No desvelo cap secret en afirmar que l'auge d'Internet va posar cap per avall les indústries de l'entreteniment perquè va modificar (sense permís) la concepció que tradicionalment es tenia de la propietat intel·lectual i dels drets d'autor, a més de la manera de consumir continguts. Era el pas irreversible del món analògic a l’univers digital i del streaming que avui coneixem. Llavors, les grans corporacions van posar el crit al cel per intentar mantenir l’statu quo del sistema, però hi va haver creadors que van veure en aquell caos una oportunitat perfecta per canviar les regles del joc al seu favor. Un dels casos més originals és el de Panel Syndicate, la plataforma de distribució de còmics digitals que van crear el 2013 el dibuixant català Marcos Martín i el guionista nord-americà Brian K. Vaughan per distribuir les seves obres de manera independent sota la premissa de "paga el que vulguis". Al llarg d'una dècada, aquest projecte a contracorrent ha anat creixent i just acaben de presentar el darrer número del còmic Friday, que Marcos Martín ha fet juntament amb el guionista Ed Brubaker i la colorista Muntsa Vicente. Una història juvenil de detectius que els ha valgut a tots tres el prestigiós premi Eisner al millor còmic digital del 2024 (l'equivalent als Oscars en el novè art). Aprofitant aquest èxit internacional, parlem amb el dibuixant per conèixer els secrets de la seva última creació i com ha viscut la consolidació de Panel Syndicate.
Fa una dècada vas deixar de col·laborar amb Marvel per iniciar Panel Syndicate, una plataforma online on els lectors paguen el que desitgen per descarregar còmics. Quin era l'objectiu d'aquest projecte tan ambiciós?
La nostra intenció era trobar un canal de distribució alternatiu que generés una relació més directa entre els creadors i els lectors, on tots dos fossin corresponsables de l’èxit dels llibres. Al deixar en mans dels lectors el preu a pagar, nosaltres com a creadors ens havíem de comprometre plenament amb els projectes per assegurar-nos que aquest interès continués viu. I, per la seva banda, els lectors havien de ser conscients que l'esforç creatiu té un cost i que el fet que les obres funcionessin quedava totalment a les seves mans. L'honestedat de la proposta contribuïa a establir aquesta relació de complicitat, que crec que és molt positiva.
El primer treball que vas publicar va ser The Private Eye, amb guió de Brian K. Vaughan, i va guanyar el premi Eisner al millor còmic digital el 2015. Va suposar un repte passar del format tradicional al digital per aquesta distopia futurista?
Va tenir les seves dificultats perquè volíem trobar el millor format per la lectura digital. A la pràctica, això va voler dir passar de l'habitual format vertical a un format horitzontal que inclogués tota la pantalla de l'ordinador (en aquell moment encara no pensàvem en mòbils ni tauletes) i d'una pàgina a la vegada. És a dir, no hi havien pàgines enfrontades, cada pàgina era un canvi de pàgina. Això pot semblar una tonteria, però canvia la manera de distribuir la informació de la història. A més a més, en Brian va començar a escriure pensant que faríem servir el mètode tradicional i tots dos vam trigar a adaptar-nos al nou sistema de treball. Va ser un procés llarg d'aprenentatge i, de fet, crec que realment no ens vam sentir del tot còmodes fins al següent projecte.
El segon còmic que vau publicar junts va ser Barrier, una història de ciència ficció que tracta el tema de la immigració als Estats Units. Creus que el seu enfocament és més vigent ara que quan va sortir?
Desgraciadament, crec que té la mateixa vigència ara que quan va sortir a finals del 2015. De fet, crec que s'ha agreujat per la utilització grollera de la situació, principalment per part dels partits d'extrema dreta, que han aconseguit crear un marc de conversa esbiaixat i tendenciós. Passa als Estats Units amb en Trump, i a la resta del món exactament igual. Barrier era una proposta per veure'ns a nosaltres mateixos i a l'altre amb una perspectiva diferent, això sí, amb un embolcall pulp i de ciència ficció. És un còmic que entusiasma a alguns, però que molts van odiar perquè vam mantenir les llengües de tots els personatges sense traduir (espanyol i anglès) per transmetre millor aquest sentiment d'indefensió i incomprensió quan no ens entenem. Però nosaltres hi afegíem la part esperançadora de l'ésser humà que acaba trobant la manera d'acostar-se a l'altre, de comunicar-s'hi i de trobar què hi ha en comú.
La nostra intenció era trobar un canal de distribució alternatiu que generés una relació més directa entre els creadors i els lectors, on tots dos fossin corresponsables de l’èxit dels llibres
Panel Syndicate també s'ha obert a d’altres creadors amb propostes arriscades. Què valoreu més a l'hora de publicar còmics d'altres dibuixants i guionistes?
Principalment, que estiguin disposats a oferir la seva feina al preu que els lectors vulguin pagar, incloent res. O sigui, que tinguin clares tendències suïcides! El risc realment el corren els autors ja que els guanys van directament a ells, nosaltres només oferim la plataforma de difusió i no cobrem res per fer-ho. A banda d'això, hi ha altres factors com que la qualitat de les obres sigui professional i que el moment sigui adient per nosaltres. Com que no som cap editorial ni empresa, el fet de poder penjar noves obres també ve donat per la nostra pròpia capacitat de temps i feina.
L'últim còmic que has dibuixat es titula Friday i compta amb guions d'Ed Brubaker. Com us vau conèixer i quina era la premissa original d'aquesta història de detectius?
Vaig conèixer l'Ed fa molt de temps, just quan els dos estàvem a DC, ell escrivint còmics de Batman i Catwoman, i jo dibuixant Batgirl: Year One. Després vam treballar a Marvel en una història del Capità Amèrica i vam seguir més o menys en contacte. Per això vaig pensar en ell quan va arribar l'hora de decidir el meu següent projecte després de Barrier. Li vaig preguntar si voldria fer alguna cosa junts. Immediatament em va presentar aquesta història de detectius adolescents, inspirada en els personatges típics dels llibres juvenils dels anys seixanta i setanta, però barrejant-hi elements de terror lovecraftià i la visió molt més fosca i adulta que l'Ed acostuma a aportar a totes les seves històries. No en va, és conegut per les seves sèries de còmics de gènere negre i policíac com Criminal i Reckless.
Friday és la teva primera aproximació al públic juvenil més enllà dels superherois. Ens podries explicar com ha estat el procés creatiu per dibuixar els personatges i ambientar la història en un poble tan típicament americà?
Friday era justament el tipus d'història que em venia de gust dibuixar després de Barrier. Estava buscant treballar el dibuix de manera diferent, canviant el tipus de línia i provant solucions de les que sempre m'havia apartat, com els ombrejats amb ratlles, en un estil el més proper possible a Edward Gorey. I quina història podia ser més propera a en Gorey, creador de contes gòtics i il·lustrador dels llibres de John Bellairs (un altre clàssic de la literatura juvenil), que Friday? El procés per trobar el look dels personatges i del poble va ser molt més llarg de l'habitual, buscant documentació per aconseguir transmetre una sensació de familiaritat i versemblança sense caure en la representació fidedigna i amb un estil amb el que em sentís còmode.
Em crida l’atenció com inclous elements de la cultura popular en algunes vinyetes, com la marquesina d’un cinema amb el cartell d’una pel·lícula de James Bond. Quina importància té la cultura pop en el teu imaginari creatiu?
Aquestes referències no sempre són meves. Per exemple, el cas de Live and Let Die ja venia al guió de l'Ed. Però sí que m'agrada afegir detalls que puguin aportar textura i context a la història, sempre que no distreguin l'atenció del lector de la informació important. Crec que és una cosa que em va quedar de petit quan llegia els còmics de Tintín, on hi havia una riquesa en els detalls i la documentació, però sempre en la mesura justa.
Hi ha molt poca oferta de còmic en català i es restringeix, principalment, a àlbums europeus o manga. Hi ha poquíssimes obres provinents del mercat americà
A més de les versions digitals en diversos idiomes, acabeu de publicar en paper el Volum 1 i el Volum 2 de Friday amb l’editorial Mai Més. Com ha sorgit la col·laboració amb aquest segell en català?
Ara mateix hi ha molt poca oferta de còmic en català i es restringeix, principalment, a àlbums europeus o manga. Hi ha poquíssimes obres provinents del mercat americà. La Muntsa i jo volíem oferir en primícia un còmic en català d'un escriptor tan reconegut com és l'Ed Brubaker i que sortís sense acompanyar la versió en castellà. Mai Més ens va donar aquesta oportunitat i crec que cap a l'octubre sortirà el tercer i últim llibre de Friday.
També acabeu de guanyar el premi Eisner al millor còmic digital d’enguany pels Volums 7 i 8 d’aquest còmic. Quina importància té aquest premi? Heu assistit mai a la cerimònia de lliurament en el marc de la Comic-Con de San Diego?
Només hi hem assistit un cop, però va ser fa més de vint anys i només com a espectadors. Em sembla que els premis Eisner han canviat bastant, com també ha canviat la seva repercussió, perquè ara són més coneguts i generen més atenció. A projectes com el nostre, que són relativament petits i estan fora del mainstream, ens suposa una injecció de publicitat i promoció que sempre és important. Tot i així, no cal perdre de vista que estem dins d'una indústria com la del còmic i que tot té un impacte molt relatiu en comparació amb d’altres indústries de l'entreteniment, com la del cinema o dels videojocs.
Ara que heu tancat Friday amb aquest reconeixement, quina serà la següent aventura de Panel Syndicate? Et planteges tornar a col·laborar amb Marvel?
Doncs si vols que et digui la veritat, encara no sé quin serà el nostre proper projecte. Sempre que acabo un llibre, dedico un temps de “dol” per tancar el procés, pensar en el que vull fer i cap a on vull anar després. M'encanten els superherois i Marvel és un dels meus referents d'infància, hi tinc molts amics i sempre hi treballo molt a gust. O sigui, que ara mateix podria ser una possibilitat, sempre que ells volguessin, és clar. Però m'he acostumat a treballar a la meva manera, al meu ritme i amb les meves històries, així que em fa la sensació que, tard o d'hora, tornaré a Panel Syndicate amb un projecte nou.