Santo Domingo (La Hispaniola), 1 d’octubre de 1500. Francisco Fernández de Bobadilla, jutge perquisidor (policia-fiscal-jutge) nomenat pels Reis Catòlics, detenia, empresonava i ordenava la deportació a Castella dels germans Colom (Cristòfol, Bartomeu i Dídac); el cessament de l’alcalde de la capital Miquel de Ballester i el tancament del senat colonial. Amb aquella maniobra, que la immensa majoria dels historiadors actuals qualifiquen com un cop d’estat, s’iniciava el procés de desballestament de les estructures d’estat creades a la colònia des del segon viatge (1493) i l’expulsió dels catalanovalencians dels llocs clau de l’administració política, militar, judicial i eclesiàstica i de la propietat de les principals infraestructures extractives colonials.

Mapa de La Hispaniola / Font: Library of John Carter Brown University. Rhode Island

Qui era Fernandez de Bobadilla?

Fernández de Bobadilla era membre d'una poderosa família castellana d’origen aragonès, que formava part de l’entorn personal d’Isabel la Catòlica. La seva germana Beatriz era cambrera de la reina, i un poderós personatge de la política castellanolleonesa. En els cenacles de poder de Toledo, sovint es murmurava “En Castilla, después de la reina, la Bobadilla”. I era parent polític d’Abraham Sennor, el darrer rabí major de Castella i el principal financer de la corona castellana que s’havia convertit al cristianisme amb el nom de Fernando Coronel. Sennor-Coronel havia estat un dels fundadors de la Santa Hermandad, un cos policial que, els Reis Catòlics, pretenien projectar al conjunt de dominis de la monarquia hispànica.

Per què els Reis Catòlics van enviar a Fernández de Bobadilla?

La historiografia espanyola —la nacionalista— ha insistit molt en el caràcter autoritari i la naturalesa despòtica del règim dels Colom a La Hispaniola: maltractaments i abusos d’autoritat. I es cert. Però la raó de pes que va empènyer, principalment a Ferran d’Aragó, a intervenir tenia un component clarament polític que s’ha ocultat a propòsit. Els Colom i el seu entorn (format bàsicament per catalanovalencians, i en menor mesura per aragonesos), havien monopolitzat el poder polític, econòmic, militar i eclesiàstic a La Hispaniola. I, en canvi, els colons castellanolleonesos havien quedat marginats no tan sols del poder, sinó que també de la part del lleó dels beneficis. Des de l’inici els catalanovalencians tenien el control de l’aparell extractiu de l’or i del sucre.

Per què els catalanovalencians tenien el control de la colònia?

Les Capitulacions de Santa Fe (signades el 1492, abans del primer viatge) eren un contracte politicomercantil que abastava més enllà dels Reis Catòlics i Colom. Implicava tots els grans actors de l’empresa colombina. Els més destacats eren el valencià d’origen jueu Lluís de Santàngel —principal financer del viatge—, l’aragonès d’origen català (i també d’origen jueu) Joan de Coloma —redactor del contracte—; i el valencià Roderic Borgia —que, tot seguit, seria nomenat pontífex de l’Església—. L’empresa iniciàtica americana dibuixa una curiosa taula de billar triangular emplaçada a València, on els vèrtexs són Ferran el Catòlic, el papa Borgia i Lluís de Santàngel. Metafòricament Colom jugaria el paper de la bola blanca, i Coloma el de la bola negra.

Retrat de Lluís de Santàngel / Font: Museu Naval de Madrid

Què havien fet els catalanovalencians a la colònia?

En les Capitulacions de Santa Fe, Joan de Coloma va introduir hàbilment el càrrec de Governador General de les noves terres destinat a Colom. Aquesta figura política no existia a la corona castellanolleonesa. I, en canvi, a la corona catalanoaragonesa era un càrrec, generalment, reservat a l’hereu de la corona. Amb aquests elements —i d’altres de categoria similar—, Colom va desenvolupar el projecte de creació d’un règim polític propi a La Hispaniola: un estat que passaria a formar part de l’edifici polític hispànic en les mateixes condicions que en formaven part Catalunya, Sicília, o Sardenya, per citar-ne tres exemples. Governat com una república mercantil, patrícia i senatorial —inspirada en Gènova o Venècia— i vinculada a la monarquia hispànica a través d’un pacte bilateral.

Capitulacions de Santa Fe (1492) / Font: Arxiu de la Corona d'Aragó

Qui era el veritable propòsit de Fernandez de Bobadilla?

La prova més evident de l’existència d’aquest projecte la revela l’interrogatori de Fernández de Bobadilla als Colom. El jutge perquisidor (acompanyat per un exèrcit) desembarcava a Santo Domingo el 23 d’agost de 1500 i exhibia arreu el document que l’acreditava com a nou governador de la colònia. Però, en aquest cas, no com a “general” —que era el que tenia Colom—, sinó com a “Adelantado”, és a dir, reduït a la categoria de funcionari reial. Després d’un tens estira-i-arronsa (per una òbvia qüestió de jerarquies) va aconseguir asseure els Colom en un despatx i, reveladorament, els va inquirir: “Heu intentat rebel·lar-vos contra l’autoritat de la monarquia? i “Heu impedit el bateig dels indígenes per a disposar de més mà d’obra esclava?”.

Retrat de Cristòfol Colom / Font: Viquipèdia

Ferran, un estrateg o un carallot?

Aparentment les Capitulacions de Santa Fe revelen que Coloma —en nom de Santàngel— li va clavar a Ferran un gol per l’escaire. Un fet molt rellevant, més considerant que Coloma era el seu secretari. Però Ferran no era carallot. Per què, si bé és cert que es tenia molta confiança en l’èxit de l’empresa (ho prova la inversió, el monumental préstec concedit per Santàngel, garantit amb les rendes reials de la corona catalanoaragonesa); Ferran —d’entrada i de sortida— no hi va posar ni un cèntim. I Isabel, totalment fora d’aquell negoci, encara menys. Quan Ferran comença a maniobrar per expulsar Santàngel i Borgia de la taula de billar (1497) —i canviar les boles—; l’or ja arribava a cabassos. I a partir del tercer viatge —al sud de les Antilles— (1498), les expectatives eren colossals.

El cop d’estat de Ferran

Ferran era un governant d’ideologia preabsolutista que projectava —a mitjà i llarg termini— unificar políticament tots els seus dominis. Un pioner que inspiraria Maquiavel per a El Príncep. I el projecte Colom augurava un més que probable focus de conflicte que, amb els resultats que generava l’empresa, no es podia permetre. Va empresonar els Colom i els va obligar a renunciar a les Capitulacions a canvi de retirar les acusacions. Va desterrar i confinar Santàngel i Coloma. Va fer recular el papa Borgia. I, amb la necessària col·laboració d’Isabel —que ho contemplava aplaudint amb les orelles—, va canviar totes les boles de la taula i totes les regles de la partida. Un 155, o un cop d’estat, amb tots els números de la xifra o amb totes les lletres de la paraula.

Imatge principal: Retrat dels Reis Catòlics (1487) / Font: Viquipèdia