TV3 estrena aquest divendres, a les 21h55, La llum d'Elna. Un oasi enmig de la guerra, una coproducció entre TV3 i Distinto Films. Aquesta pel·lícula de ficció, pensada per a televisió, s'inspira en la figura de la suïssa Elisabeth Eidenbenz, una jove mestra que va fundar la maternitat d'Elna, a la Catalunya Nord, que va acollir a moltes dones que anaven de part i que eren als camps de concentració. D'aquesta forma, aquesta infermera va salvar centenars de nadons. Més tard, la maternitat acolliria altres refugiades, fins i tot algunes jueves. TV3 projectarà a les 21h55 La llum d'Elna i quan acabi es projectarà el documental El llegat de la maternitat d'Elna, de Toni Espinosa i Assumpta Montellà, on es recullen els testimonis de la mateixa Eidenbez i d'alguns antics residents a la maternitat. La llum d'Elna ha estat dirigida per Sílvia Quer, a partir d'un text de Margarita Melgar, i l'han protagonitzada Noémie Schmidt, Nausicaa Bonnín, Natalia de Molina, Blanca Romero i Nora Navas.
Història lluminosa
La pel·lícula recrea l'edifici i els jardins de la maternitat com un univers festiu, relaxat, tranquil, bucòlic, rodejat d'un mundo sinistre, fúnebre, amenaçador, claustrofòbic... Una de les claus de la cinta és que aconsegueix un contrast molt marcat entre els dos universos. La porta de la maternitat era, per a les dones que aconseguien sortir dels camps, la porta del paradís, on se les rentava, se les cuidava...Un lloc on les detingudes recuperaven la dignitat i podien parir en condicions de normalitat, d'higiene, de bona alimentació... Un espai que tanmateix tan sols era un parèntesi abans del retorn als fatídics camps, tot i que Eidenbenz va intentar que algunes dones no haguessin de retornar al tancament. La pel·lícula no obvia el debat ètic que genera una institució en què es salven unes vides, però que no trenca amb la dinàmica de la violència que continua matant. I també planteja el problema de la relació de la maternitat amb els veïns del seu entorn.
Patrimoni català
La maternitat d'Elna va ser gestionada durant un temps per la Creu Roja Suïssa, i es va tancar cap al final de la guerra. A desgrat de la tasca gegantina que havia fet, va caure en l'oblit durant molt de temps. L'edifici va acabar en runes i fins i tot molts veïns de la zona no en sabien res de la seva història. Nicolás García, ex alcalde d'Elna i nét d'un republicà espanyol que havia estat tancat al sinistre camp d'Argelès, reconeix que va néixer a pocs metres de l'antiga maternitat però fins que va ser molt gran no en va saber res. De fet, en bona part la història es va conéixer per la tasca de la historiadora Assumpta Montellà i pel documental sobre el tema El llegat de la maternitat d'Elna, que va aconseguir popularitzar el cas. Quan Nicolás García va arribar a l'alcaldia es va encarregar de comprar l'edifici per tal de convertir-lo en un espai educatiu, en el que els nens i nenes d'avui puguin aprendre el que va passar. García ha afirmat que la realització de la pel·lícula suposa, per a la localitat d'Elna, "la cirera sobre el pastís" d'una "història lluminosa". Serge Barba, nascut a la maternitat, ha agraït que es faci una ficció sobre el tema, perquè considera que la ficció és una forma de popularitzar la història.
Elisabeth Eidenbenz al documental El llegat de la maternitat d'Elna.
TV3, primus inter pares
Suport als nadons refugiats actuals
La productora Distinto Films s'ha involucrat també en la reivindicació de la salut de les embarassades i dels neonats entre els refugiats actuals. Ho ha fet amb la Creu Roja, que també va ser l'entitat que es va fer càrrec de la maternitat d'Elna. I en el marc d'aquesta iniciativa, s'han creat dues unitats de maternitat als camps grecs. Per això, Creu Roja i Distinto Films han impulsat la campanya "Donem llum". El manifest de la campanya recorda que el 55 % dels refugiats que fugen de Pròxim Orient i de l'Àfrica són dones i nens, entre ells nens sols i dones embarassades, que són els col·lectius més vulnerables en la situació actual. La Creu Roja afirma que un de cada tres refugiats és un nen, i que molts d'ells han quedat aïllats de les seves famílies. Considera que això va en contra del dret de tot infant a "una infància protegida i feliç". Per altra banda moltes embarassades no poden donar a llum en condicions segures degut a les pèssimes condicions de vida i sanitàries dels camps de refugiats. Per això reclama que s'instal·lin unitats ginecològiques i de maternitat als camps. Finalment, front a les polítiques migratòries, que tenen tendència a ser cada cop més restrictives, la Creu Roja reclama el dret a la reagrupació familiar i afirma que: "La família és l'element natural i fonamental de la societat, i té dret a la seva protecció. És necessari preservar el dret a ser mare i pare, i formar i mantenir una família".
Imatge real de la maternitat d'Elna, del documental El llegat de la maternitat d'Elna.
Els nostres refugiats
Al voltant de 450.000 republicans espanyols van marxar a França, la gran majoria per la frontera catalana (entre ells, 170.000 eren dones, nens i vells). Els que van poder, van marxar cap a tercers països; d'altres pressionats pels francesos, tornarien a l'Espanya franquista: finalment a França en van quedar 220.000. A més de la tragèdia de perdre la guerra i veure's obligats a marxar a l'exili, van patir tremendes humiliacions quan van arribar a la República francesa, que ben aviat va establir relacions amb l'Espanya de Franco. La majoria dels refugiats van ser tancats en camps infectes a la Catalunya Nord, com el de Ribesaltes: amb rates, polls, tifus, malària... El menjar era molt escàs i molts van patir desnutrició greu. Els maltractaments eren continus, especialment per part dels àscaris de l'exèrcit colonial que vigilaven les instal·lacions. No van faltar, tampoc, els episodis de violència sexual contra les dones, especialment per part de les forces militars i policials que custodiaven els camps. I, com reflecteix la pel·lícula, va haver-hi casos de corrupció; els comandaments dels camps van enriquir-se amb la venda del menjar per als refugiats. Les difícils condicions de vida van provocar que molta gent morís, començant pels malalts, els vells i, sobretot, els nadons. Quan va esclatar la guerra mundial, molts homes van ser obligats a apuntar-se a la Legió Estrangera, d'altres serien enviats als camps de concentració d'Algèria, on les condicions encara eren pitjors... I quan es va establir el govern de Vichy les circumstàncies encara van empitjorar: els republicans espanyols es van convertir en els enemics del govern francès i alguns fins i tot van ser retornats a l'Espanya franquista, on serien represaliats, com el mateix president de la Generalitat Lluís Companys, que seria executat.
