Manuel Carballal, director de la revista El Ojo Crítico, és un dels principals investigadors de l'ocultisme a l'Estat espanyol. Des de sempre es va sentir fascinat pel sobrenatural; fins i tot va passar per la vocació sacerdotal, abans de sentir-se fascinat per altres religions. Durant dècades ha estudiat, amb mètodes científics, els més famosos casos de possessió, de contactes amb ovnis, de relacions amb els morts, d'endevins... Ara, després de dècades dedicant-se al tema, publica Los peligros del ocultismo (ed. Luciérnaga), on vol explorar "El costat fosc del misteri". I, sobretot, pretén advertir els lectors en contra de la "immersió imprudent al món de l'esoterisme".
Vostè defensa que el més habitual és creure en l'extraordinari, i no pas no creure, és així?
Revisant la història de les religions, comprovem que l'ateisme és molt minoritari. I en qualsevol religió, monoteista o politeista, s'accepta l'existència d'éssers sobrenaturals, àngels, djins, dimonis... Hi ha una creença en el més enllà, en els miracles... Més del 90% dels éssers humans estan oberts a creure en el sobrenatural.
Llavors, per a vostè la creença en l'ocultisme és tan respectable com una altra qualsevol?
Evidentment. S'ha de preservar la llibertat de creences, pròpia de les societats democràtiques. No seria democràtic legislar en contra d'una creença. Totes les creences són igualment respectables, sempre que no indueixin a la comissió de delictes.
No en tinc prou amb la fe, necessito proves.
Manuel Carballal caminant descalç sobre una catifa de brases de 5 metres de llarg per demostrar que no hi ha res de paranormal en aquesta pràctica.
Vostè, en tots els anys en contacte amb el món del misteri, ha trobat alguna vegada una cosa que no pugui explicar?
Jo no crec que existeixi l'inexplicable, crec que existeix l'inexplicat. Quan els científics s'han interessat per conèixer el que està més enllà del conegut han aconseguit avenços. Quan hi havia qui argumentava que els meteorits no existien, que no podien caure pedres del cel perquè al cel no hi ha pedres, van aconseguir demostrar el fonament científic dels meteorits. Jo he trobat l'explicació a la immensa majoria dels casos paranormals que he estudiat. En molts casos el que passa és que la gent que els ha viscut s'ha sentit confosa per les seves percepcions. I també m'he trobat amb algunes estafes. Malgrat tot he passat per algunes vivències a les que jo no he aconseguit trobar explicació. Estic obert a qualsevol possible origen d'aquests fets. Però no en tinc prou amb la fe, necessito proves.
Els llibres de Carlos Castaneda, sobre els xamans mexicans, o els de Lobsang Rampa, sobre els monjos budistes tibetans, es van vendre en grans quantitats als anys setanta i vuitanta. Alguns d'ells encara es venen. Les experiències que expliquen, tenen alguna credibilitat?
Les experiències que expliquen no tenen cap validesa. El cas de Castaneda el conec molt bé, perquè fa 4 anys que investigo molt a fons la seva biografia i la seva història real. Ell i Lobsang Rampa són dos bons exemples de com una literatura imaginada, encara que sigui falsa, ajuda a interessar a la gent per la cultura oriental. Castaneda, que era estudiant d'antropologia quan va escriure Las enseñanzas de don Juan, va aconseguir convertir-lo en un best seller. Va vendre 20.000.000 d'exemplars en 21 idiomes i es va fer milionari.
La majoria de les persones que creuen haver protagonitzat una experiència extraordinària solen ser persones sinceres
Al llarg de les seves investigacions, que explica a Los peligros del ocultismo, ha trobat gent honrada que creia en experiències sobrenaturals, però també molts estafadors. Són majoria els estafadors?
No, la majoria de les persones que creuen haver protagonitzat una experiència extraordinària solen ser persones sinceres que solen haver interpretat malament la seva percepció d'un fenomen que té un origen natural. No estan mentint: no saben explicar el que els va passar.
Quins perills corre algú que s'aficiona a l'ocultisme?
El risc de caure fascinats per un món tan seductor com el del misteri et pot costar els teus diners, la teva salut, la teva llibertat, el teu seny i en els casos més extrems, la vida.
L'esoterisme genera dependència?
Com qualsevol creença indemostrable, l'ocultisme va enfocat al cor i no al raciocini. Les sectes i els vidents estafadors ataquen al cor i no al cervell, perquè és l'òrgan que és més a prop de la cartera. Les esperances poden generar addicció. Hem trobat molts casos d'addictes als vidents, i això evidentment és poc recomanable. El més escandalós és que entre aquests addictes podem trobar a presidents del govern, intel·lectuals, empresaris... Hi ha caps d'estat que consulten decisions d'Estat a un vident i això sí que no ho hauríem de tolerar, perquè aquí el risc ens afecta tots.
La gent té problemes i es torna dependent de l'ocultisme o té problemes perquè és dependent de l'ocultisme?
El problema es troba en delegar la resolució dels teus problemes en solucions sobrenaturals. Jo això ho he trobat molt en investigar el món de les màncies. Hi ha gent que té problemes econòmics, que està a l'atur o que pateix un desamor, i que en lloc de lluitar per la seva feina o pel seu amor, es dedica a peregrinar per gent que no li solucionarà res. La solució màgica no existeix. Nosaltres hem de resoldre les nostres vides.
Hi ha molta gent que s'ha arruïnat amb els vidents
Hi ha molta gent que s'ha arruïnat amb les màncies? L'ocultisme pot ser un vici més car que el tabac?
El contacte amb l'ocultisme pot sortir molt car. Hi ha molta gent que s'ha arruïnat amb els vidents, com molta gent s'ha arruïnat amb les ludopaties, amb el pòquer on line o amb les escurabutxaques. La diferència és que el pòquer on line o les escurabutxaques no et reforçaran un deliri que et porti a matar o a morir per les teves creences. El menys greu, malgrat tot, és que et costi els teus diners. El deliri ocultista pot portar-te a la mort.
L'ocultisme pot portar a la mort?
Hi ha molts casos en què sí. En moltes comissàries hi ha registres de casos que semblen trets d'una pel·lícula de terror. En el cas dels crims, a mi em va interessar molt el cas de Rosi Fernández Gonzálvez, una nena d'11 anys a qui la seva mare li va extreure els intestins per la vagina pensant que li treia el dimoni, a Almansa, o el cas d'Àvar Bustos, que va travessar el cor del seu pare pensant que era un vampir, amb una estaca, a Màlaga. Entre els suïcidis, em va impressionar molt la investigació del primer suïcidi OVNI d'Espanya, el 1972, quan dues persones es van llançar a la via del tren a Torrebonica, prop de Terrassa, duent una nota al seu pit que deia "Els extraterrestres ens criden". Jo tinc una experiència personal molt dura: la meva padrina, la persona que em va iniciar en el món de l'ocultisme amb les tirades de cartes i amb la ouija, va generar una gran addicció a l'escriptura automàtica i va acabar llançant-se per una finestra del tercer pis. Hi ha massa casos d'assassinat o de suïcidi, al món de l'ocultisme.
Informe policial sobre un cas d'exorcismes a Roquetas de Mar.
Amb l'arribada d'internet s'ha multiplicat per mil el nombre d'enganys i estafes ocultistes
A Los peligros del ocultismo explica que en els últims anys s'ha evolucionat cap a la "prostitució absoluta i la brutal comercialització" de les pràctiques esotèriques". A què es refereix?
Amb l'arribada d'internet s'ha multiplicat per mil el nombre d'enganys i estafes ocultistes a què hem d'enfrontar-nos. Hi ha milers de youtubers que pugen fotos i vídeos manipulats. A més, es fan campanyes de màrqueting viral realitzades per grans empreses que es llancen a les xarxes socials i que es repliquen per tot el món. Jo he tingut ocasió d'avortar algunes d'elles, com la del ieti de Formigal o la de l'ovni gallec. Ens vam posar a investigar l'origen d'aquestes filmacions paranormals i en menys de 24 hores vam descobrir que eren campanyes de màrqueting viral...
L'ocultisme ha de moure moltíssim diner negre... No crec que a aquest sector es reparteixin moltes factures amb IVA...
Segons el Ministeri d'Hisenda el negoci de l'ocultisme podria moure 3.000 milions d'euros. Però aquesta xifra es queda molt curta, perquè els professionals de les màncies gairebé mai no generen factures i no contribueixen a Hisenda. I això, a més, acaba sent un problema per a les víctimes de les estafes, que amb freqüència no poden certificar que han fet un dipòsit de diners.
Són més fiables els endevins que treballen als seus domicilis o els que apareixen als mitjans de comunicació?
El problema no és tant de fiabilitat com de localització. És important que el vident es pugui trobar posteriorment, si sorgeixen problemes. Cada vegada és més freqüent el cas dels vidents nòmades: gent que va donantvoltes per ciutats espanyoles, o fins i tot per Portugal i per França. Viuen en un hotel i allà realitzen les seves consultes. Els vaig detectar a partir del 2000, però a partir del 2007 es van multiplicar. I amb freqüència no treballen sols. Han aparegut grups de crim organitzat que obren consultes de diferents especialitats i es reexpedeixen els clients. Es passen la informació de qui va a la consulta i quan el client arriba a un mag aquest li pot explicar bona part de la seva vida, amb la qual cosa es guanya la seva confiança. Estan complotats i diagnostiquen un mateix problema al client, fomentant les seves pitjors pors. I quan aquest ja està mentalitzat li aconsellen que se sotmeti a un ritual especial molt car. Utilitzen un reclam: li garanteixen que si la cura no té resultats li tornaran els diners. Però desapareixen al cap de ben poc temps. Et prometen que recuperaràs al teu amor, però quan tu veus que el cas no es resol i vas a reclamar, ja són a una altra ciutat.
Hi ha suficient control legal de l'ocultisme? Fins a quin punt cobrar a algú quantitats desorbitades per presumptes tractaments màgics és un delicte?
És possible que vagis a un vident i t'alleugi, com si vas a un sacerdot o a un psicòleg. Però si un sacerdot o un psicòleg t'estafen o abusen de tu pots recórrer al bisbat o al Col·legi de Psicòlegs. En canvi, no hi ha un Col·legi de Vidents. I hi ha gent que ha estat estafada per un vident i que té por de denunciar-lo per por de patir represàlies a través del mal d'ull. A més a més, és molt difícil aconseguir que els estafadors ingressin a la presó. En alguns casos els tribunals han considerat un vident culpable d'estafa, però també han al·legat que l'estafa era evident i que part de la culpa era de la víctima. De tal manera que fins a 2015 sempre s'imposaven penes inferiors a dos anys de presó i els condemnats no entraven a la presó. El 2015 va ser la primera vegada que van imposar una pena superior a dos anys i un vident va ser empresonat. Jo espero que això creï un precedent. No es tracta d'estafes normals; aquests estafadors són molt cruels: abusen dels sentiments i de la desesperació de gent en un estat de vulnerabilitat emocional.
Què ha de fer la gent per defensar-se de les estafes ocultistes?
A Los peligros del ocultismo publico un decàleg amb 10 consells per no ser estafat, entre els quals en ressaltaria alguns. S'ha d'anar sempre a la consulta acompanyat d'algú, company o amic, perquè aquesta persona serà més neutral que tu i t'ajudarà a ser més objectiu. A més, si s'ha de presentar una denúncia per estafa tindràs un testimoni. En qualsevol cas, recomano pagar amb targeta o amb xec nominatiu, per demostrar el desemborsament...
Per molt fascinant que sigui el món de l'ocultisme, és bo mantenir un esperit crític
Recomana, en definitiva, allunyar-se del món de l'ocultisme?
El món del misteri pot ser molt enriquidor: la història de la humanitat és la història d'aquestes creences, que són tan antigues com l'home. Però per molt fascinant que sigui aquest món, és bo mantenir un esperit crític i això ens pot protegir de situacions dramàtiques, de vegades irreversibles.