El músic i cantant d'Els Pets, Lluís Gavaldà, ha publicat el seu cinquè llibre Sona la cançó (Rosa dels Vents), un relat autobiogràfic a través de 60 cançons de grups que l'han marcat i enamorat i que van des de Los Sírex, King Crimson i The Beatles fins a The Smiths, Pulp i Antònia Font. Gavaldà explica que es va començar a enamorar del pop de guitarra amb els Beatles i a dia d'avui, assegura, n'està igual d'enamorat. El llibre, que es mou entre l'assaig i l'autobiografia, és "una declaració d'amor a la música i un acte d'agraïment a l'enorme quantitat de felicitat" que li ha donat, afirma.

Poca imaginació, moltes cançons

El llibre va sorgir d'una proposta que l'editorial Rosa dels Vents li va fer a Gavaldà sense especificar quin tipus de llibre havia de ser. La primera idea, assenyala, era una novel·la de ficció, però creu que "no té prou talent ni disciplina per fer-ho i les novel·les són una cosa molt sagrada". Apunta que el concepte del llibre feia temps que el tenia al cap: barrejar les cançons que més l'han enamorat i fer-ne un repàs a través de la seva vida. "Vaig veure que sortia molt a raig i que m'ho estava passant molt bé fent-ho".

En total Gavaldà cita una seixantena de cançons. Al principi havia de ser un llistat de menys cançons, però cada vegada que feia la llista n'hi faltaven i, per sort, afirma, l'editorial Rosa li ha deixat triar i remenar. "Encara n'hi ha que m'han quedat fora però en algun lloc s'havia d'acabar". Assegura que les que ha inclòs no les tocaria, però n'afegiria més. La proporció de cançons en llengua catalana o protagonitzades per dones "no és prou representativa", però remarca que no ha volgut fer quotes i ser honest amb ell mateix i posar les cançons que li "demanava el cor sense cap element extramusical".

A Sona la cançó  el músic mostra punts de vista sobre els diferents moviments i gèneres musicals, relats sobre grans noms i d'altres menys reconeguts i vivències autobiogràfiques. Los Sírex, Chet Baker, King Crimson, The Beatles, The Smiths, The Shins, Pulp, Wilco, Nacho Vegas i Antònia Font són alguns dels artistes que hi apareixen.

Només Déu ho sap

Preguntat per si seria capaç de recomanar una cançó de tot el llibre, Gavaldà admet que cada dia en diria una de diferent. Tot i això, si n'hagués d'escollir seria 'God only knows', de The Beach Boys: "És una espècie de tractat de la melangia del pas de l'adolescència a l'edat adulta i està creada per un home que es va tornar boig per culpa d'intentar crear la cançó perfecte; això per un melòman i un músic és una de les coses que colpegen molt".

L'autor volia que els diferents capítols no tinguessin el mateix patró. "Hi ha cançons que són un pretext per recordar un moment vital i altres que són el protagonista del capítol; n'hi ha que són textos més llargs, altres més íntims i altres que se centren en la història de l'artista que hi ha al darrera". Gavaldà afirma que el llibre és un híbrid entre l'assaig i l'autobiografia a través de les cançons.

Per altra banda, Gavaldà creu que totes les èpoques tenen música interessant i música prescindible i que "hi ha una tendència en general en voler fer-se creure que tot el d'abans era millor que el que passa ara. Això és trampós i el problema està en que hi ha certs moments vitals en què sents les coses amb més intensitat i fa que perdurin més".