El dia 9 de març arribarà als cinemes Loving Pablo, la pel·lícula de Fernando León de Aranoa sobre la vida del famós narcotraficant colombià Pablo Escobar, mort per les forces de seguretat de Colòmbia, amb l'ajut de la DEA, el 1993. La pel·lícula està basada en el testimoni de la periodista Virgina Vallejo, que va ser amant seva del 1983 al 1987 i que va deixar constància de la seva relació amb el capo en el llibre Amando a Pablo, odiando a Escobar. Vallejo retrata, a través d'aquesta obra, la peculiar relació entre un home extremadament dur, vingut de baix, amb una periodista sofisticada i amb bones relacions amb les elits. La pel·lícula està interpretada per Javier Bardem (en el paper d'Escobar) i Penélope Cruz (que interpreta a Vallejo).
El terror
El film retrata el període en què Pablo Escobar va arribar a ser l'home més influent de Colòmbia, i fins i tot va aconseguir seure al Parlament gràcies als seus suborns. Un temps en què el narcotràfic va arribar a amenaçar a tota la societat colombiana, amb l'assassinat de ministres, jutges, policies... I finalment amb bombes ubicades a llocs públics. Una espiral de violència que semblava imparable, i que va ser activada, en persona, per Pablo Escobar, i que només va començar a reduir-se després de la seva mort. Un món d'una violència extrema, amb nens assassins, escoles de sicaris, execucions exemplaritzants, crims d'Estat, corrupció...
El mite
La pel·lícula mostra els aspectes més fascinants d'aquest tenebrós personatge que va convertir-se en un mite. Ens el presenta en un món carregat de luxe (fins i tot amb un zoològic privat, amb elefants incorporats). El retrata desafiant als polítics a un Parlament hostil, però també alternant amb els nens que sobreviuen als abocadors de Medellín. Apareix en plena camaraderia amb els seus sicaris en festes populars, però també a festes de l'alta societat. És un Escobar delicat però possessiu amb la seva família, i alhora ferotge fins a l'extrem amb els seus enemics i amb tots aquells que no li mostrin submissió. Un Escobar cínic, que paga la construcció de la seva pròpia presó, en la què celebrarà orgies i executarà els seus enemics. Un Escobar carismàtic que acaba liderant tots els traficants, però que morirà quan els seus ex companys posin setge a la seva organització i col·laborin amb l'Estat per acabar amb ell. Un personatge de novel·la que a desgrat dels seus aspectes més tèrbols no deixa de ser hipnòtic. I Javier Bardem es posa en la pell del llop i aconsegueix fer viure aquest personatge i oferir-nots tots els seus matisos.
L'home més buscat de ben a prop
Però el centre de la pel·lícula no és tant la violència del narcotràfic, com la relació que va mantenir Pablo Escobar de 1983 a 1987 amb Virginia Vallejo, a l'època una de les presentadores més populars de la televisió colombiana. Vallejo, per aquell temps separada del seu marit, i fascinada pel món del luxe i les celebritats, va conèixer Escobar en una festa luxosa i ben aviat va convertir-se en la seva amant. Com a amistançada seva, va estar al costat del cap mafiós quan es reunia amb altres narcotraficants, amb polítics, amb sicaris... Tot i que Escobar va intentar estalviar-li els aspectes més tèrbols de la seva feina, a la fi Vallejo acabaria esquitxada per la violència del narcotràfic, en una Colòmbia en què qualsevol podia esdevenir objectiu d'un bàndol o de l'altre. De fet, la pel·lícula, i el llibre, s'inicien amb l'arribada de Vallejo als Estats Units, on col·laboraria amb la DEA en els judicis contra els còmplices d'Escobar.
La fascinació de Colòmbia
Un dels grans atractius de la pel·lícula és el recurs als escenaris naturals. La pel·lícula ha estat rodada en espais molt atractius de Colòmbia (que queden reforçats per la magnífica fotografia d'Alex Catalán). Un rodatge en què no s'han estalviat recursos i en què l'espectacularitat d'algunes escenes aconsegueix enganxar l'espectador.
Virginia Vallejo, a què juga?
A Pablo Escobar li agradava presentar-se com un benefactor de la societat, tot fent obres de caritat. També li agradava presumir de patriota, tot criticant el tractat d'extradició als Estats Units (sabent que els jutges colombians estaven terroritzats per la seva persona). De fet, durant algun temps Escobar va tenir bastant suport social a Medellín, fins que la violència va acabar ensorrant la ciutat. El que és més sorprenent, i allò que dificulta el guió de la pel·lícula és el tèrbol paper de Virgina Vallejo. A les seves memòries no acaba de quedar clar si es tractava d'una pàmfila que no se n'assabentava de res, d'una dona duríssima que ho controlava tot, d'una frívola que ho faria tot per unes joies i uns vestits o d'una harpia fascinada pel poder. I Penélope Cruz, que interpreta el paper de Vallejo, no aconsegueix fer creïble un personatge que, en el llibre, no saps si calla molt més del que diu, o si se n'ha assabentat pels diaris i no per les seves vivències de moltes de les coses que explica.
El llibre
L'editorial Península, fa uns mesos, ja va publicar el llibre en què està basat aquesta pel·lícula: Amando a Pablo, odiando a Escobar, de Virginia Vallejo. L'ex amant d'Escobar posa al descobert tots els ets i uts de la seva relació amb el narco, tot competint, en una onada bibliogràfica sobre Pablo Escobar, amb el fill del Capo, Juan Pablo Escobar, que no fa gaire va publicar Pablo Escobar. Lo que mi padre nunca me contó. Ara, qui vulgui conèixer de primera mà la vida criminal d'Escobar, més val que recorri a un llibre que no s'ha publicat a l'Estat espanyol: El verdadero Pablo. Sangre, traición y muerte. Es tracta d'una obra de la periodista Astrid Legarda a través de les seves entrevistes a John Jairo Velásquez Vásquez alias “Popeye”, un subordinat d'Escobar, responsable d'un grup de sicaris i actor de primera línia a les seves malifetes. Va ser partícep de centenars d'homicidis, del segrest d'algunes personalitats colombianes i fins i tot d'algun magnicidi. Va passar 23 anys a la presó, i mentre era allà va explicar a Legarda l'actuació de Pablo i els seus grups. Potser va mentir, i potser va exagerar, però no hi ha dubte que coneixia el Pablo criminal molt millor que la seva amant o que el seu fill. Ara Popeye ha recuperat la llibertat. I hi ha qui diu que ha tornat a l'acció. El mal sobreviu a Escobar.