El cantautor Lluís Llach (Girona, 1948) torna a les prestatgeries. Publica El llibre daurat (Univers), que posa el focus en temes com el coneixement ancestral, la lluita per la supervivència i la saviesa oculta de les dones en una societat dominada pels homes. Ambientada entre els segles XIII i XVI, la novel·la ressegueix una història que comença amb l'Arnau Feiner i el seu fill Genís, i la seva voluntat de curar malalts, combinant els remeis tradicionals que coneixen les remeieres amb el nou saber mèdic que s'obre pas a les universitats. "El primer racisme de l'ésser humà és envers la seva mateixa raça, que és la dona", explica Llach, "el racisme no comença a la pell, sinó en el sexe".
Llach torna a la narrativa amb la publicació d'una nova novel·la, on l'autor viatja en el temps en una ficció històrica —dividida en tres parts— que comprèn quatre generacions de personatges i que narra una història centrada en Genís Feiner i la seva relació amb diverses dones que qüestionen l'statu quo de l'època. Llach explica que la idea d'escriure el llibre va sorgir precisament d'un descobriment, que el va portar a "llegir i documentar" que la famosa Inquisició només va matar bruixes durant uns anys molt precisos i que, a més, "l'església havia defensat dones que es volien cremar". Aquesta "curiositat" li va oferir la possibilitat d'aprofundir en el tema i mirar d'entendre tots aquests "mecanismes socials de poder".
No ho va fer des de l'assaig ni des d'una forma més acadèmica, sinó que va optar per endinsar-se en aquest món a través de la novel·la, amb uns personatges que "viuen, pateixen i expliquen coses". "No vull fer passar el llibre com una defensa de les dones, perquè ja es defensen soles", insisteix, "però sí que evidencia que hi havia un racisme i no només per part del masclisme social, sinó també a través de la moral". La trama transcorre a Montalt, un comtat fictici en el qual les dones tenen un paper fonamental en la transmissió del coneixement i en la curació dels malalts, per tal d'evitar que la seva tasca caigui en l'oblit. El que no s'imaginen és que el seu propòsit topa amb les institucions mèdiques de l'època, que, decidides a posar fi a la tradició remeiera, lluiten amb fúria pel poder i persegueixen durant segles les dones sàvies fins a extrems inimaginables. De fet, el motiu principal pel qual les remeieres eren odiades, segons Llach, era precisament per la seva "llibertat", ja que eren dones que no depenien de ningú. "Moltes eren solteres, no normativitzades i amb certa independència econòmica", recorda, i "això va fer que, de cop i volta, fossin les culpables de tots els mals".
La documentació d'El llibre daurat ha durat diversos anys que han portat a l'autor en indagar a fons en diferents moments històrics i, sobretot, en el món remeier. "Es tracta d'informació molt interessant que he anat trobant en diferents idiomes, però sobretot es tracta de buscar, buscar i buscar", admet. Precisament, la part que més gaudeix Llach d'escriure llibres passa per la possibilitat d'"aprendre moltes coses" que no sabia, i també de les sorpreses que un mateix es pot endur. "Conceptes històrics que tens assumits i que, de cop i volta, van per terra perquè no tenen res a veure amb la història que t'han explicat", relata. També admet que l'escriptura —a diferència de les cançons— li permet "divagar", i per això avança que li agradaria continuar escrivint, tot i que no detalla sobre quin tema. "Soc feliç escrivint, no ho he fet mai per obligació, tot el contrari, els costa treure'm de davant de l'ordinador", bromeja.