Hi ha fotografies dels carrers de París del maig del 68 que es van convertir en emblemàtiques i que van contribuir a la fama dels seus autors: com la cèlebre foto de Gilles Caron en què Dani el Roig desafia, somrient, un policia antidisturbis. Però van haver-hi altres fotos de gran qualitat, que van veure milions de persones, però que no van reportar gaires beneficis als seus autors. És el cas de les fotografies del diari France-Soir. Un recull de 50 d'aquestes imatges es presenten al Palau Robert en l'exposició Maig del 68 pels fotògrafs del France-Soir, que es podrà veure fins l'11 de setembre, de forma gratuïta. És una activitat organitzada per l'Institut Francès de Barcelona i l'associació de fotògrafs CéTàVOIR, amb la col·laboració del Palau Robert
Un ferit greu, durant una manifestació al Quartier Latin, avinguda Saint-Michel. París (VI districte), 23 de maig. Fotografia de Claude Champinot.
La violència
Dominique Lecourt, responsable editorial de l'Agència Roger-Viollet, que controla el fons fotogràfic del diari France-Soir, i que ha col·laborat en la tria d'imatges per a aquesta exposició, ha deixat clar que després de veure milers de fotos, el que li ha quedat clar és que la revolta del 1968 va ser molt violenta. A més a més d'eslògans enginyosos i representacions teatrals subversives, va haver-hi molts cops de porra, molts llançaments de llambordes, molts ferits i molta sang. Les imatges mostrades són claríssimes, i això que és tan sols una petita mostra d'allò que es guarda als arxius del France-Soir.
Manifestació estudiantil al Quartier Latin. Discurs de Daniel Cohn-Bendit, durant la seguda a la plaça de la Sorbona. París (IV districte), 9 de maig. Fotografia de Claude Poensin-Burat.
La complexitat del 68
Un dels avantatges de fer aquesta exposició amb els fons d'un gran diari és que permet cobrir els esdeveniments de maig del 68 des de molts angles. El France-Soir tenia 25 fotògrafs en plantilla, que no van descansar ni un dia durant tota la revolta. D'aquesta forma van cobrir els incidents entre policies i estudiants, però també altres aspectes menys coneguts del maig francès: les vagues a les fàbriques, l'ocupació de centres comercials com les Galeries Lafayette pels seus empleats, les reunions dels membres del govern l'actuació violenta de grups d'extrema dreta, les manifestacions gaullistes, l'actuació dels delinqüents comuns, el terror d'alguns parisencs del carrer i, també, la neteja de les vies públiques després de les actuacions violentes. Amb tan sols 50 imatges, Maig del 68 pels fotògrafs del France-Soir ens apropa a un d'aquells moments en què la història s'accelera i on sembla que tot sigui possible.
Danys després de la segona nit de les barricades, avinguda de Saint-Germain. París 28 de maig. Bernard Charlet i Daniel Palied.
Picapedrers de la imatge
France-Soir, a l'època, tirava un milió d'exemplars: era el diari més llegit de França. Milions de persones, doncs, veien les fotos que s'hi publicaven. I, en canvi, els seus fotògrafs eren gairebé ignorats. Com a molt, es publicava a peu de pàgina un llistat de tots els fotògrafs que havien col·laborat en aquella edició del diari, sense especificar de qui era cadascuna de la foto. Eren "obrers de la imatge", com explica Lecourt. Feien uns torns llarguíssims, per garantir que sempre hi hagués gent de guàrdia per cobrir les manifestacions i reunions. A vegades corrien molts riscos, especialment si havien de fotografiar els violents incidents nocturns. Van fer fotografies de gran valor, però no van obtenir gaire reconeixement. Cap d'ells se sumaria a la llista dels fotoreporters estrella de les grans agències; alguns es passarien anys i anys retratant tot tipus d'actes: esports, recepcions, moda... Aquesta exposició, també, ha volgut deixar ben clar el mèrit d'aquests 18 treballadors, i alhora artistes: Michel Robinet / Claude Poensin-Burat / Jacques Boissay / Bernard Charlet / Claude Champinot / Michel Robinet / Daniel Lapied / Claude Lechevalier / Léon Lalanne / Robert Palat / Tony Bosco / Claude Vignal / Serge Trevisani / Michel Pansu / Pierre Couturier / Bernard Hermann / Jean Laborie / René Chomont.
Obrers de la fàbrica Citroën de Javel en vaga, Quai de Javel. París (XV districte), 27 de maig. Foto de Michel Robinet.
50 + 1, de 25.000
El fons de France-Soir sobre els esdeveniments del maig francès sumen un total de 25.000 imatges. No totes van ser publicades. Els responsables del diari van decidir que algunes no convenien a la seva línia editorial. D'altres van ser molt mutilades en reenquadrar-les (per això, l'exposició les mostra tal i com les va plantejar el fotògraf, i no pas tal i com van sortir al diari). Són totes fotografies en blanc i negra, perquè el diari parisenc no va fer un suplement en color fins als anys 80. I es complementen amb un material diferent: una gravació sobre la reincorporació a la feina dels vaguistes d'una fàbrica, en què es prefiguren els problemes que apareixerien després de maig del 68.
Manifestació del moviment d’extrema dreta Occident, davant de la seu de France-Soir, carrer Réaumur. París (II districte), 21 de maig. Foto: Claude Champinot.
La imaginació al poder
El director general de Difusió de la Generalitat de Catalunya, Jordi del Río, i la directora de l’Institut Français de Barcelona, Pascale de Schuyter Hualpa, han assistit a la presentació a la premsa de l'exposició. La directora de l'Institut ha explicat que aquesta iniciativa vol portar les fotografies de la revolta parisenca a diferents ciutats de l'Estat espanyol, dins del programa de commemoració del cinquantenari del maig francès organitzat pels diversos Instituts Francesos sota el suggeridor eslògan La imaginació al poder. La mostra del Palau Robert, sens dubte, permet una aproximació ràpida i molt suggerent a aquell maig francès en què les idees i les banderes volaven tant i tant alt com les llambordes o els pots de fum.
Foto de portada: Enfrontaments violents durant els primers avalots estudiantils al Quartier Latin. A la cantonada del carrer Saint-Jacques i del carrer Sommerard. París (V districte), 6 de maig de 1968. Fotografia de Jacques Boissay i de Bernard Charlet.