Aquest setembre, al Poliorama, Dagoll Dagom estrenarà una obra de William Shakespeare que mai no s’ha vist a Catalunya: Pèricles, el príncep de Tir. I ho farà amb una versió musical basada en les cançons de Lluís Llach. Maremar comptarà amb la direcció de Joan Lluís Bozzo, amb arranjaments musicals d’Andreu Gayén i amb la coreografia d’Ariadna Peya. Un espectacle sobre el drama dels refugiats amb paraula, música i dansa, del que avui se n’ha fet una petit presentació a la premsa, amb un preludi basat amb El cant de l’enyor de Lluís Llach.
Davant la crisi dels refugiats
Joan Lluís Bozzo confessa que el Pèricles que es podrà veure al Poliorama té molt poc a veure amb el que va imaginar en un principi, quan va decidir dirigir aquesta obra. Maremar és una peça centrada en el drama de la Mediterrània, perquè, de fet, els escenaris del Pèricles de Shakespeare estan, avui en dia, en zones molt conflictives, i a Bozzo no li va semblar ètic ignorar-ho a l’obra. A l’inici de Maremar, que es presenta gairebé com una faula, una nena plora desconsolada al camp dels refugiats, perquè no troba els seus pares. Amb la finalitat d’animar-la, li expliquen la història de Pèricles, qui venç després de superar múltiples obstacles. Rosa Maria Cisquella, productora executiva de Dagoll Dagom, afirma que aquesta obra vol ser un homenatge “a la gent que creua els mars” i que no vol definir com a víctimes, sinó com a herois. Evidentment, en aquesta obra llachiana sobre l’exili no hi podien faltar les Corrandes de l’exili de Lluís Llach (i, òbviament, Maremar, que dona nom a l’espectacle).
Renúncia a Bollywood
Bozzo reconeix que en principi havien pensat en fer “un Bollywood”, però que amb el temps van veure que aquesta obra no podia anar en aquest sentit. Aleshores van pensar en treballar amb els textos i les cançons de Lluís Llach, que tenen moltíssimes referències a la Mediterrània i que parteixen de melodies d’aire mediterrani. Bozzo afirma que, a mesura que s’anava treballant, aquest text ha estat “despullat d’ornaments” i anuncia que el públic es trobarà amb un espectacle “auster”, amb una escenografia “minimalista”, a anys llum del vaixell espectacular de Mar i cel. Això sí, es recorrerà a les projeccions per facilitar els canvis d’ambients, perquè l’obra original de Shakespeare se situava a molts escenaris diferents.
La renovació d’una companyia veterana
Anna Rosa Cisquella afirma que aquest espectacle serà especial, ja que suposa una ruptura respecte als “típics musicals” fets anteriorment per Dagoll Dagom. La coreògrafa Ariadna Peya s’ha referit directament al risc que suposa aquesta proposta, diferent, i Bozzo ha anat més lluny i ha parlat obertament de la “por” que li genera un projecte tan innovador. Però a desgrat de tot, s’aborda això amb molta il·lusió, justament pel canvi que suposa. Els membres de la companyia han anunciat que serà un espectacle “poètic”, de més petit format que els que fa habitualment Dagoll Dagom i molt més intimista. Fins i tot han explicat que tindrà una durada més curta del que es sol fer, tot tenint en compte l’esforç que han de fer els actors, que són alhora cantants, músics i ballarins. Tota la música la interpretaran els actors, que cantaran a capella o que en alguns moments determinats interpretaran ells mateixos les peces amb instruments. Els actors triats amb una sèrie de durs càstings, formen un equip molt jove, que garanteix la contínua renovació de la veterana companyia Dagoll Dagom.
Lluís Llach. Foto: Sergi Alcàzar.
La generositat de Lluís Llach
Andreu Gayén i Joan Lluís Bozzo han coincidit en agrair a Lluís Llach la seva disposició a facilitar a la companyia l’ús de la seva obra i en no posar condicions a com s’utilitzi. Andreu Gayén afirma que, a nivell musical, a Maremar hi haurà una dotzena de temes, entre els que s’hi barrejaran cançons de Llach adaptades amb temes elaborats per Gayén inspirant-se en l’estil de Llach. Tot acompanyat d’una coreografia que, segons afirma Ariadna Peya, vol fer arribar al públic la història de Pèricles, al marge de les típiques vies de la racionalitat.
Una esperançada història de superació
Bozzo ha definit aquesta història com “una mena d’Odissea”. El Pèricles de Shakespeare és un personatge que inicia un viatge tràgic a través de la Mediterrània, perseguit per un polític maligne. Pèricles perd la seva dona i la seva filla, que passen per experiències tràgiques. Però a la fi de la història, gràcies a una intervenció divina, té un final feliç, en què la família es retroba. A la versió de Dagoll Dagom, la història de Pèricles servirà per retornar la il·lusió a la nena refugiada que no veia futur. Per això, l’obra acaba amb una cançó d’esperança, de Lluís Llach, que per ara la companyia es nega a revelar.