Puigcerdà, 3 de desembre de 1800. El doctor Francesc Piguillem i Verdacer inoculava les primeres vacunes contra la verola de la història de la península Ibèrica. Tan sols tres mesos abans (8 d’agost de 1800), el metge francès François Colom havia provat amb el seu fill una vacuna pionera i havia divulgat l’èxit d’aquella experiència en algunes publicacions especialitzades. Piguillem que, durant els anys precedents, havia teixit una intensa relació professional amb els investigadors punters de la medicina europea, va demanar a Colom una mostra, la va examinar i la va inocular a la seva família i a un reduït grup de pacients de la seva consulta. Animat per l’èxit de la seva experiència, Piguillem impulsaria una campanya de vacunacions a Catalunya (1801), que desvetllaria l’atavisme més reaccionari del poder espanyol.
Gravat de Puigcerdà (prinicipis del segle XIX) / Font: Cartoteca de Catalunya
Què era la verola?
La verola, coneguda popularment com la “pigota”, era una malaltia altament infecciosa que, des de l’Antiguitat, havia estat present en la història d’Europa. No obstant això, les fonts històriques revelen que durant la centúria del 1700 hauria adquirit la categoria d’epidèmia. Durant la segona meitat d’aquell segle, a Catalunya, es van documentar diverses epidèmies de verola, especialment mortíferes a les regions centrals i occidentals del país. No hi ha dades concretes, ni de l’afectació ni de la mortalitat, molt probablement a causa de la intencionada omertà documental del règim borbònic, que ja governava el país. Però, en canvi, els informes mèdics de l’època ho categoritzen com a epidèmies i destaquen que aquells episodis estarien causats per la suma de tres factors: explosió demogràfica, pèssimes condicions d’habitabilitat i inacció de les autoritats.
La verola a Catalunya
L’èxit de la vacunació de Piguillem a Puigcerdà va ser ràpidament divulgat, però va generar dos sentiments contradictoris. Per una banda, els metges rurals ho van veure com una finestra d’esperança en la lluita contra la verola. I per una altra banda, el poder polític i militar i el segment més reaccionari de la medicina ho van interpretar com una amenaça. Efectivament, després de l’experiència de Puigcerdà (1800) un grup de metges rurals van portar a terme vacunacions en diversos indrets de Catalunya. Piguillem va reclutar un petit grup de col·laboradors —inicialment format pels doctors Canet i Hortet— que, amb l´únic suport de l’Acadèmia Mèdica Catalana i jugant-se la llicència per a exercir, van immunitzar la població de Calaf (Anoia) i de Ribes de Freser (Ripollès).
La llegenda de l’home-vaca
Colom i Piguillem no eren els inventors d’aquella vacuna. En la seva qualitat de metges l’havien examinada, i en la seva confiança en el progrés científic l’havien inoculada a parents i a pacients. El descobridor havia estat el metge anglès Edward Jenner, el 1798, a partir de la limfa de la verola bovina contagiada als ramaders que munyien les vaques. Aquest curiós origen seria l’arma principal que esgrimirien els detractors de la vacuna, i ràpidament va circular la llegenda que els vacunats es transformaven en un híbrid entre vaca i persona. A Catalunya, també. Les autoritats borbòniques i l’estament eclesiàstic, animats pel sector més reaccionari de la medicina que, reveladorament, era el més proper al poder, les van prohibir; i per aquest motiu les primeres vacunacions es van haver de portar a terme en la clandestinitat.
El doctor Jenner inoculant la seva primera vacuna al nen James Philips. Obra de Melingue / Font: Viquipèdia
Les primeres vacunacions a Catalunya
La rabiosa fúria del poder espanyol, revelada a través de la interessada difusió de la llegenda de l’home-vaca no van desanimar Piguillem i els seus col·laboradors. En la seva obra La vacuna en España (1801), que va presentar en un format de cartes adreçades a una pacient anònima, explica que “En nuestro Principado ha tenido iguales sucesos, que en aquellos paises extranjeros (els resultats dels qui no prohibien les vacunacions massives). Desde la primera inoculación que hice el dia tres de Diciembre del año pasado (1800) en sus hijos hasta el dia de hoy, pasan de tres mil los que han sido inoculados. En solo cinco meses ha hecho más progresos (...) que en veinte años (...). En distintos pueblos de los corregimientos de Vique, Manresa, Barcelona y Tarragona se ha visto palpablemente el efecto preservativo que propicia la vacuna”.
Detall del llibre La vacuna en España, de Piguillem / Font: Galeria de Metges Catalans
Piguillem i la “passió espanyola de Crist”
El paisatge d’atavisme i superstició que imperava en aquella Espanya dominada per la pintoresca Il·lustració del tàndem Borbons-Inquisició, va ser la particular “passió espanyola de Crist” de Piguillem. L’èxit de les vacunacions a Catalunya va animar alguns metges valencians i castellans a seguir els passos de Piguillem. Li van demanar mostres per a fabricar vacunes i, en aquell moment, el “problema catalán” es va convertir en una “insurrección nacional”. Seria en aquest punt que entraria en joc la figura del ministre plenipotenciari Manuel Godoy. Al “favorit” del rei Carles IV —i segons les males veus, pare biològic d’uns quants fills de la parella reial— no se li va acudir altra cosa que supeditar la vacunació massiva a la realització de proves prèvies amb un nou vaccí certificat pels veterinaris reials de Madrid.
Piguillem, al punt de mira de la Inquisició
Pels estaments del poder d’aquella Espanya de La pradera de San Isidro, la vacuna de Piguillem era un beuratge diabòlic. Per anglesa, per francesa i per catalana, la trinitat del mal a ulls de l’espanyolitat atàvica, castissa i reaccionària. Però els estralls que la verola causava al continent americà, obligarien Godoy a baixar del ruc i cedir a la pressió de l’evidència catalana. El 1803, autoritzava la Real Expedición Filantrópica, destinada a vacunar la població de les colònies americanes amb el vaccí de Piguillem i, molt reveladorament, dirigida per dos metges militars catalanoparlants: el valencià Francesc Balmis i el català Josep Salvany. En canvi, Piguillem, el pioner que havia desafiat el poder espanyol i que, amb la seva iniciativa, havia salvat milers de vides, acabaria en el punt de mira de la Inquisició. Durant el regnat de Ferran VII seria investigat per “infiel al Rey nuestro Señor, a la religión y a la nación española”.
Balmis i Salvany / Font: Revista Chilena de Infectología
Imatge principal: Il·lustració que satiritza els efectes de la vacunació contra la verola (1802), obra de James Gillary / Font: Library of Congress. Washington