Desembocadura del Riu Grande de Manatí (en aquell moment colònia espanyola de Puerto Rico); 1 de juliol de 1881. Fa 141 anys. El navilier Bonós Llensa i Feliu fundava, oficialment, la ciutat de Barceloneta; i les autoritats colonials espanyoles li concedien el càrrec d’alcalde. No obstant això, aquella petita ciutat ja tenia una certa història. Des de la dècada de 1860, l’areny del riu Grande s’havia poblat de molins processadors de sucre, promoguts i dirigits per emprenedors catalans que hi havien anat a fer les Amèriques. I a la desembocadura d’aquell riu, Bonòs Llensa hi havia construït un embarcador perquè els seus bergantins poguessin donar sortida al sucre “català” de Puerto Rico. Però què pretenien, exactament, aquells pioners catalans? Hi havia un propòsit ocult en aquella operació fundacional?
Qui era Bonós Llensa?
Bonós Llensa i Feliu és el paradigma de l’indiano català dels segles XVIII i XIX. Va néixer a Blanes (la Selva) l’any 1821, coincidint amb els processos revolucionaris independentistes de les repúbliques americanes; en el si d’una família de tradició marinera. Les fonts documentals revelen que el seu pare, Bonós Llensa i Collell, era fuster de ribera (constructor de vaixells), i, en aquella època, la vila de Blanes mantenia un intens trànsit marítim amb els principals ports de les Antilles espanyoles. Amb tan sols dinou anys, va passar a Amèrica, i les coses li devien anar molt bé, perquè quan construeix l’embarcador de Barceloneta (dècada de 1860) ja era propietari de quatre bergantins que feien el trajecte de mercaderies —bàsicament sucre— entre Barceloneta i Barcelona, i entre Barceloneta i Nova York.
Qui eren els catalans de Barceloneta?
Barceloneta de Puerto Rico no va ser l’únic emplaçament català a Puerto Rico. Les fonts documentals revelen l’existència d’importants comunitats catalanes a la costa occidental de l’illa, especialment a Mayagüez i a Aguadilla. Però, a diferència del que passava a Barceloneta, en cap dels casos els catalans representaven la majoria de la societat. Barceloneta va néixer i va créixer com una “colònia catalana”; no tan sols en l’aspecte lingüístic, sinó també en el cultural. I quan parlem de cultura, ho fem en el sentit més ampli del terme: l’arquitectura de la societat local, la fabricació de l’aparell productiu, i la projecció del teixit econòmic. Barceloneta va ser, des dels seus inicis, quasi exclusivament poblada per indianos catalans; procedents, principalment, de les viles marítimes del Principat; dedicats al conreu i a l’exportació de sucre.
Per què Barceloneta?
L’origen del nom Barceloneta és, encara, motiu de debat. Hi ha un corrent historiogràfic que sosté que la idea inicial de Llensa era batejar la ciutat amb el nom de Barcelona. L’elecció d’aquell nom no era una qüestió anodina; sinó que ens indica, clarament, que tant Llensa com la comunitat local s’identificaven plenament amb la capital de Catalunya. És a dir, que conservaven un fort sentiment de catalanitat, en un moment en què el catalanisme cultural i polític havien iniciat el camí de recuperació. Però, reveladorament, el capità general i màxima autoritat colonial de l’illa no ho va autoritzar. El també català Eulogio Despujol, que durant la seva carrera va donar mostres sobrades d’un furibund anticatalanisme, no va autoritzar el nom Barcelona; i, després d’una àrdua discussió, la cosa va quedar reduïda a Barceloneta (el barri marítim de la capital).
Llensa i la independència de Puerto Rico
Bonós Llensa, fundador i prohom de Barceloneta va morir el 7 de febrer de 1891, a l’edat de 70 anys, convertit en l’home més ric de la seva comunitat i en una de les principals fortunes patrimonials de Puerto Rico. Llensa no va conèixer l’expulsió de les tropes colonials espanyoles (1898). Però va viure les primeres manifestacions independentistes porto-riquenyes: el Grito de Yara, que marcaria l’inici de la Primera Guerra (1868-1878) amb una destacada participació de descendents de catalans al bàndol revolucionari. En aquell conflicte les classes mercantils criolles es van posicionar, massivament, a favor de la independència. Però Llensa sembla que va optar per exhibir un perfil baix: no hi ha cap testimoni que indiqui cap tipus de simpatia o de compromís amb els revolucionaris; com tampoc no hi ha cap constància del contrari.
Barceloneta i Barcelona
L’escut de Barceloneta conté la creu de Sant Jordi i les barres catalanes; però Llensa i aquells catalans no tenien el propòsit de fundar una colònia catalana a Amèrica. Sinó el de crear un empori comercial que havia de contrapesar la feixuga San Juan —la capital— col·lapsada per una espessa teranyina teixida, durant segles, per les rònegues classes funcionarials colonials. Barceloneta va ser concebuda com una rèplica de la Barcelona de mitjans del segle XIX que ja havia iniciat la Revolució Industrial: moderna, activa, emprenedora; totalment oposada a Madrid. Durant el segle XX no es va completar el projecte. Però alguna cosa va quedar, perquè en l’actualitat, aquell petit port que va fundar un navilier de Blanes, que va poblar amb colons del Principat i que va batejar amb un nom català, acull el complex farmacèutic més gran del món.