Tal dia com avui de l’any 1327, fa 694 anys, a Barcelona; moria el comte-rei Jaume II de Barcelona i d’Aragó; anomenat el Just, que durant la dècada 1300-1310 havia desplegat una intensa tasca diplomàtica davant les cancelleries de les principals potències europees (i competidores de la casa de Barcelona) amb l’objectiu que el nomenessin i el reconeguessin com a “Rex Bellator” (rei de la guerra) de la cristiandat (màxima autoritat política i militar dels tres grans ordes religiosos de l’època: l’Orde del Temple, l’Orde de Sant Joan de Jerusalem —també anomenada de l’Hospital— i l’Orde del Sant Sepulcre).

Poc abans (1291), les forces del Soldanat islàmic d’Egipte, comandats per Baybar II;  havien conquerit el regne cristià de Jerusalem que, des de la seva creació (durant la Primera Croada, 1099), havia estat defensat pels tres grans ordes religiosomilitars. La pèrdua del regne de Jerusalem es va atribuir a les rivalitats  entre aquestes tres ordes principals; que, després del fet, quedarien molt afeblides i molt desacreditades. En aquell moment, les principals cancelleries europees, entre elles la de Barcelona, es van plantejar la unificació per la força de les tres ordes i la creació d’un comandament únic (un únic Gran Mestre), que seria anomenat Rex Bellator.

Mentre es va debatre aquesta fórmula, Jaume II va ser el candidat més ben situat per ocupar aquest càrrec. Fins i tot, per assegurar les seves possibilitats, Jaume II hauria promès que si el nomenaven, renunciaria a la seva condició de comte-rei de la Corona catalanoaragonesa a favor del seu fill primogènit i hereu Alfons (futur Alfons III de Barcelona i IV d’Aragó), que en aquell moment era un adolescent. No obstant això, aquella proposta no es va arribar a concretar mai. L’any 1307, el rei Felip IV de França es va desentendre de tot, i va iniciar la persecució, confiscació i massacre dels templers, que culminaria el 1312, amb la desaparició d’aquesta orde.

La desaparició dels templers (1312) i el repartiment del seu tresor i de les seves propietats entre les principals potències europees i els ordes dels Hospitalers (molt vinculada a les jerarquies catòliques de Roma), va trencar les confiances polítiques que l’havien de fer possible; i es va abandonar definitivament el projecte.