Barcelona, 20 de gener de 1401. El Consell de Cent de Barcelona —el govern municipal de la ciutat— autoritzava la creació d’una taula de canvi i dipòsits que havia d’estimular, protegir i regular l’activitat mercantil al port de Barcelona. Catalunya vivia immersa en una profunda crisi social, econòmica —i fins i tot política— a causa dels efectes de la pesta negra (1348) i dels rebrots posteriors (en el decurs de la segona meitat del segle XIV), que havien delmat la població, la producció i els recursos i que havien culminat amb l’explosió de violència dels pogroms de 1391: la fi dels calls catalans. En aquell context de dramàtica retracció, les autoritats municipals de Barcelona van fer un pas endavant i anticipant-se a totes les grans places mercantils d’Europa, van crear la Taula de Canvi.
Atles català. Abraham Cresques (1375) / Font: Viquipèdia
Com era Catalunya l’any 1401?
La Catalunya de principis de la centúria del 1400 era sensiblement menys poblada i substancialment més pobra que la de mig segle abans. S’estima que la pesta negra (1348) va matar entre un 25% i un 33% de la població del país i va reduir la producció agrària (la base alimentària de la societat) en un 50%. Els càlculs de població de l’època indiquen que Catalunya va passar d’uns 400.000 habitants la vigília del primer contagi de pesta negra, a poc més de 300.000 a principis de la centúria del 1400. I aquesta tendència es mantindria fins a marcar mínims històrics al llindar del 1500: 224.000 habitants. La Catalunya de 1401 era un país bàsicament rural, com ho havia estat des de l’inici de la seva història (segle VIII), però el camp català presentava un aspecte desendreçat, i la seva producció era pastura d’acaparadors i especuladors.
Gravat de Barcelona (segle XVI) / Font: Viquipèdia
Com era Barcelona l’any 1401?
L’escenari social i econòmic de Barcelona no diferia gaire del paisatge general del país. Barcelona, la gran capital mercantil de la Mediterrània occidental, s’estima que havia passat de 50.000 habitants quan el primer vaixell genovès empestat va tocar el port (1348), a poc més de 28.000 a principis de la centúria del 1400. Però, sorprenentment, no havia perdut competitivitat, perquè aquell gran episodi pestilent havia estat molt generalitzat, i les grans rivals de la capital catalana (Nàpols, Florència, Gènova, Marsella, València) estaven patint els efectes de la crisi amb tant o més rigor que Barcelona. No obstant això, és important destacar que, en aquell especial context, el paisatge econòmic de Barcelona estava dominat per les pràctiques especulatives i, fins i tot, delictives. I el paisatge social, de per si molt desigual, havia degenerat fins a ser una autèntica selva.
Les causes de la crisi
Les causes de la crisi serien les que explicarien la iniciativa de creació de la Taula de Canvi. La pesta negra, mig segle abans, no havia fet més que mostrar els budells d’un sistema social, polític i econòmic —el feudal— que, llavors, ja estava podrit. A Catalunya ja s’havia produït un seriós avís quinze anys abans: l’espai de temps que en el context medieval es considera que equival a una generació. L’any 1333, que les fonts i les cròniques anomenen “lo mal any primer”, va encetar una tràgica sèrie de males anyades —causades tant per sequeres com per aiguats— que van malmetre considerablement els aparells de producció i de distribució d’aliments. Quan la pesta negra es va propagar per Catalunya, la població havia tocat el seu màxim històric, però els recursos (el sistema) havien tocat sostre feia una generació.
Representació de la Pesta Negra / Font: Viquipèdia
Els efectes de la crisi
Quan la pesta negra es va propagar per Catalunya, tant en el primer brot com en els rebrots successius, va trobar una població infralimentada, desarticulada i sense cultura higienista, que difícilment es podia defensar contra un virus desconegut. Amb aquest paisatge, el missatge apocalíptic que van difondre certs elements de l’estament eclesiàstic, va triomfar plenament. Tan simple com que els jueus eren els culpables d’aquella tragèdia perquè no volien assumir la “veritable” fe cristiana. I tan complex com que era una arma llancívola projectada per la pinça formada pels estaments eclesiàstic i aristocràtic contra la cancelleria reial i els seus tradicionals aliats: la burgesia mercantil, en bona part nodrida per les comunitats jueves catalanes. Els pogroms de 1391 són la màxima expressió d’aquell conflicte, i els jueus catalans, els principals damnificats.
La iniciativa barcelonina
Les pràctiques acaparadores i especulatives d’alguns elements havien desacreditat enormement el conjunt de l’estament mercantil. La desconfiança campava per tot arreu, i afectava tant el comerç intern com l’extern. Calia, doncs, posar ordre; i això seria el que explicaria la iniciativa del Consell de Cent —governat per l’estament mercantil urbà— i la posterior creació de la Taula de Canvi. L’any 1402, mesos després de la seva creació, ja operava a la sala de contractacions de la Llotja de Mar, el gran centre de negocis que projectava Barcelona i Catalunya a l’exterior. Ho feia des d’una taula que va ser oportunament entapissada amb les armes de la ciutat. I el seu primer tauler —que equival a dir "administrador"— va ser el comerciant barceloní Guillem Colom i Saplana, que algunes investigacions situen com avantpassat directe de Cristòfol Colom.
Representació de la Hagadà. Comunitat jueva catalana. Segle XIV / Font: CCCB
Quina era la missió de la Taula de Canvi?
La Taula de Canvi tenia la missió de finançar projectes comercials d’envergadura que, per les circumstàncies del moment, no tenien ni trobaven els recursos dineraris necessaris. Però també tenia la capacitat de regular l’activitat mercantil i financera a la Llotja. Per exemple, quan detectaven que un banquer havia incorregut en pràctiques especulatives o delictives, que havien posat en risc o que havien provocat la fallida d’un negoci, li trencaven el taulell a cops de maça. A més de lliurar-lo a la justícia. Aquesta escena, que tenia un forta càrrega d’imatge i de simbolisme, devia sorprendre els mercaders procedents de la península italiana que ho presenciaven perquè ells van ser els qui van popularitzar arreu de la Mediterrània l’expressió “bancarrota”, referit a l’esmicolament del taulell del banquer corrupte.
Què va impulsar la Taula de Canvi?
La Taula de Canvi va impulsar el redreçament de l’activitat mercantil. Però sobretot va representar la fi de les pràctiques especulatives i dels delinqüents amb túnica de seda. La classe mercantil forjada a la Llotja i regulada per la Taula recuperaria ràpidament prestigi i poder; i tan sols una dècada més tard aconseguiria situar el seu candidat al tron catalanoaragonès. L’any 1412, quan se celebra el Compromís de Casp per dirimir qui s’asseurà al setial reial de Barcelona: Ferran de Trastàmara era el candidat les poderoses classes mercantils de les Llotges i de les Taules de Barcelona i de València (1407). I a finals de la centúria del 1400, serien aquelles poderoses classes mercantils les que finançarien el primer (1492) i segon (1493) viatge de Colom. Es pot ben dir que l’empresa americana és un dels principals llegats de les Taules de València i de Barcelona.