Quan un pensa en Sitges és indefugible rememorar Santiago Rusiñol, que es va enamorar de Sitges l'any 1891 i hi va acabar bastint el seu Cau Ferrat, la seva casa i taller i centre de la seva creació tan pictòrica com literària. Però també una pintora, Lluïsa Vidal passar temporades a Sitges, prop del caliu modernista creat per Rusiñol i el seu amic Ramon Casas, a l'ombra dels quals sovint ha quedat amagada.
Autoretrat de Lluïsa Vidal/MNAC
Lluïsa Vidal i Puig (1876-1918) va néixer en una família excepcional que va transmetre als seus fills el valor de la bellesa, l'art i la música, afavorint que d'entre els dotze germans, diversos d'ells destaquessin com a artistes, mentre la casa s'omplia de visitants il·lustres com els músics Isaac Albéniz o Enric Granados o el canonge Jaume Collell, un dels seus confidents.
Aquest ambient familiar va permetre que Lluïsa desenvolupés la seva carrera artística com a professional en un món d'homes, es formés a París i viatgés a Anglaterra, exposés a Can Parés i obrís el seu propi taller, on donava classes a dones, mentre es vinculava a iniciatives feministes com la revista Feminal, on va col·laborar com a il·lustradora. Destacada com a retratista, va pintar algunes de les seves amigues com Carme Karr, Caterina Albert o Margarida Xirgu.
Rusiñol i Cases, "uns filisteus"
Els Vidal, que havien passat temporades prop de Vic, van estiuejar a Sitges entre 1894 i 1901. S'instal·laren en una casa al Passeig de la Ribera núm. 22, on abans havia viscut el pintor luminista Joaquim de Miró. De fet, tot i la mala opinió familiar cap a Rusiñol i Casas, que eren considerats pel pare, l'ebenista modernista Francesc Vidal, uns filisteus venuts a les modes i que no eren cap exemple, la influència d'aquests artistes es va fer notar en l'obra de Vidal. Cal dir que d'aquella extensa família solien estar-se a Sitges la mare, l'àvia i algunes de les filles, mentre a vegades el pare se n'anava amb les seves filles concertistes a Puigcerdà, on actuaven a casa del Dr. Andreu.
A Sitges, les Vidal formaven part de la vida artística i eren habituals a la colònia d'estiuejants. Passaven pel passeig Marítim després de sopar i organitzaven concerts que oferien el trio Mercè, pianista, Júlia, violinista i Frasquita, violoncel·lista. De fet, aquesta darrera, seria la parella de Pau Casals els llargs anys d'exili, fins la seva mort l'any 1955.
Maternitat, de Lluïsa Vidal
Preparant la seva primera exposició a Sitges
En el marc de la Quarta Festa Modernista, impulsada per Rusiñol i celebrada el 14 de febrer de 1897, Mercè Vidal hi estrenà un poema simfònic. Mentrestant, Lluïsa Vidal teixia amistat amb l'enginyer i promotor artístic Miquel Utrillo. L'estiu següent, les Vidal també participen en els actes de la Festa Major i en la inauguració del monument a El Greco, una altra de les iniciatives de Santiago Rusiñol que convertiren la Blanca Subur en la capital del Modernisme. Aquell mateix 1898, Vidal es preparava per fer la seva primera exposició a la Sala Parés, que va rebre elogis de l'Eco de Sitges, la revista de la seva vila d'estiueig. La llum sitgetana va ser-li d'inspiració en les escenes íntimes i familiars, els paisatges mariners –en va pintar a Sitges i a Blanes– i les celebracions populars.
Lluïsa Vidal va tenir una vida curta, ja que va morir als 42 anys a resultes de la grip espanyola, i els darrers anys es va veure obligada a sostenir la seva família després d'una crisi que va afectar al seu pare. Durant anys, la seva obra va quedar mig amagada i alguns dels seus quadres, com el retrat de la dona d'Utrillo, Dolors Vidal, van ser atribuïdes, signades i venudes com si fossin de Ramon Casas. Avui, després de la recuperació de la seva obra i de la seva figura com a pintora del modernisme amb nom propi, una placa la recorda a la casa on va passar els estius sitgetans.