Odessa (costa nord del mar Negre); 1794. Fa 228 anys. Josep de Ribas, un oficial d’alt rang de la marina de la tsarina Caterina la gran, plantava els pals que dibuixarien el primer plànol de la ciutat. La que, poc després, es convertiria en el primer port del mar Negre i en la porta d’entrada de la modernitat a Ucraïna, va ser planificada sobre una petita i rústica fortificació otomana anomenada Jatsibey; guanyada per a l’Imperi de Caterina en el decurs de la Segona Guerra russo-turca (1787-1792); que havia de dirimir el nou lideratge a l’Europa oriental. Josep de Ribas va imaginar una ciutat europea, (inspirada en París, Londres, Viena o Lisboa); i cosmopolita (va promoure la instal·lació de diverses comunitats nacionals: russos, ucraïnesos, cosacs, grecs, italians i jueus alemanys; que durant dècades van tenir un pes i un protagonisme molt equilibrat).
Qui era Josep de Ribas?
Josep de Ribas era el prototipus de les elits catalanes després de la desfeta de 1714. És ben conegut, i està força documentat, que la petita noblesa catalana que, durant el conflicte successori hispànic (1701-1715), s’havia compromès amb la causa austriacista; va haver de redimir els seus “pecats” amb serveis al nou règim borbònic en destinacions molt allunyades de la península. En el cas dels De Ribas no tenim aquesta plena certesa; però tot apunta que Miquel de Ribas, pare de Josep i fill d’una nissaga de comerciants de Barcelona, era a Nàpols (amb la seva esposa, la irlandesa Margaret Plunkett) amb aquest propòsit, en el moment que neix el futur fundador d’Odessa (1751). En aquest punt és important aclarir que Nàpols, des del 1735, era un regne governat per una branca menor dels Borbons, i políticament vinculat a la monarquia espanyola.
Entrada de l'Exèrcit Roig a Odessa (1919). Font Wikimedia Commons
Per què Josep de Ribas se’n va anar a Ucraïna?
Durant la segona meitat del segle XVIII, l’Europa oriental va assistir a l’eclosió de dues potències (l’Imperi austro-hongarès i l’Imperi rus) que van lluitar per dibuixar un nou escenari de pesos i influències a la regió. L’Imperi rus, governat per l’ambiciosa tsarina Caterina (1762-1796), va recuperar el vell projecte de l’època d’Ivan el Terrible, que consistia a eixamplar els dominis russos fins a Istanbul (la vella Constantinoble) i fer realitat, d’una vegada per totes, la cita “Moscou, la tercera Roma”. En aquell context, la marina russa es va proveir d’oficials mercenaris de tots els països d’Europa. Josep de Ribas no seria l’únic català. Jordi Ferragut (Menorca, 1755 – Mississipí, 1817); heroi de la independència nord-americana (va salvar la vida a George Washington a la batalla de Cowpens, 1781); va iniciar la seva carrera militar a la marina russa.
Representació moderna d'un grup de jueus askanazites a la Sinagoga. Font Tel Aviv Museum of Art
Per què Odessa?
Per què un gran port sobre Jatsibey? Les raons són evidents: aquella petita fortalesa turca estava situada en un estratègic indret; pràcticament a tocar de les desembocadures dels rius navegables Dnieper; l’històric camí entre Kíiv i els mars Negre i Mediterrani; i Danubi; el connector entre aquell nou sud de l’Imperi rus i el centre d’Europa. Però encara hi havia una altra raó de més pes: per primer cop en molt de temps (des dels segles centrals de l’Edat Mitjana); Rússia assolia una segona sortida al mar; i Ribas va imaginar una rèplica meridional de Sant Petersburg. Per aquest motiu, va planificar una ciutat que era molt més que un gran port militar. Ribas, en el seu projecte, va anar molt més enllà dels models de l’època; i va dibuixar una ciutat que havia de ser, la gran capital econòmica i cultural d’Ucraïna, és a dir, del sud de l’Imperi rus i de la mar Negra.
Fotografia de l'Escala Potemkin (1895-1900). Font Library of Congress of United States. Washington.
Amb quina gent va fer la ciutat?
La idea de Josep de Ribas era tan clara que va recórrer a contingents de població de molt diversa procedència; però, sobretot, amb un marcat perfil comercial i una sòlida tradició cultural. La primera societat d’Odessa va ser molt heterogènia. Durant més d’un segle —fins a la II Guerra Mundial (1939-1945)—; als molls del port, als carrers i a les places, i als grans edificis públics; es barrejaven militars russos i cosacs; botiguers ucraïnesos, grecs i italians; i metges, advocats i artistes jueus askenazites (d’origen alemany). Durant aquell segle llarg, Odessa va ser allò que havia somiat Josep de Ribas: la porta d’entrada de les innovacions que, des de l’Europa central i meridional, arribaven a Ucraïna (llavors una nova possessió de l’Imperi rus). El salt cap a la modernitat d’Ucraïna, de l’Edat Mitjana a la contemporaneïtat, es va gestar a Odessa.
Quina ciutat va dibuixar?
Els gravats de principis del segle XIX, revelen una Odessa moderna i elegant; totalment oposada a les velles i abandonades ciutats de l’època de la dominació turca (segles XV-XVIII); i, fins i tot, de Kíiv o de Moscou. El Teatre d’Ópera i Ballet o l’Escala Potemkin, per posar dos exemples, són elements arquitectònics i urbanístics clarament inspirats en les capitals de l’Europa central i occidental. Josep de Ribas volia crear, i va crear, una nova capital, una segona Sant Petersburg a l’extrem oposat de l’Imperi rus; que delatava, clarament, quins eren els propòsits, no tan sols d’aquell català establert a la riba del mar Negre, sinó, també, els de la cancelleria de la tsarina Caterina en relació amb el, llavors, decrèpit Imperi otomà. Passat un segle, Odessa ja comptava amb luxosíssims hotels —que no tenien res a envejar als de París—; i més de 1.000 cafès i restaurants.
Teatre d'Opera i Ballet d'Odessa (1889). Font National Gallery of Art Library. Washington.
L’ocàs d’Odessa
L’ocàs d’Odessa s’inicia el 1919, amb l’ocupació dels revolucionaris russos que havien tombat el règim dels tsars. Stalin, sobretot, (1924-1953); va promoure polítiques de depuració i deportació que conduirien Odessa a l’ostracisme. La ciutat es va convertir en una gran casa del terror. Durant la II Guerra Mundial (1939-1945), els cosacs, acusats de col·laborar amb els nazis, van ser deportats a Sibèria. I els jueus askenazites, greument amenaçats, van emigrar en massa cap a Nova York i van crear una activa comunitat cultural que, en l’actualitat, conserva el jiddisch d’Odessa; una llengua que prefigura l’alt alemany medieval. Stalin, en nom de l’ideari expansiu soviètic —hereu ideològic de l’imperialisme rus dels tsars—, va trinxar el somni de Ribas. Però Odessa va ser, durant un segle llarg, la porta que va conduir Ucraïna a la modernitat.
Imatge principal: Gravat d'Odessa. Font Wikimedia Commons.