L’escriptor valencià Manuel Baixauli ha guanyat el Premi Òmnium Cultural a la millor novel·la de l'any amb Cavall, atleta, ocell, un llibre sobre la relació conflictiva entre un pare i un fill. “És una cosa universal que ens passa a quasi tots i arreu del món, és un conflicte difícil de solucionar, perquè tots dos tenen raó: el pare de patir pel fill, i el fill de no voler que el pare li marqui el camí”, ha explicat l’autor. El territori també és important a la novel·la, un fet que agafa força tres mesos després de la dana que va colpejar el País Valencià. “És premonitori, però parlar del territori no és buscat”.
Les altres dues finalistes que optaven al reconeixement que dona l'entitat eren La conformista (L'Altra Editorial), d'Alba Dedeu, i Mammalia (Males Herbes), d'Elisenda Solsona. En total, tres obres que, com ha definit Xavier Antich, president d'Òmnium Cultural, "són un reflex magnífic de la riquesa i la diversitat de la literatura catalana, una de les més potents d'Europa". També ha aprofitat per remarcar l'objectiu de "contribuir a fer augmentar els lectors, fent créixer així un país i una nació que s'explica a partir dels imaginaris que es creen i es plantegen".
Elisenda Solsona i Alba Dedeu, finalistes del Premi
“L'opinió del llibre és diferent si la llegeix algú de 18 o algú de 50, i això m’agrada molt”, ha dit Alba Dedeu sobre La conformista, una de les finalistes. Explica la història d’una parella, l’Eva i en Pere, que venen pollastres a l’ast i que parla de com les petites decisions canvien l’existència. La precarietat, la maternitat i els dubtes de tota una generació de dones conviuen en una novel·la que fa olor de pollastre. “Volia transmetre la sensació de no treure’t una olor de la feina que no vols tenir a sobre el cap de setmana”, ha explicat, destacant que aquestes olors acaben sent un personatge més de l’obra.
Per la seva banda, Solsona ha escrit una distopia angoixant sobre el desig de ser mare, les no maternitats, la memòria i la recerca incansable d’identitat. “Volia reivindicar una experiència pròpia, i jo no soc periodista ni sé fer assaig, i Mammalia parteix d’un procés complex que vaig viure per quedar-me embarassada”, ha explicat l’autora. Per aconseguir-ho, ha creat un ambient paisatgístic sensorial ple de cançons, olors i volcans que creen un gran trencaclosques ple de pistes. També indaga en tota la indústria de la fertilitat, els ventres de lloguer o el dret a la maternitat. "S'ha de tenir dret que et tractin amb cura si vols ser mare, igual que tens el dret a no ser-ho".
"Cada any el prestigi creix més enllà de les nostres fronteres", ha remarcat Antich. El president de l'entitat ha reivindicat que el sector editorial en català viu un moment dolç, i és que l'any passat es va fer un rècord amb un 35% més de vendes i unes xifres que cada cop van més a l'alça, també entre els joves i exportant la cultura catalana a l'estranger. "En els últims cinc anys s'han publicat més de 1.500 traduccions d'obres originals en català", ha explicat. Això no obstant, també ha volgut manifestar que no n'hi ha prou, i que s'ha de lluitar per mantenir la tendència i per millorar altres punts. El Premi Òmnium a millor novel·la és el guardó més ben dotat econòmicament a obra publicada, concretament amb 25.000 euros (20.000 euros directes per a l’autor i 5.000 més per a la promoció). De la preselecció de deu obres, publicades entre el novembre de 2023 i l’octubre de 2024, un jurat independent, format per Magí Camps, Neus Real, Marta Pessarrodona, Toni Puntí i Marta Segarra, n’ha triat les tres finalistes.
Aquesta ha estat la vuitena edició d'aquest reconeixement. La primera vegada que es va fer entrega d'aquest guardó va ser l'any 2017, amb un aplaudiment que va ser per a Raül Garrigasait i l'obra Els estranys (Edicions del 1984). Després vindrien Marta Orriols i el seu ja popular Aprendre a parlar amb les plantes (Edicions del Periscopi); Martí Domínguez amb L'esperit del temps (Proa); Eva Baltasar amb Boulder (Club Editor), i Joan Lluís-Lluís amb la novel·la Junil a les terres dels bàrbars (Club Editor). El 2023, va ser Sebastià Alzamora qui va aconseguir despertar l'interès més gran del jurat amb una proposta narrativa, Ràbia, que explicava la relació entre un home de mitjana edat i la seva gossa a partir de l'enverinament improvisat d'aquesta; una situació que posa en alerta sentiments com la solitud, l'amistat, el descontrol i la bellesa. En l'última edició, el reconeixement va anar a parar a Imma Monsó, que amb La mestra i la bèstia va posar el focus en la Catalunya de la postguerra a través d'una jove mestra poc empoderada.