Algun lloc de la costa oriental de Cuba, 28 d’octubre de 1492. Les tres naus del primer viatge colombí, que resseguien les costes de Cuba, atraquen i Colom envia quatre homes a la costa, amb l’objectiu d’explorar l’interior de l’illa. Aquella petita avançada estava dirigida per un enigmàtic personatge que formava part de l’expedició per expressa demanda de Colom: Josef ben ha Levy ben Haivri, oficialment, Lluís de Torres, des d’unes setmanes abans de l’inici del viatge. Ben ha Levy era un reconegut intèrpret: tenia competència en les llengües catalana, castellana, hebrea i àrab. I, fruit d’aquell primer contacte amb els indis taïnos, seria el primer fumador europeu. Però més enllà d’aquesta curiositat, el misteri és: per què Colom es va emportar un intèrpret de llengües semítiques en el seu viatge a Cipango i a Catai?
Mapa de l'Amèrica Central (1593) / Font: Bibliothèque Nationale de France
Ben ha Levy era un jueu andalús?
La historiografia espanyola afirma que Josef ben ha Levy era natural de Moguer, un port fluvial del riu Tinto, a l’Andalusia atlàntica. Però no hi ha cap document que ho certifiqui. Fins i tot, no hi ha cap constància de l’existència d’una comunitat jueva local, amb una vida organitzada, que hauria explicat l’origen de Josef (un registre de naixement, una filiació familiar, una capitulació matrimonial, una herència...). Tot el que tenim són algunes dades documentals que apunten la possibilitat que, en algun moment abans del viatge, Ben ha Levy va viure a Moguer; bàsicament fonamentades en el fet que, setze anys més tard (1508), Catalina Sánchez (la seva vídua) va cobrar una pensió de l’erari públic de la monarquia hispànica en reconeixement als serveis prestats pel llavors difunt intèrpret de Colom.
Ben ha Levy era un jueu murcià?
Durant bona part de la centúria del 1400 els adelantados de Múrcia (càrrec equivalent a governador) van estar en guerra permanent amb la monarquia nassarita de Granada. I, de nou, la historiografia espanyola afirma que Josef ben ha Levy va fer carrera en aquell context de conflicte com a intèrpret dels Fajardo, la nissaga castellanolleonesa que durant un segle llarg va ostentar el càrrec (se’l transmetien de pares a fills com qui transmet la propietat d’una casa o d’una terra). Aquesta dada, la tasca d’intèrpret en una zona de xoc entre el poder castellà i el poder nassarita i entre la civilització cristiana i la civilització àrab, té bastant sentit. No obstant això, tampoc hi ha cap document que certifiqui la naturalesa murciana de Josef ben ha Levy. A molt estirar, es pot dir que va estar un temps a Múrcia per qüestions estrictament professionals.
Santàngel i Colom / Font: Museo Naval de Madrid i Metropolitan Museum Art de Nova York
Ben ha Levy era un jueu valencià?
Poques setmanes abans d’embarcar, Josef ben ha Levy es va convertir al cristianisme. La investigació historiogràfica apunta, clarament, que aquella conversió va ser el resultat d’un xantatge en un context de radicalitat politicoreligiosa. Allò que podríem reproduir, col·loquialment, com “o et bateges, o no t’embarques”. Una cosa semblant a “o fas els deures, o no vas d’excursió”. I Josef ben ha Levy es va batejar i va adoptar el nom de Lluís de Torres. Aquest patrònim, De Torres, no sembla una elecció anodina. En l’entorn directe de Colom hi trobem, reveladorament, un Antoni de Torres, secretari particular del banquer valencià d’origen jueu Lluís de Santàngel, financer del primer viatge i tresorer de la monarquia catalanoaragonesa al País Valencià. Antoni de Torres també era un jueu convers.
Qui era Antoni de Torres?
Antoni de Torres seria un personatge que adquiriria un progressiu protagonisme a mesura que avançava l’empresa colombina. El 1484, a València, quan Santàngel i Colom inicien els preparatius del primer viatge (1492), la figura de Antoni de Torres no apareix per cap banda. Però, poc després, quan Santàngel i Colom van aconseguir interessar el rei Ferran, apareix la figura d’un jueu convers que ve precedit d’una extraordinària reputació com a secretari particular de la portuguesa Isabel de Bragança, reina consort de la corona castellanolleonesa, sogra de Ferran el Catòlic... i neboda d’Isabel d’Urgell, filla de l’últim comte d’Urgell. Antoni de Torres seria el capità de la Marigalant, la nau capitana del segon viatge colombí (1493) i, posteriorment, viatjaria i prendria possessió de Riu d’Or (l’actual Sàhara Occidental, 1500), en nom de la monarquia hispànica.
Mapa de la península Ibèrica (1483) / Font: Cartoteca de Catalunya
Antoni i Lluís eren parents?
Segons algunes investigacions, Antoni era fill de Margarida d’Agramunt, parenta del lleidatà Joan d’Agramunt, que, poc després (1511), obtindria una llicència reial per explorar i colonitzar Terranova. Els detalls d’aquella empresa són a l’Arxiu Militar de Simancas. Però, tot i això, tampoc no hi ha cap document que confirmi la relació de parentesc entre Antoni i Lluís. Ni tan sols que certifiqui la valencianitat de Lluís. Ara bé, si atenem els resultats de la investigació historiogràfica més recent, que limita l’empresa americana ―si més no, a l’inici― a un grup de 1.000 a 2.000 persones i considerem que Lluís va formar part d’aquella empresa per desig exprés de Colom, resulta plausible pensar que quan es bateja, pren el cognom del seu parent convers, que, probablement, hauria estat també l’origen de la seva connexió amb Colom.
Per què un intèrpret d’àrab i d’hebreu?
La qüestió no resolta i que alimenta el misteri que envolta la figura de Josef-Lluís és: per quina raó volia Colom un intèrpret d’hebreu i d’àrab per a un viatge a Extrem Orient? En aquell primer viatge no era l’únic jueu convers. N’hi havia, pel cap baix, tres més: el metge Bernal, el tresorer Calle i el mariner Triana (el de “Tierra a la vista”). I, reveladorament, l’expedició de reconeixement que Colom ordena cap a l’interior de l’illa de Cuba estava formada per dos jueus (Torres i Triana) i per dos indis embarcats en l’anterior escala. Llavors, té sentit la hipòtesi d’alguns investigadors, que defensen que el propòsit ocult de Colom, de Santàngel, d’Antoni de Torres i de molts altres, era retrobar la Terra Promesa al Nou Món? I considerant que els jueus europeus ja no coneixien l’hebreu, Josef havia de sembrar la llavor de la llengua de Moisés?