Científics de la Universitat Politècnica de Catalunya i del Museu de Ciències Naturals de Barcelona han localitzat entre els minerals d'una col·lecció privada dos fragments del meteorit que va caure el 25 de desembre del 1704 a Terrassa, amb el que es converteix en el setè més antic que es conserva arreu del món.
La troballa dels dos fragments, de 50 i 30 grams de pes, que publica la revista Meteoritics and Planetary Science, s'ha produït mentre els experts documentaven les col·leccions científiques del gabinet de curiositats de la família Salvador, una brillant nissaga d'apotecaris i botànics de Barcelona.
Guerra de Successió del 1704
L'article científic inclou l'estudi i l'anàlisi del meteorit, i una investigació històrica sobre el paper que el seu albirament va tenir en la Guerra de Successió espanyola, quan a les 5 de la tarda del dia de Nadal del 1704 una enorme i estrident bola de foc va caure del cel i va impactar a les rodalies de Terrassa (Vallès Occidental), cosa que, segons els historiadors, va causar una gran alarma entre la població.
Segons la investigació, impulsada per la Secció de Ciències i Tecnologia de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), el bòlid, conegut amb el nom de "meteorit de Barcelona", es va poder observar des de Marsella fins a Barcelona, va caure, segons diversos testimonis , a les rodalies de Terrassa i, fins ara, es creia que no se n'havia conservat cap fragment.
Els investigadors han recopilat una vintena de documents històrics que no només deixen constància de la caiguda del meteorit, sinó que constitueixen un valuós testimoni de l'origen diví que s'atribuïa als meteorits a l'època moderna.
Supersticions i propaganda
El meteorit de Barcelona, que va caure en un dia tan emblemàtic com el de Nadal i durant la Guerra de Successió, va donar lloc a nombroses prediccions i supersticions, i consta que els dos bàndols de la guerra van utilitzar amb objectius propagandístics. Els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria ho van interpretar com un senyal de Déu en favor seu, mentre que els seguidors de Felip V ho van considerar un advertiment als catalans per la usurpació de la casa d'Àustria.
L'estudi conté una descripció petrogràfica i geoquímica del meteorit que ha revelat que els fragments, constituïts majoritàriament per silicats i petites partícules metàl·liques, corresponen a una condrita ordinària, de la qual cosa es desprèn que el meteorit formava part d'un asteroide primitiu procedent d'entre les òrbites de Mart i Júpiter.
El setè més antic del món
Segons els investigadors, el meteorit és el setè més antic que es conserva a tot el món i el tercer més antic preservat a Europa, i per estudiar-lo han utilitzat tècniques avançades d'anàlisi, com tomografia de raigs X, microscòpia electrònica i microsonda electrònica.
Els autors han comparat les restes del meteorit de Barcelona amb els quatre meteorits que se sap que han caigut o s'han trobat a Catalunya: els caiguts a Nulles (Alt Camp) el 1851 i a Canyelles (Garraf) el 1861, i els trobats a Girona el 1899 i al Garraf en 1905. L'estudi conclou que, clarament, cap d'aquests fragments poden ser confosos amb el meteorit del 1704.
Col·lecció Salvador
Els dos fragments del meteorit , que pesen 50 i 34 grams, respectivament, s'han trobat en un pot de vidre mentre es documentava la Col·lecció Salvador. En el pot, també hi havia un sobre que contenia una etiqueta incompleta i mig esborrada, en la qual s'intuïen les paraules pedra i va caure i el nombre 1704.
La família Salvador va ser una nissaga d'apotecaris i botànics que, des de començaments del segle XVII fins a mitjan segle XIX, va reunir una biblioteca i unes col·leccions científiques molt importants i va mantenir un gabinet de curiositats a la rebotiga de la seva farmàcia del carrer Ample de Barcelona.
L'espai del carrer Ample ja no existeix, però l'Institut Botànic de Barcelona conserva tot el mobiliari i les prestatgeries, una biblioteca amb més de 1.500 volums, un herbari únic amb gairebé 5.000 plecs, uns 14.000 espècimens dels regnes animal, vegetal i mineral, així com diaris de viatge i nombrosa correspondència; tot això d'una extraordinària vàlua científica.