El Santa Mònica inaugura aquest dijous l’exposició Màquines del temps. Redibuixar el passat i fabular el futur a la presó, un projecte fruit de la col·laboració entre artistes en privació de llibertat i Antoni Hervàs. Comissariada per Mery Cuesta, mostra els resultats de les relacions creatives i afectives teixides per l’artista en diversos centres penitenciaris i convida a reflexionar sobre la percepció del temps a la presó. En total, 170 persones internes han participat en la proposta. Es tracta d'una col·laboració entre el Departament de Justícia, Drets i Memòria, el Departament de Cultura i el Santa Mònica, en un exercici de provocació institucional amb motiu dels 40 anys de l’assumpció de les competències penitenciàries per part de la Generalitat de Catalunya. La mostra es podrà visitar gratuïtament al centre d’arts Santa Mònica fins al 8 de setembre en l’horari habitual del centre.
L’exposició consta de dues parts: la instal·lació principal (a la planta superior del Santa Mònica) que desplega les creacions artístiques, i un preludi (a la primera planta) que desgrana les estratègies de participació que s’han hagut d’activar per treballar des de la creació artística en un context penitenciari i poder dur a terme aquesta exposició. El treball d’Hervàs es caracteritza per una metodologia d’implicació intensa amb col·lectius al marge de la normalitat social, que promou l’emergència de representacions des de dins (és a dir, produïdes pel col·lectiu mateix). Hervàs ha entaulat relacions durant deu mesos intensius amb reclusos i recluses de diferents centres penitenciaris de Catalunya i, en un procés de dibuix expandit, ha construït sis tòtems que evoquen i integren literalment dibuixos, pintures, ceràmiques i altres creacions que han caracteritzat cada conversa. Unes connexions que responen a l’afinitat de llenguatges gràfics i de personalitat entre l’artista i les persones recloses.
A les sis instal·lacions exposades, el dibuix surt del paper i pren una forma nova alhora que respecta l’essència de la pràctica artística de cada interlocutor. Sis tòtems que converteixen els reclusos i recluses en guies del món carcerari, en veus que expliquen com s’experimenta el passat, el present i el futur a la presó. Cada instal·lació és una porta temporal oberta en aquesta gran càpsula del temps que és l’exposició mateixa. Tot aquest compendi d’experiències ha estat possible gràcies a la complicitat dels reclusos i recluses, però també dels tècnics artístics dels centres penitenciaris, que són una clau fonamental per entrar en contacte amb els artistes en reclusió en el context català.
La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, ha subratllat que l'exposició és una excel·lent oportunitat per visibilitzar el model català d’execució penal i per apropar, de forma provocativa, els centres penitenciaris i els interns a la ciutadania. "Sobretot, ens permet explicar els valors i principis que sostenen aquest model: en un context d’auge de l’extremisme i la intolerància, la resposta catalana és humanisme, garantisme i Estat democràtic i social", ha destacat durant la roda de premsa de presentació.
Al seu torn, Natàlia Garriga, consellera de Cultura, ha reivindicat que la mostra va en la línia de les polítiques culturals i socials que ha impulsat aquest Govern, centrades especialment a garantir el dret de tothom a participar “de i en” la cultura. En aquesta línia, la consellera ha recordat que el Departament ha treballat en la nova i pionera Llei de drets culturals de Catalunya, que actualment es troba en tramitació. “Si creiem fermament que la cultura és una de les quatre potes de l’Estat del Benestar, ha de tenir una llei, com la tenen la salut, l’educació i els drets socials”, ha dit. En paraules de Garriga, “tenim la ferma convicció del poder transformador de l’art i la cultura, i la mostra que presentem avui aquí sintetitza a la perfecció aquests valors”.