Tal dia com avui de l’any 1711, fa 311 anys, a Viena (llavors arxiducat independent d’Àustria) moria l’arxiduc Josep I, que era, també, emperador electe del Sacre Imperi Romanogermànic (un trencaclosques gegantí de principats independents que formaven el món polític i cultural alemany). Josep I va morir prematurament a l’edat de 32 anys i va deixar dues filles —Maria Josepa i Maria Amàlia— que no el podrien succeir a causa de la Llei Sàlica, que impedia que les dones, per la seva condició de gènere, es poguessin asseure al tron de Viena com a arxiduquesses titulars. A la mort de Josep I, les corts austríaques van proclamar el seu germà petit Carles, que en aquell moment estava embrancat en el conflicte successori hispànic (1701-1715) com a nou arxiduc.
La coronació de Carles va canviar el rumb del conflicte successori hispànic. Els estats que formaven l’aliança internacional austriacista, a excepció de Catalunya, van perdre l’interès en la causa de Carles. Les cancelleries de Londres, de La Haia, de Lisboa i de Torí veien tan desequilibrat un eix austriac Viena-Madrid com l’aliança borbònica París-Madrid que combatien. Tot i això, Carles va desoir els consells dels seus assessors catalans i va viatjar a Viena per a ser coronat. En aquella precipitada fugida, va deixar a Barcelona la seva esposa, Elisabet Cristina de Brunsvic, com a regent i com a penyora. Però a partir del fet, els suports internacionals a la seva causa començarien a fallar; fins que, finalment, es pactaria la conclusió del conflicte (Tractats d’Utrecht, 1713).
Imatge principal: Retrat de Josep I. Font Wikimedia Commons.