A principis del segle XV, Barcelona era una ciutat amb un paisatge sociològic marcat per les diferències abismals entre una minoria molt rica i una majoria molt empobrida pels efectes de la pesta negra. En aquella Barcelona es produïen, cada any, dotzenes d’abandonaments de nadons, que o bé morien prematurament o bé es criaven en les pitjors condicions imaginables. Fins que va aparèixer Madona Astàsia, amb un model revolucionari que seria el primer sistema de protecció a la infància de la història de la humanitat.