Imatge principal: Serrano Suñer i Himmler / Font: Bundesarchiv
Oswiecim (Galítzia-Polònia), 27 de gener de 1945, a les acaballes de la II Guerra Mundial (1939-1945). Demà farà 75 anys. Les tropes soviètiques alliberaven el camp d’extermini d’Auschwitz, creat cinc anys abans (25 de gener de 1940). Durant els cinc anys d’existència d’aquella tenebrosa màquina de matar del règim nazi alemany hi van ser deportades, confinades, torturades i assassinades més d’un milió de persones. Jueus, gitanos, homosexuals, lliurepensadors, comunistes i discapacitats intel·lectuals de diverses nacionalitats; i, també, catalans exiliats capturats per la Gestapo a la França ocupada. A Auschwitz hi van morir 9 dels 1.094 catalans i catalanes que van ser assassinats als camps d’extermini nazis.
Presoners homosexuals d'un camp d'extermini / Font: Fundació Enllaç
De refugiats a fugitius
Entre el 26 de gener de 1939 (ocupació franquista de Barcelona) i el 9 de febrer de 1939 (tancament de la frontera hispanofrancesa) van marxar a l’exili uns 300.000 catalans, que representaven més del 10% de la població del país. Els camps de concentració francesos que havien acollit (per dir-ho d’alguna manera) aquella massa de refugiats van ser clausurats uns mesos més tard a finals de 1939, i els refugiats van ser dispersats arreu del territori francès. I amb l’ocupació nazi de França i la desaparició del govern francès (juny de 1940), aquell col·lectiu, automàticament, passaria de la categoria d’exiliats refugiats a la de fugitius perseguits. Els camps d’extermini nazis es nodririen, també, de exiliats republicans catalans capturats per la Gestapo.
De l’exili als camps d’extermini
La immensa majoria de catalans exiliats que van caure a les urpes dels nazis van ser deportats al camp de Mauthausen. No hi ha xifres precises, però el que és segur és que aquell col·lectiu estava format per excombatents, càrrecs electes, dirigents sindicals, líders obreristes i destacades personalitats del món intel·lectual, acadèmic i científic. Curt i ras, el capital polític, social i cultural de Catalunya. Persones i famílies que, malgrat l’amenaça que representava el desplegament de la tenebrosa Gestapo, permanentment connectada amb el SIMP franquista (Servicio de Información Militar y Policial), no havien seguit el camí de l’exili (per falta de recursos o per voluntat pròpia) cap a la Gran Bretanya o cap al continent americà.
Presoners d'un camp d'extermini / Font: Museu d'Història de Catalunya
Per què els catalans?
El confinament, tortura i assassinat de milions de persones als camps d’extermini nazis responia a un programa que ultrapassava àmpliament el Endlösung der Judenfrage (la solució final al problema jueu): consistia a eliminar físicament tots els individus que el règim nazi considerava inútils i irrecuperables. I els ministres d’Exteriors franquista Serrano-Súñer i nazi Himmler havien convingut que l’exili català republicà ―per la seva composició sociològica i ideològica― era un col·lectiu extremadament perillós i absolutament inútil i irrecuperable als interessos de l’Espanya de Franco. El juliol de 1940, es va desfermar una brutal cacera que culminaria amb deportacions selectives a Espanya (Companys, Peiró) o deportacions massives als camps d’extermini.
Els triangles blaus
Els catalans capturats i deportats als camps d’extermini nazi (parlar de camps de concentració és un macabre eufemisme) es van trobar amb un col·lectiu minoritari de compatriotes que no procedien de l’exili republicà. Eren els anomenats batallones de trabajo, formats per presoners de guerra republicans que, amb la falsa promesa de la remissió de la pena imposada, proveïen de mà d’obra esclava la indústria alemanya. El 1941 van sortir de Catalunya un mínim de dos grups que sumaven més de 1.000 treballadors forçats. Alguns van ser enviats a les fàbriques d’armament, i d’altres a les brigades de manteniment dels camps d’extermini. Els nazis no van fer distincions, i els catalans, al “pijama de ratlles” hi portaven un triangle blau.
Auschwitz (gener de 1945) / Font: British Broadcasting Corporation
El perfil del triangle blau
Els camps d’extermini nazi portaven un rigorós control documental d’ingressos i “sortides”. D’aquesta forma podem saber que només a Mauthausen van morir 946 catalans i catalanes, que representaven la quarta part del total de republicans espanyols assassinats en aquell santuari de la mort. Una xifra significativa, més quan sabem que Catalunya representava un 15% de la població total de l’estat espanyol. I podem saber, també, que les víctimes estarien concentrades en el segment d’edat entre 24 i 34 anys (que era, també, el segment d’edat majoritari dels reclusos). No obstant això, les mateixes dades revelen que hi havia, també, un grup relativament nombrós de víctimes situades al segment d’edat entre 16 i 19 anys, i un petit grup que superava els 65 anys.
Alliberament d'Auschwitz / Font: Radio Romania Internacional
El silenci del franquisme
L’alliberament dels camps d’extermini nazis, que va comportar la revelació de la seva existència, va causar un fortíssim impacte a l’opinió pública internacional. El règim franquista que, des del primer moment, havia tingut informació precisa i detallada de cada una de les persones d’origen espanyol assassinades en aquells santuaris de la mort, decidiria ocultar, definitivament, la seva relació amb aquella massacre. Fins i tot, i molt reveladorament, aquella informació continuaria oculta durant les primeres dècades del règim constitucional. Seria gràcies a les associacions de supervivents que es revelaria aquell episodi sagnant, que posava en evidència el paper del règim franquista en l’assassinat de 1.094 catalans i catalanes als camps d’extermini nazis.