La literatura de Barcelona, a l'abast, resumida en un sol mapa. Aquest és el propòsit de Joan Safont, Víctor Fernández i Marina Espasa en preparar el Mapa Literari de Barcelona que ha publicat l'Ajuntament de Barcelona en el marc de les activitats de Barcelona, Ciutat de la Literatura de la UNESCO. Aquest plànol vol ser una eina per descobrir la ciutat d'una altra forma, i per a aproximar-se a la literatura barcelonina d'una forma més atractiva.
Una ciutat desigual
El mapa serveix per visibilitzar que Barcelona és una ciutat on la vida literària està distribuïda de forma desigual. La major part de l'activitat, com era d'esperar, es localitza a Ciutat Vella... Hi ha alguns focus menors a Sarrià, a Gràcia i a Vallcarca. Curiosament, l'Eixample és un barri molt poc literari, com ho són Sants, el Guinardó, Horta o el PobleNou... Les diferències entre barris de la ciutat van molt més enllà de l'economia.
Àmbits del mapa
En primer lloc, el mapa assenyala els llocs on van néixer, viure, treballar o morir alguns escriptors: des de Montserrat Roig fins a Pompeu Fabra, passant per Joan Salvat-Papasseït, Santiago Rusiñol o Aurora Bertrana (s'ha intentat que la tria inclogués un alt nombre de dones). Tot i que la majoria dels citats són autors ja difunts dels segles XIX o XX no en falten alguns anteriors, com el mateix Miguel de Cervantes o el Baró de Maldà. I tot i que la majoria són catalans, també hi ha una representació d'aquells que en algun moment van ser a la ciutat, vinguessin d'on vinguessin, des de Roberto Bolaño fins a George Orwell, passant òbviament, pels grans genis del boom llatinoamericà com Gabriel García Márquez o Julio Cortázar.
Un passeig diferent
El mapa ens permet, no tan sols visitar els llocs on van passar-hi grans autors, sinó també passejar pels elements literaris de la ciutat: des dels bars i hotels freqüentats pels autors (el Casa Leopoldo, els Quatre Gats, Can Lluís, el Dry Martini...) fins a les estàtues que els estan dedicades (començant per l'immens monument a Verdaguer). També inclou els teatres on s'han representat les seves obres, les fundacions que acullen el seu llegat, els centres de trobada d'escriptors, i fins i tot les biblioteques i les llibreries. En un apartat final, hi ha una menció a alguns llibres claus per al coneixement de la ciutat. Un petit repertori molt heterogeni que inclou títols tan diversos com La xava de Juli Vallmitjana (que explica la vida dels gitanos de Montjuïc), Bibliomania de Gustave Flaubert (un conte que té com a protagonista un llibreter de la plaça Reial), Nada de Carmen Laforet (on s'explica l'asfixiant vida de la postguerra) o les històries canalles del Raval del Diari del lladre de Jean Genet. Si, com diuen, Barcelona és la suma de totes les barcelones escrites i somniades, aquest petit plànol ens obre la porta a moltes i moltes ciutats que estan dins la capital catalana. Aquesta no és una publicació per posar a la prestatgeria; és per agafar-la, posar-se calçat còmode, i posar-se a passejar per la ciutat, en companyia dels millors esciptors.