Maestro Espada són dos germans, Alejandro i Víctor Hernández, nascuts a Múrcia que, després de separar els seus camins, un a Barcelona i un altre a Madrid, troben en la fascinació comuna pel folklore hortà, l’excusa perfecta per donar a llum un dels projectes més interessants dels darrers anys. Una aventura sorgida de castanyoles i distorsió, de llaüts i sintetitzadors, fragilitat i brutalitat, intensitat i hedonisme, tradició i avantguarda, música popular i experimentació, joc i respecte, ortodòxia i fantasia, d’una manera de parlar i, per què no, de cantar. Mesos enrere, comptant amb la complicitat de Raül Refree a la producció, publicaven el seu àlbum de debut. Un treball homònim fascinant (indubtablement una de les millors referències aparegudes el 204) que és tot un regal per als sentits que demà presentaran en directe al Teatre de l’Escorxador de Lleida dins de l'actual edició del Festival Mud.
Ja han passat uns mesos des que vau publicar el vostre àlbum de debut, l'homònim Maestro Espada, però, ocupant un espai destacat a moltes de les llistes dels millors de 2024, us continua sorprenent l'acollida que ha tingut?
Mentre fèiem aquest disc, teníem la sensació d'entrar en un terreny desconegut, i tampoc sabíem què en sortiria. A nosaltres ens semblava emocionant, però podria haver acabat sent entès com una raresa sense visibilitat ni reconeixement. Estem molt contents que no hagi estat així i agraïts per la recepció. Per a nosaltres, en essència, és un disc pop.
Mentre fèiem aquest disc, teníem la sensació d'entrar en un terreny desconegu
Ara, quan l'escolteu, què us genera, què sentiu?
Fa temps que no l’escoltem. Ara convivim amb les versions en directe, que continuen mutant, canviant a cada moment, i on les cançons s’expandeixen i es contrauen, des del xiuxiueig fins a la màxima intensitat.
Què s’escoltava a casa quan éreu petits?
Molts discos de la Nova Cançó. Sonaven cantautors com Silvio Rodríguez, Lluís Llach, Zeca Afonso, Serrat.
Justament, crec que el vostre pare era cantautor. Què us ha dit del vostre projecte?
Li agrada molt i ve a tots els concerts que pot. Ningú de la família estava gaire dins del folklore murcià, però ell és qui hi ha mostrat més interès en els últims anys. La seva curiositat va fer que a casa hi hagués discos d’aquest gènere i que nosaltres ens hi interesséssim també.
En quin moment dos germans decideixen emprendre un projecte musical junts? I en quin moment decideixen endinsar-se en el folklore de la seva terra, Múrcia?
Vam créixer cantant junts, fent versions de coses que escoltàvem de petits: Dover, The Police... Sempre vam voler fer un projecte junts, però ens en vam anar a viure a ciutats diferents i el nostre desenvolupament musical va seguir camins diferents. La curiositat pel folklore va néixer quan ens trobàvem a Múrcia durant petites temporades o vacances. Vam començar a intuir que en aquella exploració hi havia el terreny de trobada perfecte per a nosaltres.
La tradició ha estat un detonant per arribar a altres llocs
Què és el que més us ha sorprès i fascinat en aquest procés i viatge d’exploració del vostre passat?
És complex, perquè no vam créixer amb aquesta herència. Moltes melodies les intuíem o reconeixíem, però poc més. Alhora que ens sorprenia, ho reconeixíem com a familiar pel to, pels temes que tracta i el paisatge que descriu. És gairebé com un record inventat. Després, amb les estrofes que ens inspiraven, nosaltres hem anat construint el disc. La tradició ha estat un detonant per arribar a altres llocs.
La recuperació de la nostra tradició musical a tota la península està passant per un moment de gran riquesa i diversitat: Júlia Colom, Baiuca, Rodrigo Cuevas, Maria Arnal... Han estat referents i/o còmplices a l’hora d’emprendre el vostre projecte?
Sentim afecte i camaraderia, però no poden ser referents, perquè la millor manera d’arribar a un territori nou és que els referents siguin d’èpoques passades o, si són d’aquesta, de gèneres més allunyats.
El disc és com un collage. Com aconseguiu la convivència entre tradició i avantguarda, música popular i experimentació?
Sense pensar-hi gaire, sense considerar si hi ha línies o fronteres entre estils o èpoques, i utilitzant les eines que teníem per intentar trobar alguna cosa que ens ressonés d’una manera nova. Cuinem per intuïció i anem provant. Tenim un gust similar, i amb en Raül (Refree), el nostre productor, va ser molt fàcil sintonitzar-nos.
Heu sentit la síndrome de l’impostor, la sensació de ser intrusos en això del folklore?
Tot el temps. Però també en altres estils. Ens agrada sentir que no trepitgem terra ferma. Pel que fa al folklore, hi ha gent que l’ha treballat molt, que s’ha preocupat per gravar com canta la Trilla un senyor gran i deixar-ho registrat, o per ensenyar-la a altres. La nostra finalitat no és divulgativa ni historicista, però també ens emociona quan algú ens diu que ha vingut a un concert nostre i li ha inspirat per fer la seva pròpia cerca.
La nostra finalitat no és divulgativa ni historicista, però també ens emociona quan algú ens diu que ha vingut a un concert nostre i li ha inspirat per fer la seva pròpia cerca
Ja l'heu citat, però per què vau escollir en Raül Refree com a aliat?
L’admiràvem i seguíem la seva feina des de feia anys. Que li interessés el projecte no només va ser una sort, sinó un estímul d’energia per fer les millors cançons possibles i que estiguessin a l’altura.
Per cert, algunes de les lletres del disc estan acreditades com a "Tradicionals". Aquesta part del procés també deu haver estat fascinant, tenint en compte que molta de la tradició musical ha anat passant de generació en generació de forma oral.
Sí. Hi ha varietat al disc. Trilla i 3 Gotas són tradicionals. Després n’hi ha diverses, com Murciana, on una primera estrofa tradicional va servir per centrar el tema i continuar escrivint estrofes pròpies en el to que ens interessava. N’hi ha altres, com Estrellica o Carriles, que no tenen cap estrofa tradicional. No seguíem patrons fixos, més enllà que el to líric estigués dins d’un univers semblant.
Quins projectes teniu al cap? Podem esperar un nou àlbum aviat?
De moment estem molt centrats en el directe, en la gira, que continua amb festivals a la primavera i l’estiu. Però ja comencen a arribar noves idees.