Clint Eastwood, aquell actor de mirada fulminant i trajectòria irregular. Un mite amb una carrera com intèrpret amb unes constants vitals amb més pujades i baixades que el recorregut del Dragon Khan i una filmografia com a director gairebé sempre sublim, molt especialment a partir de Bird, el seu extraordinari biopic sobre la llegenda del jazz (música de què és un fervent devot) Charlie Parker de 1988. Un nom imprescindible en la narrativa de Hollywood. Guanyador de 4 premis Oscars, és l'actor amb més reconeixements de l'Acadèmia, però cap com a intèrpret. Els dos primers els va conquerir el 1992 per, molt probablement, un dels millors westerns de tots els temps: Sense perdó, film magistral amb què es va endur les estatuetes a millor director i millor pel·lícula. Els altres dos els va guanyar el 2004 per un altre llargmetratge majúscul: Million Dollar Baby. Els premis, novament i molt merescuts, van ser en les categories de millor director i millor pel·lícula. Curiosament, va estar nominat a l'Oscar a Millor Actor pel seu rol a totes dues pel·lícules, però no el va guanyar en cap de les ocasions. El 1992 va ser per Al Pacino amb Esencia de mujer. El 2004, per Jamie Foxx amb Ray.
🟠 Oscars 2023: data, nominats, on veure i tots els detalls de la gala de Hollywood
🟠 Una mort sobtada a 'El triángulo de la tristeza': la tragèdia dels Oscars 2023
Clint Eastwood, l'Oscar tenia un preu
La història canvia depenent de qui l'expliqui, i ell mai s'ha encarregat de clarificar-la. El fet és que Clint Eastwood va debutar en el món de la interpretació al western, naturalment, amb Rawhide, una sèrie de televisió produïda per la CBS força popular a finals de la dècada dels anys 50. Les crítiques de l'època no van ser gaire elogioses amb aquell intèrpret novell de presència imponent (gairebé dos metres d'actor). Assenyalaven la seva rigidesa interpretativa, el seu estrabisme i insistien que pronunciava els seus diàlegs entre dents. Home de principis, aquestes suposades carències esdevindrien els seus principals trets distintius com a actor durant tota la seva carrera cinematogràfica.
Eastwood, que aleshores tenia 29 anys, odiava el personatge que interpretava, Rowdy. El considerava massa jove i massa estúpid. Els 750 dòlars que guanyava per episodi el van mantenir lligat a la sèrie fins a la seva cancel·lació el 1965. Aquell va ser l'any que ho va canviar tot. A Rawhide, Eastwood compartia protagonisme amb Eric Fleming, actor que va rebutjar protagonitzar Per un grapat de dòlars, una producció italo-espanyola que estava previst que es rodés a Almeria sota la direcció del rei de l'spaghetti western Sergio Leone. Descartat Fleming, el següent a la llista era Eastwood, que no s'ho va pensar gaire a l'hora d'acceptar l'oferta. Menys quan li van oferir un contracte de 15.000 dòlars i un Mercedes-Benz que l'entregarien un cop acabat el rodatge.
Film de culte del gènere, va ser la primera entrega de l'anomenada Trilogia del dólar, saga que es va completar amb La muerte tenia un precio i El bo, el lleig i el dolent. Totes elles dirigides per Leone i protagonitzades per Eastwood. No ha estat l'única nissaga icònica que l'actor nord-americà ha interpretat. A la seva filmografia també trobem la sèrie de pel·lícules en què va interpretar al llegendari inspector Harry 'El brut' Callahan. Una nòmina de papers remarcables a què, a més de tots els que ja hem esmentat, hauríem de sumar les seves interpretacions a títols com El desafiament de les àguiles, Fuga de alcatraz, Els herois de Kelly, En la línia de foc o El seductor.
Els actors amb més Oscars
Clint Eastwood és l'actor amb més Oscars. Però si ens referim a actors amb més estatuetes per la seva feina com actor, aquest honor recau en Daniel Day-Lewis, Jack Nicholson i Walter Brennan tots tres empatats amb tres Oscars cadascú. Day-Lewis els va aconseguir per Mi pie izquierdo (1989), Pous d'ambició (2007) i Lincoln (2012). Walter Brennan se'ls va endur per Rivales (1935), Kentucky (1938) i El foraster (1940). Nicholson, que suma un total de 12 nominacions, va alçar l'Oscar per la seva feina a Algú va volar sobre el niu del cucut (1975), Millor, impossible (1997) i La força de la tendresa (1983), en aquest cas com a Millor actor de repartiment.