Vint anys després de la seva mort, Manuel Vázquez Montalbán (Barcelona, 1939 – Bangkok, 2003) torna a les llibreries, i és que l’editorial Navona ha publicat una novel·la seva en castellà fins ara inèdita, Los papeles de Admunsen. El protagonista d'aquest llibre pòstum és un alter ego del mateix autor i descriu com era la Barcelona dels anys seixanta amb una mirada “mordaç” i “despietada”. El volum tracta amb cruesa la vida a la presó i la lluita antifranquista en la clandestinitat. El manuscrit de la novel·la es va trobar entre la documentació que la família de Montalbán va entregar el 2016 a la Biblioteca de Catalunya i es tracta d’un original del cèlebre escriptor que hauria corregit a consciència, i que es creu que hauria presentat al Premi Biblioteca Breve. De moment, l'editorial ha fet un tiratge de 20.000 exemplars i els experts creuen, sense tenir-ne la certesa, que s’hauria redactat entre 1962 i 1965.
El director editorial de Navona, Ernest Folch, ha explicat que la presó és un element “molt important” de l’obra perquè el mateix Manuel Vázquez Montalbán va estar tancat en un centre penitenciari uns mesos, i que la seva publicació s'ha endarrerit a causa de la pandèmia. El personatge d'Admunsen és el protagonista de la història, un jove escriptor frustrat perquè no el deixen publicar, que combina elements literaris amb autobiogràfics. “És un text emocionant i impactant. Funciona literàriament d’una forma brutal perquè anticipa elements de la seva obra que seran crucials”, ha destacat Folch. Per esquivar la censura franquista, Vázquez Montalbán va posar noms europeus als personatges d’aquesta novel·la, com Amundsen, Ilsa o Larssen. I tot i que la ciutat on transcorre l’acció és Barcelona, ell l’anomena Leiden, una petita ciutat dels Països Baixos.
Un manuscrit inèdit en un calaix
L’estudiós de l’obra de Vázquez Montalbán José Colmeiro ha recordat el moment en què va trobar un manuscrit complet d’una novel·la inèdita de la qual "ningú en sabia res". “Em vaig adonar que era un text de gran importància, una novel·la completa que estava revisada pel mateix autor”, ha recordat. "No sabem què va passar, però la novel·la es va quedar en un calaix", ha destacat. D'aquesta manera, Colmeiro ha definit l’obra com una "caixa negra de l’autor" on hi guarda tot el desenvolupament del que serà el futur de l’obra. “Molts dels elements clàssics de la narrativa amb intrigues, lluita i memòria són allà”, ha destacat.
Per altra banda, Daniel Vázquez Sallés, fill del cèlebre escriptor, ha explicat que trobar aquesta novel·la ha suposat posar llum a una època del seu pare. "És una novel·la molt moderna per l’època. Posa negre sobre blanc les lectures del meu pare, les cançons que escoltava i tot allò que li interessava", ha apuntat. "Pots veure el que va significar la lluita clandestina en aquella època. És una novel·la fantàstica per descobrir què van ser els seixanta a Barcelona", ha expressat. Vázquez també ha recordat que el seu pare havia de vigilar molt amb la censura perquè feia poc que havia sortit de la presó i estava al punt de mira. “Ell no podia escriure en publicacions sobre política i va haver de fer-ho en una de decoració”, ha denunciat.