Diu Marcel Barrena, director d'El 47, que no tornarà a viure “una cosa així”. Es refereix a l'èxit que ha tingut la pel·lícula, que ha batut rècord com la més nominada en la història dels Premis Gaudí i que ja és la cinta en català més taquillera dels últims quaranta anys. En una trobada amb altres nominats, el cineasta ha explicat que el llegat de la producció serà que ha ajudat a “canviar la realitat” del barri barceloní de Torre Baró. La trobada a la seu de la Societat General d'Autors i Editors (SGAE) a 10 dies del palmarès dels Gaudí ha comptat amb altres cineastes i guionistes de Casa en flames, Segundo premio o Polvo Serán, que també han reflexionat sobre les seves cintes.
🟠 Nominacions Premis Gaudí 2025: tota la llista de nominats
Barrena també ha explicat que fins al darrer moment d’iniciar el rodatge no quedava clar que a la producció s'incorporessin les escenes relatives a la construcció del veïnat l’any 1950. “Era una opció que podia caure, però tots vam dir que era l’ànima del film. Vam sacrificar altres trames de personatges com el de la Clara Segura”, ha explicat. A més, al llarg de la vetllada s’han comentat anècdotes, com els dos irònics intents de dimissió del coguionista d'El 47, Alberto Marini, per desavinences argumentals amb el director, així com les renúncies que guionistes i directors van haver de fer per fer més viable econòmicament els projectes.
Parlant de renúncies, Eduard Sola, guionista de Casa en flames, ha relatat que es “penedeix” d’haver ajuntat diversos personatges en el final del film abans del retorn a l’incendi de la casa. Segons ha explicat, en el guió inicial els diferents germans marxaven per separat i en diferents circumstàncies sentien la por que la seva mare estava a punt de morir i tornaven. També ha dit que no va voler renunciar a l’inici del film en què el personatge d’Emma Vilarasau deixa la seva mare difunta a casa i no diu res a ningú. “No ens podríem permetre que la protagonista no digués res fins al minut 50; amb aquest fet tan destacat de l’àvia morta, sí que es podia permetre”, ha raonat. Per la seva banda, el director de Polvo serán, Carlos Marquès-Marcet, ha reconegut que en una escena en què es barallen la mare i la filla i que la més jove amenaça de matar-se, es va rodar el moment en què la filla amenaça amb un ganivet. “No vaig saber com filmar-ho i no ho vaig acabar utilitzant”, ha comentat.
Isaki Lacuesta, director de Segundo premio amb Pol Rodríguez, ha indicat que un cop va entregar el guió del film va ser alertat que no hi havia prou pressupost. Per això va plantejar no rodar a Nova York o renunciar a l’època en què s’ubicava la història, tot i que cap d’aquestes opcions es van considerar i es va reescriure el guió per economitzar la producció. I Coral Cruz, coguionista de Polvo serán, ha celebrat que la producció no hagi deixat ningú “indiferent” i que hagi “remogut” al públic. “Hi ha hagut gent que ha entrat i ha plorat tota la pel·lícula, i altra que no. Com pot un film generar reaccions tan diferents? Té una combinació d’elements que la fan única i això genera que agradi molt, gens o que et canviï la manera de veure el món”, ha sostingut.
El 47, gran favorita dels Premis Gaudí
El 47 domina les travesses dels Premis Gaudí 2025 amb 18 nominacions, batent el rècord històric dels guardons del cinema català. D'aquesta manera, la pel·lícula sobre la història de Manolo Vital i l'arribada de l'autobús al barri de Torre Baró supera les 15 que Creatura va aconseguir l'any passat. La segueixen Casa en flames i Polvo serán, empatades amb 14 nominacions i també amb opcions a endur-se la millor pel·lícula al costat de Mamífera, mentre que Segundo premio n'ha aconseguit 9 i Salve Maria, 7. En aquesta edició, el Gaudí d'Honor el recollirà el productor Paco Poch, en una edició que se celebrarà el pròxim 18 de febrer a l'Auditori Fòrum CCIB, presentada per Paula Malia i Marc Clotet.