En la vida cal decidir quan vas al límit i, també, quan posar una mica el fre. I Santi Balmes, en aquest moment, es vol prendre les coses amb més calma. Tot i que tenen al davant un any intens de concerts. Després, ja es veurà què fan Love of Lesbian. Encara que, en principi, la idea és deixar que el projecte reposi durant un temps i veure a quin passatge de la seva pròpia novel·la s'activa una altra vegada un nou capítol. Veritablement, és lícit que es plantegin prendre aire, són molts anys a primera línia. En el cas de Balmes, el cantant està treballant en un disc en català i, segur, alguna cosa més que no ha revelat. A ell que li agraden tant les metàfores; alguna cosa més hi haurà per allà. Encara que les decisions les prenen més en base dels sentiments que per un mer càlcul. Durant els deu minuts que tenim per parlar amb ell, ens cenyim al present i una mica al futur. Ens queden pendents qüestions com preguntar-li per Cala Vento i la nova escena catalana, l'amor que sent per Bowie, com ha vist la tornada triomfal de The Cure, el desgast que els va suposar un disc com El poeta Halley o les seves aventures per Mèxic.
🎸El dia que vaig ser membre de Love of Lesbian
🎸Love of Lesbian: 'germanor', abraçades i èxtasi a la Sala Razzmatazz
Vau fer tres concerts la setmana passada, un a l'Apol·lo i dos a la Razzmatazz, i ja no us veurem a Barcelona fins al 2029.
Dels tres, potser em quedo amb el tercer, el de dissabte. Però per repertori i perquè ho teníem tot més apamat i vam actuar amb més seguretat. Però vaja, tots van tenir el seu què.
Es notava que eren concerts molt especials, amb molta emotivitat.
Ens ho ha dit més gent, que es notava en les mirades, en el nostre gesticulació corporal. I aquest bon rotllo s'acaba encomanant. La idea era passar-ho molt bé. Nosaltres som animals escènics, més que d'estudi, més quan et mous entre una quantitat de gent més assumible.
La idea era passar-ho molt bé. Nosaltres som animals escènics, més que d'estudi, més quan et mous entre una quantitat de gent més assumible
És lògic que no pugueu renunciar a festivals, però s'ha de gaudir més en sales.
El bo dels festivals és que arribes a un altre públic que no et coneix, que potser passava per allà i et descobreix, i això és bo de cara a renovar-lo. Però sí, en aquests contextos és més còmode, hi ha com aquells moments hiperbòlics.
En aquests concerts hi havia aquesta sensació de comunió.
Exacte. I que per a molta de la que va venir als concerts, potser som la banda de les seves vides, i això es percep.
Ara teniu un any al davant amb molta emoció...
Sí, serà intens. Repetirem aquest format a Granada, Sevilla, Màlaga, Múrcia... Tindrem un març més tranquil i després ja començarem a afrontar festivals. Ens el prendrem amb calma, si comences al màxim, després no arribes amb forces a la meta.
Per a molta de la que va venir als concerts, potser som la banda de les seves vides i això es percep
En Ejército de salvación us heu centrat en el que és l'amistat, en la seva importància. Per què ara?
Era el que volíem expressar: l'amistat és una cosa molt intensa i en un grup de música, on ets amic i a més treballes junts, més. És com quan treballes dins d'un nucli familiar, és estar bé o estar malament, i això dona per a diversos discos. I més ara que ja estem tan a prop d'aquest amor romàntic. D'alguna manera, cadascú té la seva vida.
Fins i tot, has deixat de fumar.
M'ho he pogut plantejar en el moment en què he baixat la intensitat, en un any que és més com de trànsit i en què no em veig obligat a crear.
Durant un temps, Santi Balmes estava a tot arreu, amb Love of Lesbian, firmant llibres, en programes de ràdio...
Sí, sí, era omnipresent, però tampoc no era conscient, era un ritme natural. I en l'últim any i mig he decidit posar una mica el fre. Potser també perquè soc un personatge públic, i es veu més, però el que té una floristeria potser porta el mateix ritme que tu, però no és tan visible.
Estic treballant amb la calma en el meu disc en solitari en català. Confiant que el que faci, sigui el que sigui, tingui el meu punt de vista
Per cert, crec que estaves preparant un disc en solitari en català. Com està això?
Estic en això, treballant amb la calma. Confiant que el que faci, sigui el que sigui, tingui el meu punt de vista i no anar pel camí d'Antònia Font o Mishima, per posar dos exemples, ja que el llenguatge en castellà no és el mateix que en català. Cal veure cap a on em porta i també tenir en compte aquesta memòria històrica.
Culer irredempt, amb la setmana que també ha tingut el Barça, no sé si ets més fan de Bowie que de Laporta.
Laporta té sort, una aura especial i una enorme flor al cul. No encaixa a la figura d'aquest culer que fuig de l'optimisme, ell és el contrari. Ho viu més que ningú, en comparació amb d'altres directius que guarden més les maneres i que, en certa manera, van més cap a la idea del tribuneru clàssic.