Des de Benimaclet, Núria Pons, Laura Honrubia, Marina Bolea i Maria Deltell presenten al món el seu debut: Som i Vibrem (Propaganda pel fet!, 2021). Amb una barreja de ritmes llatins i tropicals, electrònica i reggae, volen alçar-te a ballar des d'una mirada feminista i valenciana. Maluks venen per a trencar el monopoli masculí a la música i escenaris, des de la sororitat, i molt ben acompanyades; 7 dels seus 11 temes compten amb col·laboracions.
El grup Maluks presenta nou disc, Som i Vibrem, que barreja ritmes llatins i electrònica. Fotografia: Jaume Verdú, cedida per Vibra Comunicació
Aquest disc és la vostra carta de presentació i ja l’heu parit. Què tal la rebuda?
Marina: Crec que ha estat molt bona, però com és el nostre primer disc tampoc ho sabem analitzar del tot. Estem acostumades a treure singles, que són un boom en un dia. Pugen i baixen de pressa, i les visualitzacions van més o menys totes cap a un lloc. Aquí, com n’hi ha tantes cançons, es repartís i va més progressiu. L’acollida en televisions i diaris, però, podem dir que està anant molt bé.
Vau començar a treure singles el juny de 2019, fa gairebé un any i mig. Què ha estat el més difícil?
Núria: El papeleo. Un grup de música no és només la música, les melodies, les lletres i els videoclips, que ja és moltíssim. Has de registrar les cançons, decidir si fer-te associació o cooperativa, o SL, crear el compte de banc... són moltíssimes coses que no saps.
Maria: Quan vam començar no teníem ajuda, ni una discogràfica, ni una companyia de management. Havíem de constituir-ho tot, i ens va costar un poc.
Us va ser complicat trobar una discogràfica?
Maria: Vam tindre moltes propostes des del primer moment que vam eixir, amb pocs singles. Mentre que sabem que hi ha grups que igual els costa un procés fins que es fixen en ells, a nosaltres ens vam eixir moltes propostes de diferents discogràfiques i companyies de management. No vam haver de buscar, però vam haver de triar. Ens van fitxar.
Marina: Volíem treballar amb management del País Valencià, que ha acabat sent Pro21Cultural, però també volíem tenir contactes aquí i conéixer a la gent de Propaganda pel Fet!, que van accedir a ser la nostra discogràfica.
Què creieu que teniu que és tant atractiu per les discogràfiques?
Maria: Originalitat pel que fa a la música. I supose que el fet que siguem totes dones, i que la DJ siga dona, també.
Marina: Barregem harmonies a tres veus amb música electrònica, en un ambient festiu que convida al comboi i al bon rollo, i a més té missatge. Jo crec que impactava que no hi haguera res que fora igual.
Des del principi teníem clar que en les lletres havia d'haver-hi missatge, que no podíem fer solament lletres banals
Maluks tenen un contracte discogràfic amb Propangada Pel Fet!, discogràfica que comparteixen amb Xavi Sarrià, Zoo o Sara Hebe. Fotografia: Jaume Verdú, cedida per Vibra Comunicació
Aquest so el teníeu clar des del primer moment?
Marina: Jo crec que tenir les tres veus ho teníem clar, no es veu en molts grups i volíem que fos la nostra firma. Que la gent escoltés Maluks i sabés que és Maluks.
Laura: Que tingui harmonia, però que tingui flow. Juguem fins que trobem l’equilibri.
L’altre punt fort són les lletres que, sense gran marge a la interpretació, són molt directes. “Que arda el fascismo”, “som les netes que trenquem els cadenats”, “som oses furioses intentant buscar el vent”. Era una cosa que anava implícita en el projecte?
Marina: Des del principi teníem clar que en les lletres havia d’haver-hi un missatge, que no podíem fer solament lletres banals. Encara que de vegades també et sortís fer una lletra festiva.
Núria: Cada vegada que escrivim una lletra es forma una mena d’assemblea. És un debat constant entre nosaltres: “Sobre quina temàtica anem a parlar?”, “Quina lletra tenim? “Jo aquesta paraula no em sent còmoda dient-la”, “crec que no vull atacar així...”, i anem construint. No sé si tot el món ho fa aixina, però a nosaltres mos costa. Al final hem de creure-mos les paraules que estem dient.
Hi ha un punt de sororitat, no, en tot aquest procés?
Laura: Totalment. Ha sigut un procés molt bonic, amb moltíssima sororitat i molt feminisme. Quatre noies que pràcticament no es coneixien, haguem creat aquest súper projecte juntes, creient i sent el suport de l’altra en tot moment.
Et pots pensar que en les teues lletres no estas fent política perquè estàs parlant de sexe, com molts cantants de música urbana, però això és fer política
Tornant al tema de la reivindicació, fa dies que us vau solidaritzar amb Pablo Hasel. Que els hi diríeu a tots aquells músics que no ho han fet?
Maria: Pense que qualsevol creació artística té un component polític, vulgues o no. Et pots pensar que en les teues lletres no estas fent política perquè estàs parlant de sexe, com molts cantants de música urbana, però això és fer política, és posicionar-te en uns certs valors. Si pensen que açó, que una censura o una negació a la llibertat d’expressió, no els tocarà a ells pel fet que no fan música d’un estil concret, igual arriba el moment que canvia i que siguen ells els censurats. No pots estar en contra de la llibertat d’expressió. Ara, coses que pensàvem que eren democràtiques resulta que no ho són quan detenen un raper per dir que els Borbons són uns lladres, quan el lladre està vivint a Aràbia Saudita, que ahí sí que neguen les llibertats en tots els sentits. De quina manera està construït aquest Estat? Sota quines premisses? Se queda retractada la manca de democràcia que hi ha en aquest país. I per Valtonyc el mateix. Que un raper de vint-i-pocs anys i no puga tornar a sa casa... és increïble. Si els jutges foren altres, possiblement jutjarien a la justícia espanyola per això que estan fent.
De fet, Espanya és l’Estat amb més artistes empresonats del món, més que Turquia per exemple.
Maria: Diem que el govern turc és el pitjor del món, però aquí no analitzem la situació de portes endins.
Barregeu català i castellà a parts iguals en totes les cançons. D’on surt?
Núria: Jo crec que tenim dos vessants. Una és que a nosaltres hi ha molts ritmes llatins que ens inspiren una tornada en castellà. Potser després tens un dub i et pega en anglés, perquè tens més referències. I la segona és que Laura és d’Albacete i, encara que ella parla i canta en valencià perfectament, se sent més còmoda en la seua llengua materna.
Laura: La gent em diu “Però on vas? Que fas en un grup valencià?”, però des dels 18 anys visc allí i ja forma part de mi. Tot i així, si estic fent entrevistes i em vull explicar bé, parlant de sentiments i així, ho faig com se’m fa més còmode.
Marina: I això no impedeix que siguem conscients que el valencià és una llengua minoritzada que cal reivindicar. Una cosa no lleva l’altra, però és el que ens eixís de natural, és la nostra quotidianitat. Aixina i tot, reivindicarem el valencià.
La Fumiga, ZeBRASS, Pupil·les, Palau d’Orxata Sound System, Tremenda Jauría, Carles Bleda, Chalart58... És un disc de col·laboracions.
Maria: És gent que hem tingut prop, que ens ha donat tot el seu suport, estima, energia i ganes de que ens vaja bé. Molts han volgut estar sense quasi ni demanar-ho, parlant en ells com a col·legues naix en seguida.
Si fórem quatre xiques que anàrem amb pantaló vaquero i polo negre, que es com van el 90% dels grups de tios, no s’hagueren fixat tant en nosaltres
El grup està format per tres vocalistes i una DJ, tres d'elles de València i una noia d'Albacete que hi viu. Fotografia: Jaume Verdú, cedida per Vibra Comunicació
Canteu “dones a l’escenari, dones a tot arreu, venim per a quedar-nos”. Comparteixo que ja va sent hora de trencar el monopoli masculí als escenaris. Sentiu molta pressió?
Marina: Sentim que tenim un nivell d’exigència més alt, i ho hem dit moltes vegades. En un grup d’homes, facen el que facen estarà bé. I si qualla en la penya, qualla. Potser en nosaltres, sent exigisca que tinguem en compte moltes coses: l’estètica, que siguem perfectes vocalment, que les llums estiguen tot guapes... Notem que hem de donar la talla, i la talla és més gran que un grup d’homes, que en coses més simples, triomfa.
Núria: Si fórem quatre xiques que anàrem amb pantaló vaquero i polo negre, que es com van el 90% dels grups de tios, no s’hagueren fixat tant en nosaltres. S’espera més qualitat de nosaltres i mos comparen moltíssim. “Ai, me moleu més que ... “, i introdueix aquí el nom de qualsevol grup de dones.
Maria: És com si fóra una escena diferent. Estan els “grups de dones” i els “grups d’homes”. “La primera”, que és la que tothom consumeix, i “la segona”, que és on competim entre nosaltres. Molaria que tots estiguérem en la mateixa lliga i que qui és bo ho siga per això, faça la música que faça i tinga el gènere que tinga.
Laura: També ens agrada dir que no ens fiquin als cartells per omplir el cupo, només pel fet que siguem dones. Ens adonem que quan ens passa també ens acabem exigint molt, perquè hem de demostrar que tenim qualitat i que estem fent el projecte de la millor manera que podem. Sentim exigència interna i externa.
I potser també hi ha un altre factor, que és la representativitat. En ser les úniques dones al cartell, podeu sentir que heu de representar-nos a totes.
Marina: A l’hora de fer les lletres ens ho pensem molt, “i si algú se sent discriminat/ada?”
Maria: I a més tal com està ara el moviment feminista, amb batalles internes que el debiliten... Tens por i vas amb cuidado què dius.
L’algoritme més important és el boca a boca
Hi ha hagut un frase vostra que m’ha agradat molt, dèieu: “un concert en la festa de qualsevol poble dona més repercussió que publicar una cançó”. Us sentiu identificades com a “grup de festa major”?
Marina: A tope, totalment, i tenim moltes ganes. Aquest estiu teníem mogolló de concerts en festes majors d’ací de Catalunya. Després de cada concert ho notem en què ens pugen els seguidors.
Marina: L’algoritme més important és el boca a boca.
Vosaltres ara viviu d’això?
Núria: Tant de bo dedicar-se al grup 100%, però malauradament de dilluns a divendres hem d’estar treballant de les nostres coses.
Sou currantes.
Maria: És molt sacrificat tindre un curro i tindre un grup, perquè són moltes hores de treball.
Maluks es defineixen com un grup que "arriba per fer-vos vibrar". Fotografia: Jaume Verdú, cedida per Vibra Comunicació
Al final sou un exemple d’una generació que no té moltes perspectives de poder dedicar-se a allò que li agradaria. Quin missatge donaríeu a aquests joves?
Laura: Que no hi ha dia que no m’aixequi i no pensi que faré amb el meu futur. Totes venim de fer les nostres carreres i de tenir un altre camí al cap, i és molt difícil portar les dues coses. Quan estes forta amb el grup, estàs flaquejant a la teva feina. No hi ha alternativa. I quan et vols dedicar a la teva carrera, Maluks no pot tirar endavant. És un debat intern que flipes, i jo he après que avui vivim en una realitat en què em de mirar de no pensar molt en el futur. Intentar viure en el present, i prendre les desicions a mesura que et surten les oportunitats. Hi haurà moltes portes que es tancaran, hauràs de tirar endavant sabent que tu ho has decidit i que en vindràn altres. Has de confiar amb les teves decisions, per sobre de tot.
Maria: És normal que tinguem por. En una balança, podria posar en una mà el que em fa feliç, Maluks, i en l’altra la meva feina, que em dona estabilitat econòmica. Si deixes el meu treball pel grup després, probablement, no podria recuperar-lo. I això genera por en el futur, en veure’t sense treball, sense diners.... la precarietat que tenim, no?
Núria: I a més, la Cultura també és molt inestable. Comences de gratis, i si surt bé la cosa ja se veurà. Si ja partim d’aquesta base, que la Cultura, tot i ser un pilar fonamental per a la societat, l’has de fer de gratis... Jo animaria a qualsevol persona a què comence el seu propi projecte i que li tire cap endavant, i si té ganes i temps li eixirà. Però són moltes coses, temps i sacrifici.
Marina: A tot això hem de dir que nosaltres no cobrem del grup, no podem viure d’això perquè tenim moltes despeses. La gent potser no ho sap, i nosaltres no ho sabíem, però té tantes despeses que ara mateix tot el que cobrem va dedicat al grup i per al futur del grup.
Clar, i si sou un grup de festes majors....
Núria: Sense festes majors...