de tipus diferents però connectades entre elles. Està protagonitzat per tres escultures que reflecteixen una mateixa cavitat real d'una cabana de pastor. Però Fulla argumenta que ell no les anomenaria pròpiament escultures, ja que no estan prèviament pensades, sinó que han anat sorgint en el procés de creació: "A partir d'una taca intento explicar la sensació de buit", explica l'artista.
Jordi Fulla, Instal·lació, 2019.
Una obra de col·laboracions
Fulla ha destacat el paper del poeta i assagista Lluís Calvo en aquesta exposició. No només va crear un poemari ad hoc per a l'exposició, sinó que les seves poesies van aportar un dels termes del títol: "celístia" (claror dels estels). A Fulla li fascinava la idea de la llum emesa per uns cossos que ja no hi són, que fa milers d'anys que han desaparegut. A més a més, Calvo ha aportat al catàleg (que es presentarà el dijous 7 de març) un extens assaig sobre l'obra de Fulla. El 16 de maig es farà a Can Framis una performance que comptarà amb la col·laboració de Calvo, però també d'altres creadors (alguns dels quals ja van col·laborar en la instal·lació L'habitació del gra). Calvo ha preparat tota aquesta exposició des de la seva casa de la Segarra, però també des del seu taller del Poblenou, no lluny de Can Framis, tot i que anuncia que aviat l'haurà de deixar, a causa dels problemes del mercat immobiliari. Però el seu cap, sovint, ha estat molt lluny del Poblenou. Afirma que la influència japonesa és patent en tota aquesta exposició, tot explicant que el seu primer viatge al Japó va ser "una experiència molt intensa que em va fer canviar". Fulla apunta que sense les seves estades a Orient, el seu univers artístic seria un altre, i que aquesta exposició no hauria existit.
Foto de portada: Jordi Fulla. La pell de l'amnèsia. Instal·lació pedres de la Segarra.