Long Li Xue amb només vint anys és un dels influencers més reconeguts en l'àmbit català. Nascut a Girona, va despertar l’interès de molts dels seus usuaris denunciant el ciberassetjament que va patir quan era adolescent pels seus orígens xinesos. Long, a més de crear contingut a totes les xarxes socials fugint dels tabús i estigmes de la societat, amb el programa Adolescents iCat surt a preguntar a peu de carrer a joves sobre la seva vida personal. Ara també el podrem veure actuar a l’episodi que s’emetrà a YouTube l’1 de juny de la nova temporada de la sèrie de Betevé Oh my goig!. Feta amb i per a joves, on interpreta a un jove xinès durant la crisi de la pandèmia. La ficció i la realitat s'entrellacen.
En Long és un amant de les bambes, porta tres anys col·leccionant models / Foto: Sergi Alcàzar
Normalment és al revés no? Surts tu al carrer a preguntar coses a la gent.
Exacte, normalment soc jo el que està fent la teva feina.
Això sí, xerrar i parlar sobre les teves experiències amb milers de persones sí que hi estàs acostumat.
Poder expressar els meus dots comunicatius mitjançant la divulgació a les xarxes socials i poder arribar a tot el teu món amb un dispositiu que cap a la teva butxaca, és increïble.
I a més en català, cosa que al món influencer és difícil de trobar.
Jo vaig començar en català perquè és l’idioma amb què em sento còmode, però amb el temps he notat que hi ha una identitat lingüística darrere d’això. Pel simple fet de crear contingut en català, estàs aportant moltíssimes coses, perquè el teu públic està veient que hi ha un creador de contingut que li estan anant mitjanament bé les coses i que no ha tingut la necessitat de canviar al castellà per aconseguir aquest èxit professional. La llengua és identitat.
Coneixem molts influencers catalans, però que han decidit crear el seu contingut en castellà.
Totalment. De fet quan parlo castellà es nota molt que soc de Girona i l’accent em delata. Si hagués de canviar al castellà, es notaria forçat per què no és la llengua que parlo habitualment.
Contingut molt adreçat als joves, però t’has trobat gent gran que també segueix el teu contingut?
Al Twitter sobretot quan parlo de qüestions lingüístiques. El bo de ser creador de contingut és que amb les diferents xarxes socials tinc el públic segmentat. A TikTok per exemple és on tinc el públic més jove, Instagram és on trobo més adolescents i joves de fins als vint-i-quatre anys i després a Twitter, on hi ha una mica de tot, però sobretot els que denominem “boomers”.
I sense pèls a la llengua t’hem vist parlar sobre temes com l’assetjament, la sexualitat, política...
Intento parlar de la primera i la segona (l’assetjament i la sexualitat) sense cap mena de problema. La tercera (política), quan és un tema polític no acostumo a posicionar-me en una cosa, sinó que intento mostrar quin és el nostre costat opressor i el nostre costat oprimit. El meu costat oprimit és que soc xinès, soc una minoria aquí a Espanya i a Catalunya i se m’ha considerat com un ciutadà de segona i tractat com a tal, institucionalment parlant moltes vegades. Però alhora també tinc privilegis: soc home i heterosexual. Dins de l'opressió que estic patint denuncio aquests fets per part de certs grups polítics.
Com quan ho vas fer per parlar del ciberassetjament que vas patir fa un temps pels teus orígens xinesos.
Sí, era l’insult fàcil. Agafar la nacionalitat de qualsevol persona o la dels seus pares i afegir-hi “de merda” després. Xinès de merda, en el meu cas. Va ser una cosa que vaig denunciar, anar a insultar a algú pels seus orígens és el blanc més fàcil. De fet, sempre ha estat allà aquest insult cap a mi, però aquest any s’ha accentuat molt més amb l’arribada del coronavirus per ser d’origen xinès. “El virus xino”, “el que se comió el murciélago está en TikTok”.
A TikTok sembla doncs que no tot són flors i violes
Vull posar especialment èmfasi a TikTok, perquè el problema és que són nens de potser onze anys (segons diuen els seus perfils) els que fan aquests comentaris racistes. I no només jo ho pateixo, si no per exemple recordo una noia que parlava de futbol a TikTok que rebia comentaris de nens com “ves-te’n a la cuina i no parlis de futbol”. Coses així que em deixen perplex i demostra la polarització de la nostra societat en una aplicació.
Onze anys de debò?
Sí. Pots fer la gracieta per guanyar “likes”, però t’hauries de fer creus de la quantitat d’aquests comentaris masclistes, misògins, racistes… que hi corren per allà. Si al final això ho normalitzem, acabarà sent un problema. Jo soc molt partidari de l’humor negre per què és compatible si tens consciència social, però dubto que un nen d’onze anys tingui aquesta consciència social.
Foto: Sergi Alcàzar
Llavors perquè creus que la teva història va atraure tant l’atenció?
Si crida l’atenció que algú parli sobre el ciberassetjament això vol dir que hi ha moltíssimes persones que se senten identificades amb el que dic i que estan sent invisibilitzades. Jo com a figura pública i que l’ha superat, vaig treure el tema a les xarxes socials perquè era una bona finestra per poder expressar la meva experiència i com l’havia superat. Però amb això no vull dir que la gent ho hagi de superar de la mateixa manera en què ho vaig fer jo, perquè cadascú té el seu tarannà diferent, però que simplement tenint un exemple de superació els fas veure que és una cosa temporal, que se supera i que es pot sortir del pou. Moltes vegades les persones que està patint això no reben aquests inputs.
Com d’altaveu com si diguéssim.
Exactament això.
Sembla que encara ara les coses no han canviat i moviments com el #StopAsianHate als Estats Units estan denunciant això justament, la violència cap a la comunitat asiàtica.
Ni de bon tros. Estan havent-hi més encara. Als Estats Units estan sortint vídeos de gent que pel simple fet de ser xinès les peguen pel carrer gratuïtament. Jo recordo especialment el dia que es va decretar l’estat d’alarma, tornant de Barcelona a Girona amb cotxe i uns homes que anaven al costat nostre van abaixar la finestra, tocant el clàxon, van començar a escopir-nos i fer-nos la porra des del seu camió.
I la teva reacció a això?
Impotència. Aquelles persones precisament també eren d'origen estranger i que fessin això em va sobtar. Vaig pensar, “Tio, tu també reps opressió per part del mateix bàndol. Perquè fas això?”.
Una mica el que li passa també al teu personatge que interpretes a la nova temporada de la sèrie Oh my goig!, de Betevé.
Exacte. La sèrie reflecteix la realitat que han hagut de viure els xinesos durant aquest any de pandèmia i de fet quan em van proposar fer el paper i em vaig llegir el guió, vaig pensar que era un mirall de la societat. Veus molts xinesos catalans que es troben en la mateixa situació que jo, que o bé han nascut aquí i són de pares xinesos o bé han emigrat fins a Espanya o Catalunya quan eren molt petits.
També s’hi poden sentir identificats amb la Mei, la teva germana a la sèrie.
Sí, la Jing Zhu (actriu que interpreta la Mei) és una persona que es troba amb la mateixa situació. A tots nosaltres no ens va costar gaire posar-nos en el paper i parlàvem fins i tot fora de càmeres que és una sèrie molt real. Una cosa que ha aconseguit Oh my goig!, és que sigui el mirall per molts joves sobre molts temes que estan invisibilitzats per la societat. A més, els actors no fan de joves, són actors joves que fan de joves i això és una cosa molt difícil de trobar. Molts cops són la gent gran que ens convida a parlar sobre els nostres temes, però al final no se’ns permet fer d’altaveu ni se’ns escolta. I la sèrie és una oportunitat per reflectir la realitat en què vivim i els problemes que moltes vegades s'invisibilitzen o s’oprimeixen.
Foto: Sergi Alcàzar
A més, la sèrie ha estat també escrita i dirigida per joves.
Absolutament, ens van fer sentir molt còmodes i va ser tot molt amè. Vam rodar l’episodi, en el qual aparec, durant tres dies i la veritat que m’ho vaig passar molt bé.
Imagino que et sentiries molt identificat amb tu personatge.
Sí, però alhora ell és una persona més introvertida i jo soc totalment el contrari. M’hi vaig haver de ficar molt en el paper i no mostrar la meva “extroversió”.
T’hi veus interpretant més?
Òbviament jo no soc actor professional, però m’encantaria fer altres coses.
Potser escriure o dirigir alguna cosa? Tot i que ja hem vist que davant la càmera et defenses sense problema.
Pot ser. Prefereixo sempre davant la càmera, però no descarto escriure alguna cosa. A mi el món que m’agrada és el de la comunicació i sortir de la zona confort i fer alguna cosa diferent m’encantaria.
Influencer, actor, reporter… quin és el pròxim repte?
T’has deixat estudiant i autònom. Doncs, arribar als trenta jajaja. Sempre estic obert a propostes noves, però sí que hi ha una cosa que em faria especial il·lusió i és el de fer un monòleg.