Reus, 1685. Mina de l’Aigua Nova. Joseph Shallet (cònsol anglès a Barcelona), els germans Arthur i Gilbert Heathecat (comerciants de Londres), i Mitford Crowe (importador anglès) creaven una societat que fundaria la primera fàbrica de destil·lació d’alcohols de la història de Catalunya. Reus ja era la primera plaça de fabricació d’alcohols del país abans de la Revolució dels Segadors (1640). Però el devastador conflicte (1640-1652) i la llarga postguerra (1652-1689) havien esberlat l’extensa xarxa d’obradors familiars que havien produït i exportat aiguardents a Anglaterra i als Països Baixos durant la primera meitat del segle. Shallet, els germans Heathecat i el negociant londinenc Mitford Crowe, no tan sols reunirien la producció i recuperarien els canals d’exportació, sinó que es convertirien en influents elements de la classe mercantil catalana de l’època: la que va impulsar la Revolució austriacista de 1705-1714.
Qui era Joseph Shallet?
Joseph Shallet, el pioner d’aquella empresa, era un exitós professional que compaginava la seva tasca diplomàtica amb la de comerciant. De fet, en aquella època era molt habitual que els governs designessin per a tasques de representació a l’estranger comerciants prèviament establerts en aquelles destinacions, que estaven ben relacionats amb les elits polítiques i econòmiques locals. Shallet, nascut a Londres el 1661, s’havia educat en aquella nova Anglaterra sorgida de l’experiència revolucionària dels Cromwell, que havia culminat, entre altres coses, amb el triomf de les classes mercantils angleses: el partit Whig, que seria un dels més ferms aliats de la causa catalana durant la Guerra de Successió hispànica (1705-1715). Shallet va arribar a Catalunya a l’inici de la fase expansiva anglesa com agent comercial dels Heathecat i es convertiria en representant polític del govern anglès.
Caricatura dels Whigs (1783) / Font: Library of Congress. Washington
Qui era Mitford Crowe?
Si Joseph Shallet era el picapedrer de l’obra, Mitford Crowe era l’arquitecte del projecte. Quan es va produir aquell desembarcament comercial, Crowe era encara més jove que Shallet, però —a diferència del cònsol— disposava d’un capital del tot inusual en una persona de tan sols setze anys, que dibuixa amb precisió el seu perfil. Crowe, nascut a Northumberland (al límit entre Anglaterra i Escòcia) l’any 1669, havia arribat a Catalunya després d’una experiència comercial a l’arxipèlag de les Barbados (que havien estat la primera terra que havia tocat Colom en el seu primer viatge i que, passats quasi dos segles, es disputaven els corsaris anglesos i els colonitzadors hispànics). Crowe o Crow (segons els documents i anomenat per la cancelleria catalana amb els noms en clau “l’ocell” o “el corb”), va posar part dels recursos per a reconstruir els canals d’exportació de l’aiguardent de Reus cap a Anglaterra i cap a les colònies angleses d’Amèrica.
Gravat de Mitford Crowe (1703) / Font: National Portrait Gallery. Londres
I els neerlandesos?
En la tasca de recuperació de la producció i exportació dels destil·lats de Reus, els comerciants neerlandesos també hi tindrien una important participació. De fet, les fonts revelen que anglesos i neerlandesos competien pel control d’aquestes vies, i que s’havien lliurat a una guerra comercial: Shallet trigaria dos anys a posar en funcionament la Heathecat & Crowe de Reus, perquè els neerlandesos se li havien anticipat en la compra dels terrenys on, inicialment, s’havia de construir la fàbrica. En aquest trànsit hi trobem la família jueva Campanall —d’origen català—, exiliats als Països Baixos després de l’expulsió de 1492, i establerts a Newport, actualment a l’estat nord-americà de Rhode Island i, en aquell moment (1658-1664), una colònia neerlandesa. Els Campanall havien arribat a Nord-Amèrica via Barbados i serien, també, els fundadors de la primera sinagoga de la història nord-americana (1758).
Gravat d'Amsterdam (1700) / Font: Wikimedia Commons
El cas Jager
Parlant de neerlandesos, l’espurna que precipita l’adhesió de Catalunya a l’aliança de les potències atlàntiques és el cas del negociant flamenc Jager. Era l’any 1702, i el primer Borbó hispànic ja havia posat les natges al tron de Madrid. Ja havia esclatat el conflicte successori hispànic, i els Borbons ja havien prohibit el comerç amb l’aliança austriacista. En aquell context apareix la figura d’Arnold Jager, naturalitzat català i membre destacat de l’elit política i mercantil barcelonina. Jager va ser expulsat amb el banal motiu “por ser consul holandés”. Les institucions de Catalunya van assumir la defensa del cas; perquè Jager —al marge de la seva naturalesa catalana i la seva condició diplomàtica— simbolitzava l’activitat industrial i comercial del país. Només la Heathcat and Crow de Reus (i només entre 1690 i 1696) havia exportat 4.885 càrregues d’aiguardent i 13.829 de vi (quasi dos milions i mig de litres).
Gravat de Barcelona (1700) / Font: Cartoteca de Catalunya
El cas Jager i el Tractat de Gènova
El cas Jager, que va durar dos anys i que va ser un malson d’amenaces i d’embargaments als defensors de la causa, acabaria a favor de les tesis catalanes. Jager continuaria a Barcelona, però el mal ja estava fet. Perquè en aquell interval (1702-1704), els comerciants francesos (amb el suport de Madrid i de París) ja havien clavat els ulls i els ullals a Catalunya, i tant l’aparell productiu (la pagesia i els fabricants) com el comercial (els exportadors i els naviliers) quedaven a un pas de la mort econòmica. És a dir, la mort econòmica del país. Això, entre altres coses, explica el transcendental pas de Gènova: la separació catalana de la monarquia borbònica hispànica. El 20 de juny de 1705, els diplomàtics Antoni de Peguera i Domènec Perera signaven —en nom del govern de Catalunya—, una aliança militar amb Anglaterra. Per la banda anglesa —i en nom de la reina Anna Stuart—, signaria reveladorament Mitford Crowe (“l’ocell”). Es tanca el cercle.