Figura fonamental per entendre l'evolució del hip hop per aquestes latituds en clau femenina, després de set anys de silenci creatiu Mala Rodríguez ha retornat amb MALA (Universal, 2020), nova referència d'escolta obligatòria en el seu catàleg fonogràfic. La rimadora de Jerez de la Frontera actua demà al Parc del Fòrum de Barcelona dins del cicle Les nits del Primavera i diumenge 12 a l'Auditori de Girona com a part del cartell del Festival Strenes.
Com ho portes? Com ho has portat? Com estàs?
Doncs molt bé, molt entretinguda. Ha estat un període molt creatiu. He acabat un disc, he començat un nou projecte. He escrit, he produït. He passat moltes estones a l'estudi, però també moltes estones sola gaudint de mi mateix i també gaudint de la família. Això ha estat de les millors coses. A aquella vella normalitat m'era molt difícil passar estones llargues a casa. Sempre estava viatjant d'aquí cap allà. Poder estar tants dies a casa, en aquest sentit i que no se m'entengui malament, ha estat un regal.
Ha de ser una mica descoratjador publicar el teu primer disc després de set anys i que coincideixi amb una situació com l'actual.
La data de publicació del disc estava prevista des de feia temps i no la vam voler canviar. Sí que ens va entristir molt que tot just començàvem a assajar l'espectacle de la nova gira que ens van confinar. El disc havia de sortir, fos com fos, el que no veia clar és que el pogués presentar en directe, el disc. Però ja m'és que l'espectacle, ara el que m'interessava era que la gent pogués escoltar les noves cançons a casa seva. Si més no, jo durant aquest confinament he aprofitat per escoltar molta música.
Què has estat escoltant?
De tot una mica. He estat escoltant molta música africana, he descobert molts artistes del Senegal. També he estat escoltant aquell rock andalús de grups com Triana. He escoltat dancehall... He escoltat moltes coses!
Justament el dancehall és un dels sons protagonistes en aquest nou disc.
Sempre ho ha estat per a mi, d'important. Tinc passió pel hip hop, evidentment, però també per sons i ritmes com el reggae o l'anomenada música llatina. Si em treus això, m'avorreixo. De la mateixa manera que em sembla súper important endinsar-se en la música africana.
Allà es troben les arrels de tot.
Son els pilars de la música contemporània. És important saber d'on vénen les coses. Sempre m'ha interessat i m'ha agradat estirar del fil per acabar descobrint quin és l'origen de tot plegat. A més, que s'ha de ser respectuós i honorar i donar crèdit a les fonts originals.
Tu et sents respectada com a dona pionera en el hip hop estatal?
Jo em sento molt estimada per molta gent. Molta gent que em diu que m'escolta des que eren molt, molt petits. Vaig sorgir fent una cosa molt diferent de tot el que es feia en aquell moment. Però no vaig ser la primera noia. Ja aleshores hi havia moltes raperes, no menteixis (riures).
Però tu vas ser la primera a destacar.
No m'agrada que diguis que quan jo vaig començar no hi havia més noies. A més a més, aleshores la més famosa era Ari (la rapera de Salt Arianna Puello). Ella sí que va ser la primera dona, no només això sinó que la primera dona negra, que va publicar un disc de hip hop a Espanya: El tentempié (Zona Bruta, 1998). Sí que és cert, però, que hi havia moltíssims més nois que noies, a l'escena hip hop.
Han millorat les coses, en aquest sentit?
Ens hem tret tots els complexos de sobre i hi ha moltes noies boníssimes fent bogeries súper interessants.
Sempre m'ha interessat i m'ha agradat estirar del fil per acabar descobrint quin és l'origen de tot plegat
Tot just fa vint anys que vas publicar el teu primer disc, Lujo ibérico (Superego/ Universal, 2000), un àlbum referencial en el hip hop estatal. Tens pesant celebrar l'efemèride d'alguna manera.
No hi havia ni pensat. La veritat és que no, no faré res. No sóc gens nostàlgica, zero. Mai no recordo els aniversaris. No sóc partidària d'aquestes celebracions. Sóc més partidària de celebrar el present.
I el present és que has tornat després de set anys sense publicar disc.
El procés de creació d'aquest disc ha estat genial. Ja vaig avançar "Gitanas" el 2018, una cançó molt especial. Una cançó molt bonica i amb molt contingut social. Una cançó màgica. Després van venir més singles, com "Contigo", amb Stylo G. Sí, m'he divertit molt fent aquest disc.
Ja no sents aquella urgència i ànsia juvenil en què tot ha de ser immediat.
A mi em costa molt ser pacient. Però ara ja no entro tant al drap com quan ho feia quan era més joveneta. Però no és l'edat, és l'experiència.
I la meditació!
La meditació és una de les coses més increïbles que m'han passat a la vida. Sembla que quan dius que fas meditació és tan practicant una cosa rara mig new age. Per a res! Jo practico una disciplina que es diu Falun Dafa. Són cinc exercicis súper senzills, però que m'han canviat la vida. Estic molt més calmada i molt millor i més a gust amb mi mateixa.
Demà actues a Les nits del Primavera a Barcelona i diumenge 12 a l'Auditori de Girona dins de la programació del Festival Strenes.
Seran concerts súper emotius. No sé si seran els últims que faré aquest any, perquè al ritme que portem i tal com estan les coses... Em van proposar fer gira de presentació però vaig dir que millor fer només un parell de concerts. Un parell de xous per tornar-nos tots totalment bojos. Tothom que vingui marxarà amb la sensació que els ha passat una cosa transcendental a la vida. Serà un fet històric. Hem estat tancats molt de temps i ara poder tornar a cantar en llibertat és un fet històric. És una de les coses més boniques que viuré.
Així de contundent?
El meu equip i jo som artistes i als artistes ens agrada ser a l'escenari. Això ho fem per amor a l'art. Per això i perquè, realment, no sé si mai més podrem tornar a fer concerts. És un temor que el tinc allà, en algun racó del subconscient, però allà està.
I no t'entristeix?
Ni m'ho paro a pensar. L'únic que vull fer és aprofitar les oportunitats que se'm presentin. Gaudir-les. En temps de coronavirus hem de viure el present al màxim.