L’escriptora mallorquina Maria Antònia Oliver ha obtingut el Premi d’Honor de les Lletres  Catalanes, que coincideix Òmnium Cultural. Es tracta d’un premi que no va destinat a un llibre en concret, sinó al conjunt de l'obra d'un autor que hagi contribuït decisivament a la vida cultural dels Països Catalans. Maria Antònia Oliver és la quarta autora en obtenir aquest guardó, després de Mercè Rodoreda, Teresa Pàmies i Montserrat Abelló. Òmnium Cultural, que ha anunciat avui la notícia, ha previst l’acte de lliurament del premi el dia 6 de juny, al Palau de la Música Catalana.

Una autora molt popular

Maria Antònia Oliver (Manacor, 1946) ha estat classificada dins la “generació literària dels setanta”. Va iniciar la seva carrera amb texts vinculats a la literatura oral i amb una clara voluntat avantguardista, com Coordenades espai-temps per a guardar-hi les ensaimades. Però més endavant va optar per una literatura més senzilla, destinada a un públic més ampli. Considerava que calia normalitzar la literatura catalana, i que per normalitzar-la calia obrir-la a nous àmbits. No va dubtar en dedicar-se al llibre infantil i va començar a escriure la literatura de gènere amb el col·lectiu Ofèlia Dracs, un grup que pretenia fer que la literatura catalana fos accessible al gran públic. A partir d’aquesta experiència va abocar-se a la literatura policíaca. El seu Estudi en lila (1985) la faria extremadament popular. Amb Joana E., obra que va guanyar el premi Prudenci Bertrana, va aconseguir un gran èxit de crítica. La seva obra ha estat traduïda a nou idiomes.

Una dona que parla de dones

Maria Antònia Oliver va impulsar la novel·la negra en català. Fins aquell moment es llegia molta novel·la negra en català, però pocs autors catalans s'hi dedicaven. Però entre aquells nous autors de novel·la negra, Maria Antònia Oliver va sobtar, sobretot, perquè va dotar a les seves obres d'una protagonista femenina. Les aventures de la detectiu Lònia Guiu van sorprendre a molts lectors, en un moment en què un personatge d'aquest tipus era molt inusual en les lletres catalanes. La Lònia Guiu, vegetariana, era capaç de lluitar i conduir com els més durs dels detectius de les pel·lícules americanes, però col·leccionava llapis de llavis... El personatge tindria continuïtat amb Antípodes i amb El sol fa l'ànec. A més a més, en moltes de les seves obres posteriors, com Joana E., Oliver tornaria a donar veu a dones.

Una dona multifacètica

Maria Antònia Oliver, en un intent d’arribar a un públic el més ampli possible, va dedicar-se al guió, tant per televisió com per cinema i ràdio. I havia treballat a TVE, on havia entrevistar a tots els grans autors catalans. S'havia dedicat al teatre, amb l’escriptura d’obres pròpies i amb l’adaptació d’obres estrangeres. I mai no va deixar les col·laboracions amb premsa.

L’escriptora mallorquina va destacar també com a traductora, de l’anglès, del francès, del rus... Havia traduït diverses obres de Virgínia Woolf, però també de Calvino, de Stevenson, de Twain, de Txèkhov... La seva versió catalana de Moby Dick, de Melville, li va valdre un premi a la traducció. Però no només havia traduït narrativa: havia treballat fins i tot amb textos de Lenin i amb obres de Darwin.

Un llarg silenci

Maria Antònia Oliver havia estat molt prolífica, però la seva productivitat va decaure quan va patir una malaltia cardíaca, el 1997. La mort del seu company, el també escriptor Jaume Fuster, el 1998, la va afectar molt. El seu ritme d’escriptura es va ralentitzar més. El seu darrer llibre, el recull de contes Colors de mar, és del 2007.