Aquesta és la primera vegada, després de més de trenta anys d’ofici, que faig una ressenya del que no es pot considerar un llibre. Però que se la mereix de manera absoluta. És un objecte que alhora és més llegit, mirat, observat que qualsevol volum de la millor literatura. I contemplat amb més insistència que un paisatge o que una peixera on hi neda la vida. Em refereixo als mapes de la benemèrita editorial Alpina, de Granollers, que ara, per primera vegada, no s’editen només sobre paper sinó també sobre roba. No sé de qui ha estat la idea, si és nova o vella, si ha sortit de Catalunya o és una excel·lent imitació. Això no importa. El que realment val la pena és que la innovació no ens faci por en el món de l’edició. Que en la cartografia també ens acompanyi, fins i tot en un producte aparentment tan consolidat i acabat com un mapa excursionista.
Els mapes de l’Alpina tenen l’encant estètic d’una altra època, la que podríem qualificar d’època de Tintín, amb un dibuix sempre clar, ben acolorit, amable i, per sobre de tot, entenedor, útil. Penseu en els bellíssims mapes de l’Alpina que almenys alguna vegada haurem tingut a les mans, amb la personalitat modesta, catalana, que respiren; on tot s’hi explica i hi està indicat. Un mapa que fins ara era pràcticament perfecte. O gairebé perfecte. Perquè fins avui mantenia un inconvenient de fabricació. Una nosa tradicional. Com havíem de fer per poder tornar-lo a doblegar, per desar-lo, com restituir-lo al seu estat primitiu sense deteriorar-ne el paper, sense destruir la clau dels enigmes, la ruta, el camí de les molletes de pa que ens duria fins a la clota del tresor. Un mapa excursionista sempre ha estat l’objecte més delicat de qualsevol expedició, sotmès permanentment a les inclemències dels elements, als aiguats, als focs de camp i, temeràriament, a les manasses i ditades untuoses dels excursionistes menys delicats.
Sí que hem arribat a veure, en alguna botiga d’algun museu, famoses reproduccions pictòriques damunt un delicat mocador de seda natural que costava un ull de la cara. Això et permet, per exemple, dur la Mona Lisa nuada al coll, però sense més misteri ni sofisticació. Però que en el món de les noves tecnologies, avui i ara, quan els mòbils es fan cada cop més imprescindibles i més fràgils, quan són cada dia, simultàniament, més tòtem i més tabú, hàgim arribat a aquesta meravella, a aquesta pura simplicitat, a la troballa del mapa de roba, és un símptoma clar, senyores i senyors, de no anar sempre enrere com els crancs. Quin descans poder, per fi, rebregar un mapa tèxtil, embolicar-lo i desembolicar-lo tantes vegades com es vulgui, sabent que no hi perdrem cap coma, cap riera ni cap cota d’alçada. Quin gust poder eixugar-s’hi una mica la suor, mocar-s’hi, fer-lo servir com a protector cranial, com a paraigua, com a fulard improvisat o com teixit destinat a escenificar un adeu o la benvinguda d’algú. Ja ho veig, ho estic veient. Quina bandera més inesperada identificarem ben aviat als cims més alts, al costat de les senyeres tradicionals. És un mapa de roba de l’Alpina. Serà l’indicatiu que els que són dalt ja preparen el camí de baixada.