Tu no ets una mare com les altres (La Campana), l'edició catalana del llibre d'Angelika Schrobsdorff, ha arribat a les llibreries amb molta força. Es tracta de la reconstrucció de la vida de la mare de l'autora, una jueva alemanya que, durant els anys vint, va alliberar-se de totes les convencions i va viure una vida de continua festa: va tenir tres filles amb tres homes diferents i va col·leccionar els amants. La disbauxa es va acabar abruptament amb l'arribada de Hitler al poder. El llibre, mitjançant els records de l'autora i de les coneixences de la seva mare, així com de la correspondència conservada, tracta d'elaborar un retrat que ens mostra la vida i els secrets d'aquesta alemanya singular. Una dona que va avançar-se a la seva època i que acabaria essent víctima dels odis del seu temps.
Angelika, la petita, amb els seus germans i la seva mare.
Una dona atípica
L'Else, la mare de l'Angelika, no era només una mare atípica. També era una dona atípica, especialment en l'època que li va tocar viure. Podríem dir que va ser una hippy abans dels hippies. Nascuda en una família jueva burgesa, es va rebel·lar contra els seus pares i es va escapar amb un artista cristià per casar-s'hi. Va perdre tots els privilegis per seguir els dictats del seu cor. Estava molt enamorada, però quan la seva parella va decebre-la, ella es va buscar d'altres amants. No sembla que li costés gaire: fascinava als homes. Molts l'empaitaven, i fins i tot quan els enganyava i es burlava d'ells, ells continuaven adorant-la. Acabaria tenint tres fills, de tres homes que havia estimat. La seva vida, quan era joveneta, va estar marcada per la bona vida: una gran casa, festes contínues, viatges, amistats poderoses, vehicles... Una història que en algun moment tenia que acabar, però que en el seu cas va acabar de forma abrupta. Aquesta dona que escapava de la seva judeïcitat va acabar essent capturada per un destí tràgic: en arribar el nazisme ella va passar a ser considerada jueva, i la persecució va afectar també als seus pares i als seus fills.
L'Angelika sense l'Angelika
Una de les virtuts de Tu no ets una mare com les altres és que l'autora, malgrat l'admiració que sent per la seva mare, és capaç de distanciar-se de les situacions viscudes i analitzar-les amb perspectiva. De fet, en alguns moments escriu en primera persona, però en d'altres arriba a parlar en tercera; es refereix a sí mateixa com "l'Angelika", com si parles d'una altra noia. És simptomàtic que l'autora no publiqués aquest llibre fins el 1992, quan ella ja tenia 65 anys, i quan ja feia dècades que havia mort la seva mare. No és un llibre escrit des de la rauxa, sinó des d'una reflexió llarga, molt meditada, molt mesurada. L'Angelika, és capaç de donar una visió molt polièdrica de l'Else: tot i que es reconeix encantada per la seva mare, aquest llibre és ben lluny de l'hagiografia. La protagonista és un personatge ben complex, i les anècdotes sobre la seva vida ajuden a construir la seva vida i el seu pensament. Ni tan sols el paper de la pròpia autora s'ha simplificat: l'Angelika arriba a retratar-se com una noia capriciosa, intolerant, inconscient...
Els veïns dels nazis
De forma tangencial, el llibre ens presenta el món on apareix el nazisme. Un món en què les elits es mantenien al marge de tots els problemes polítics i socials. Una Alemanya on l'avenç del autoritarisme semblava preocupar més aviat poc a uns ciutadans cultes i progressistes que insistien en mirar cap a una altra banda mentre els seus veïns es posaven les camises marrons i començaven a practicar el pas de l'oca. El flirteig, les excursions, les festes i el glamour tapaven els rumors bèl·lics i la inconsciència va esdevenir un exercici quotidià dels que no volien veure de cap manera allò que s'apropava (alguns, segons l'autora, ni tan sols van adonar-se'n quan ja havia passat).
L'Else amb l'Angelika.
La condició humana
Tu no ets una mare com les altres és molt més que una simple biografia d'una dona excepcional. Es tracta d'una reflexió sobre la llibertat i el compromís, i sobre les relacions contradictòries entre l'una i l'altre. Si l'Else fascina és justament pel seu abandonament de totes les limitacions socials, per la seva esbojarrada llibertat, pel seu deixar-se anar... És a dir, pel seu salvatge individualisme. Però Angelika és arrossegada a viure de la solidaritat i en la seva edat adulta, lluny de l'esplendor de la seva joventut, es qüestiona tots els valors passats. Però la història que ens presenta Angelika Schrobsdorff encara és més rica i complexa, perquè la mateixa autora, Angelika, educada en els valors de la mare en la seva joventut, acaba reproduint l'actitud de la jove Else. I, de fet, aquest llibre és una mena d'acte de contrició d'Angelika, en plena vellesa, pels pecats de la seva joventut.
El passat que ens revisita
Tu no ets una mare com les altres és un llibre de ben difícil classificació. Alguns podrien considerar-lo una biografia, però el cert és que es llegeix com una novel·la. Com una excel·lent novel·la. Angelika transmet la fascinació per la seva mare, i aconsegueix transmetre al lector tot l'encant i la joia de viure de l'Else. I després és capaç de plasmar l'esfondrament de l'Else i de la seva vida, pas a pas, dia a dia. L'obra d'Schrobsdorff captiva al lector, perquè és la història d'un continent, d'un país i d'un grup ètnic, resumida en la història d'una dona molt especial. Una lectura realment màgica: un autèntic regal que ens reconcilia amb el plaer de llegir.