Poeta, assagista, crítica literària, novel·lista; Margaret Atwood és una de les intel·lectuals més interessants del segle XX, autora d'una extensa obra sempre amb el comú denominador de l'exploració i el qüestionament de fets com el gènere i la identitat, la religió i els mites, el poder del llenguatge, el canvi climàtic, i les "polítiques del poder". Autora de la distòpicament visionària El conte de la serventa, novel·la originalment publicada l'any 1985 que en els darrers anys ha tornat a l'actualitat gràcies a la sèrie d'HBO, l'escriptora canadenca retorna la ficció amb el recull de relats Perdidas en el bosque, una compilació d'una quinzena de relats profundament personals abordant temes com les relacions familiars, el matrimoni, la pèrdua i el significat de viure en parella.
Relats impregnats d'humanitat
Amb una destacada càrrega nostàlgica, tots els relats inclosos a Perdidas en el bosque presenten una visió sincera, apassionant i autobiogràfica de les petites coses de la vida. Entre les històries, destaquen relats com la breu novel·la, mosaic del matrimoni format per Tig i Nell. La relació entre una mare i una filla al llarg dels anys i com les persones acaben sent com els seus pares. Una improbable conversa entre l’autora i el seu admirat George Orwell, una figura que, durant la roda de premsa de presentació de la seva nova obra, ha admès que l'ha influenciat des de ben petita. "El meu interès respecte a la política i les formes de govern va començar amb Orwell". O la d’Hipàcia d’Alexandria, que relata la seva pròpia execució. Així, a través d’una prosa intel·ligent i commovedora i d’uns personatges inoblidables, Atwood ofereix històries profundament íntimes i impregnades d’humanitat. L’autora ha explicat que el llibre es divideix en tres parts, una primera on en Tig encara està viu i una darrera on ja no. Aquestes dues parts contenen un important lligam autobiogràfic, recordant la figura del home que durant dècades va ser el seu marit, el també novel·lista Graeme Gibson, mort el passat 2019. Entre aquestes dues parts hi ha diversitat d’històries que no tenen tant a veure amb la vida de l’escriptora.
A través d’una prosa intel·ligent i commovedora i d’uns personatges inoblidables, Atwood ofereix històries profundament íntimes i impregnades d’humanitat
Experta en utopies i distòpies, ha assegurat que encara tenen sentit malgrat viure en un context en moltes ocasions aparentment distòpic. “Sempre podria ser pitjor”, ha recordat. Margaret Atwood ha apuntat com ha canviat la concepció del món en els darrers dos segles. Per a l'escriptora canadenca, el segle XIX era una època en què es creia que tot podia ser millor i s’imaginaven moltes utopies. Això, però, va canviar, segons Atwood, amb la Primera Guerra Mundial i amb la Segona Guerra Mundial perquè es va acabar amb la idea d’un futur positiu o meravellós. “Després de la bomba atòmica la gent creia que en qualsevol moment podia morir. Així que es van començar a sentir angoixats i van aparèixer les distòpies”, ha manifestat.
Les mentides de Donald Trump
Autora sempre compromesa, en la roda de premsa de la seva nova obra, era impossible no qüestionar Atwood per la victòria de Donald Trump en les eleccions presidencials dels Estats Units. L’escriptora s’ha referit al triomf del gran paradigma de les noves polítiques neoliberals i populistes descartant que es pugui iniciar un període de dictadura a “l’estil hitlerià”. Sí que ha dit que això dependrà de si es pot creure en el que ha dit Trump en campanya i ha opinat que habitualment “menteix”. Atwood sosté que molts votants dels Estats Units han tingut por de “perdre l’estatus i el poder més identitari" amb una presidència de Kamala Harris. “Molta gent que va votar Trump tenia por d’ella com a dona i negra. Estaven nerviosos respecte al que podria arribar a fer”, ha reflexionat.
Molta gent que va votar Trump tenia por de Kamala Harris per ser dona i negra
L’escriptora ha insistit que Trump “menteix” i ha recordat alguna de les seves promeses electorals, com la construcció de camps de concentració per als demòcrates o la lluita contra els immigrants. “Ens ho podem creure realment? El poble americà ho permetria? S’ha de veure”, ha plantejat. També s’ha qüestionat si donada la seva edat podrà acabar el mandat o si se’l podria incapacitar. Tot i això, l’escriptora ha dit que “no hi ha res perdut” i que hi ha molta gent als Estats Units que no està disposada a encaixar un tipus de dictadura. “No crec que anem cap a l'Alemanya de 1935”, ha conclòs.