Magí Sivillà (Santa Coloma de Queralt, 1597 - París, 1657) va ser un sacerdot català, abat de Besalú, Banyoles i Sant Martí del Canigó. El 1640 s'inclinà pel bàndol catalanofrancès i el 1642 va ser enviat a París com a preceptor dels fills de Josep de Margarit i de Biure, el cap de les milícies de la Generalitat. Va ser l'enllaç entre la Generalitat (i el Consell de Cent) i la monarquia francesa. Tenia vocació d'historiador i va preparar una exhaustiva crònica de la Guerra dels Segadors i dels fets que van succeir a Catalunya durant la primera meitat del segle XVII: la Historia general del Principado de Cataluña, Condados de Rossellón y Cerdaña. Ara, el Centre d'Història Contemporània de Catalunya publica aquest llibre, fins ara inèdit, en una edició a cura de Guillem Carreras i Albareda.
La crònica nacional menys coneguda
Guillem Carreras, responsable d'aquesta edició, qualifica l'obra de Sivillà de "crònica nacional inèdita", per la seva ambició totalitzadora: no es tracta només de recollir els seus records sinó d'explicar tot el que va passar a tot Catalunya durant algunes dècades. És una obra extensa, absolutament minuciosa en allò que fa referència a la història política i diplomàtica. Ofereix un relat molt detallat dels fets dels grans protagonistes i reflecteix les intrigues polítiques a tots nivells, català i internacional. Però també incorpora, de forma més secundària, informacions molt rellevants d'història bèl·lica i eclesiàstica, per exemple. Sivillà va començar a escriure el seu text el 1645, i va enllestir onze volums fins al 1648, que va interrompre la redacció. S'hi va tornar a posar el 1654 i va morir deixant-lo inacabat. La seva obra estava destinada, bàsicament, a informar les autoritats franceses (especialment el cardenal Mazarin) de la situació catalana i a induir-les a intervenir massivament a Catalunya per fer front a les tropes castellanes. Però després de la mort de Sivillà el text va ser gairebé ignorat. El 1718 es va incorporar a la Biblioteca Reial francesa; més tard, continuaria sense gaire pena ni glòria a la Biblioteca Nacional Francesa (BNF). El 1968, malgrat tot, va ser redescoberta per Josep Sanabre, però continuaria essent accessible, només, a la BNF. Fins ara només se n'havien publicat petits fragments. Han hagut de passar 362 anys perquè l'obra de Sivilla pugui ser consultable amb facilitat.
En clau patriòtica
Aquest és un llibre escrit per un protagonista dels fets, algú que tenia un posicionament polític diàfan, i per tant no hi ha cap dubte que aquest llibre és un atac frontal al rei d'Espanya. A la crònica de Sivillà hi és patent un fort esperit patriòtic. Denuncia la repressió de Felip IV contra els catalans i exalta la lluita d'aquests en defensa dels seus drets i llibertats. Sivillà mostra una especial animadversió cap al comte duc d'Olivares, i denuncia el seu odi cap a Catalunya. L'autor està molt al dia de totes les maniobres diplomàtiques per intentar garantir el suport francès als catalans, i per això aquest és l'aspecte més fiable de la seva obra (en canvi, en d'altres aspectes copia textos d'altres autors). Guillem Carreras, l'editor d'aquesta obra, apunta que tot i el posicionament polític clar de Sivillà, aquesta obra és molt menys pamfletària que d'altres del mateix moment. Sivillà sempre va estar condicionat per la seva posició: com a intermediari davant dels francesos va intentar guanyar-se la confiança del cardenal Mazarin. Així doncs, tot i que en alguns textos posa de manifest que França no dona prou suport als catalans, no arriba a denunciar l'actitud dels francesos, perquè no vol enfrontar-se amb ells. "Tiba el fil, però no el trenca", explica Carreras.
Una obra immensa
La Historia general del Principado de Cataluña, condados de Rossellón y Cerdaña supera les 1.250 pàgines de lletra diminuta. De fet, l'original estava composat per 15 llibres. L'edició que publica el CHCC apareix amb un pròleg de Jaume Sobrequés, director del Centre d'Història Contemporània de Catalunya i amb un acurat treball de transcripció de Guillem Carreras. El mateix Carreras aporta un gran nombre de notes de tot tipus que ajuden a entendre l'obra i l'autor. Hi ha des de notes lingüístiques, que expliquen paraules antigues, fins a arxivístiques, que confronten les dades aportades per Sivillà amb les ofertes per d'altres fonts. Un extens epíleg reprodueix un gran nombre de fonts documentals sobre Sivillà, procedents, sobretot, dels arxius catalans i francesos. La publicació de la crònica de Sivillà és una aportació clau a la història de Catalunya que facilita als historiadors l'accés a una font que no només pot ser interessant per als especialistes en la Catalunya moderna, sinó també per als experts en història bèl·lica o en història diplomàtica. Seria molt desitjable que després de publicar l'edició en paper, la Generalitat s'encarregués de penjar el fitxer online. Facilitaria la consulta als interessats i garantiria l'accés més immediat a gent des de qualsevol punt amb una lectura àgil i amb còmodes eines de cerca (que permetrien buscar referències a personatges o a fets històrics determinats). Seria convenient maximitzar l'impacte de la feina feta per Guillem Carreras i el CHCC.