Luxe, dels assiris a Alexandre el Gran és la quarta exposició que el CaixaFòrum organitza gràcies a un acord amb el British Museum (les anteriors sumen gairebé un milió de visitants i hi ha un acord per continuar les exposicions conjuntes fins el 2024). Aquesta serà una ocasió perquè el públic català es pugui apropar al món asiàtic, que és molt mal representat a les institucions museístiques locals. Luxe agrupa 217 objectes, entre artefactes d'ivori, arracades, figures d'or, parament de la llar... Hi ha algunes peces extraordinàries com els excepcionals objectes d'or de Takh-i Kuwad, al Tadjikistan. L'exposició es podrà veure fins al 11 d'abril. A la presentació de l'exposició a la premsa hi han estat presents Richard Lambert, president del British Museum, la directora adjunta de la Fundació la Caixa, Elisa Durán, el director del CaixaFòrum, Valentí Farràs, i la comissària de l'exposició, Alexandra Fletcher.

Ornament per a una funda que contenia un arc i fletxes. Takht-i Kuwad (Tadjikistan). 500-400 aC. Or. © The Trustees of the British Museum.

600 anys de luxe

Alexandra Fletcher ha volgut destacar que durant 600 anys, del 900 aC al 300 aC, va haver-hi un gran nombre d'objectes de luxe, que reflectien l'opulència d'uns grans imperis, que més tard caurien en decadència. L'origen d'aquest fenomen, segons Fletcher, apareixeria amb l'imperi assiri, que va provocar un enriquiment d'alguns individus mitjançant forts tributs que van permetre crear tresors, grans palaus, immenses construccions... Més endavant, el luxe assiri seria reproduït per babilonis, aquemènides, xipriotes, fenicis... A la fi Alexandre el Gran unificaria tots els territoris compresos entre l'Índia i Itàlia. Però això suposaria, alhora, el certificat de mort d'algunes tradicions de luxe autòctones asiàtiques. La influència grega arribaria per arreu durant el període hel·lenístic.

Collaret. Tharros (Sardenya, Itàlia). 700-600 aC. Or, ambre, cornalina, àgata. © The Trustees of the British Museum.

El luxe arrapat al cos

L'exposició es fixa en diferents àmbits en què el luxe és especialment patent: els vestits, els cosmètics, el parament de la llar, els mobles, la decoració dels palaus, els monuments commemoratius, la música... Aquest luxe es canalitza a través de matèries primeres excepcionals, des dels ous d'estruç fins a l'or, passant pel vidre (abans de la tècnica del bufat), l'argent, les pedres precioses, el coure, l'ivori o les closques de tortuga. Per això entre les peces representades s'hi combina l'orfebreria, la ceràmica, els plats, els monuments...

Plaques d’or, originalment amb incrustacions de pedres de colors. Iran. 600-400 aC. Or, pedres de colors. © The Trustees of the British Museum.

L'origen de tot plegat

Richard Lambert ha volgut deixar clar que bona part del luxe va sortir de l'espoli. De l'espoli de les poblacions conquerides pels assiris i per altres imperis, i de l'espoli de les poblacions locals obligades a treballar per a una elit que vivia a les seves esquenes. I per això als primers apartats de l'exposició s'hi reprodueix una estela assíria que reflecteix el saqueig i destrucció d'una ciutat. Les dinàmiques imperials tenen una llarga història, que per a uns ha estat una història de luxe i d'ostentació, i per a d'altres de mort, ruïna, humiliació, desfeta i destrucció. No és estrany que els sàtrapes de l'època hagin passat a la història tant pels seus excessos luxosos, com per la seva violència i rapacitat.

Rajola assíria. Palau nord-oest, Nimrud (Iraq). 845-850 aC. Rajola d’argila vidriada. © The Trustees of the British Museum.

Més que veure una exposició

Elisa Durán, directora general adjunta de la Fundació la Caixa, ha resaltat que aquesta exposició no només vol presentar objectes de luxe, sinó que també permet de conèixer als homes que els van anhelar i també els que els van gaudir. Durán ha destacat el luxe que tant va fascinar en els temps passats, no és tan diferent del que hi ha avui en dia... Un luxe basat en l'exclusivitat, però que acabava generant el desig d'imitació, el que es resolia amb l'aparició de còpies i falsificacions, algunes de les quals es mostren a l'exposició. A l'igual al que passa avui en dia. I Richard Lambert ha volgut resaltar que les peces del British Museum guanyen vida amb la presentació que els ofereix el CaixaFòrum (fins i tot ha assegurat que el British Museum aprén molt de les pràctiques museològiques del centre barceloní). Lambert ha afirmat que a desgrat de la confusa situació de la Gran Bretanya i la tensió a Catalunya, cal pensar en el llarg termini, i s'ha mostrat convençut que donaria noves oportunitats per a la col·laboració mútua. Valentí Farràs ha resaltat que s'han preparat diferents tipus de visites comentades de caràcter escolar, per a nens a partir de 4 anys. També hi haurà un cicle de conferències, amb Rafael Argullol, Jordi Vidal, Helena Domínguez, Rocío Da Riva...

Placa decorativa. Fortalesa de Salmanassar, Nimrud (Iraq). 900–700 aC. Marfil. © The Trustees of the British Museum.

El luxe sense més

Aquesta exposició suposa una important aportació al món cultural barceloní, sobretot, perquè hi ha poques peces asiàtiques als museus de Catalunya. És una gran aproximació al món dels assiris, dels aquemènides o dels babilonis, que ens resulten tremendament llunyans culturalment. Ara bé, l'exposició acaba essent una acumulació de peces amb poca explicació del context... Les explicacions sobre les funcions de les peces és escassa. No hi ha cap reconstrucció dels espectaculars palaus de l'època, ni tan sols es reprodueixen obres d'art que reflecteixin la vida luxosa de les autoritats. Tot acaba amb una gran exhibició d'ostentació... Si bé no hi ha dubte que aquesta exposició és un luxe, es podia anar més enllà. Però, a desgrat de tot, queda el goig d'haver pogut veure unes peces realment espectaculars.

 

Foto de portada: Flascó per a oli perfumat. Takht-i Kuwad (Tadjikistan). 500–400 aC. Or. © The Trustees of the British Museum.