L’escriptora Maria Barbal (Tremp, 1949) és la nova Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. L’autora pallaresa, que va guanyar el darrer Premi Josep Pla, s’afegeix a una nòmina de premiats iniciada l’any 1969 amb Jordi Rubió i Balaguer i pren el relleu d'Enric Casasses. Barbal és la setena dona premiada després de Marta Pessarrodona, Isabel-Clara Simó, Maria Antònia Oliver, Montserrat Abelló, Teresa Pàmies i Mercè Rodoreda. Pel jurat, Maria Barbal ha sabut crear "a través de la seva escriptura, un espai literari i una veu pròpia: un estil contingut i essencial que proporciona a la seva prosa un gran to poètic, sempre al servei de la versemblança".
El nom de Maria Barbal prestigia el guardó", ha assegurat el vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, que ha recordat que per quart any consecutiu, el president de l’entitat Jordi Cuixart no ha pogut ser a l’acte de presentació de la nova guardonada, després que fos anul·lat el tercer grau i ahir hagués de tornar a entrar a la presó Lledoners. “Avui és un dia d’enuig, per molt poques hores en Jordi Cuixart no ha pogut ser a l’acte” ha assenyalat Mauri. “Davant la repressió, la fermesa i l’alegria de Cuixart, i com ell diu, més cultura. I per això seguim enfortint el Premi d'Honor”.
Jordi Cuixart, en un vídeo gravat poc abans d'entrar a la presó, ha definit Barbal com un "referent, símbol de perseverança, autodidacta i compromesa" amb la llengua i la cultura catalanes: "Quin millor símbol per a aquests temps en què estem vivint, en què sembla que a molts la paraula els fa nosa, els molesta, i per això la voldrien silenciada, que una dona com Barbal"
El Pallars com a escenari literari
Nascuda a la postguerra en un Pallars Jussà que ha convertit en escenari de bona part de la seva producció literària, la seva educació va ser sempre en castellà, “des del Parvulari fins a la carrera de Filologia Romànica Hispànica a la Universitat de Barcelona, on em vaig llicenciar l’any 1971”, ha explicat l’autora de Pedra de tartera. Mentre feia de professora de Llengua Espanyola i Història de l’Art al Batxillerat i el Preuniversitari, va formar-se en català de manera autodidacta i va ser professora d’Òmnium Cultural, on va coincidir amb Maria Mercè Marçal.
L’any 1984 arribaria el seu gran èxit, Pedra de tartera, Premi Joaquim Ruyra i publicat l’any 1985 per Laia. Amb aquesta primera novel·la començava la seva carrera literària i un cicle del Pallars que, amb un fort pòsit autobiogràfic, completarien Mel i metzines i Cànfora, al qual s’afegien novel·les com Carrer Bolívia, Bella edat, País íntim, Emma, en la pell de l’altre, A l’amic escocès o Tàndem, la seva darrera obra, premiada amb el Josep Pla.
“És un gran regal rebre aquest premi, perquè l’escriptura ja és en sí, compensatòria”, ha assegurat la premiada, afegint que “amb mi premieu un seguit de persones: la meva família, el meu marit, els meus fills, el meu germà, amics, professors i alumnes meus, lectors i lectores que m’han acompanyat al llarg d’aquests anys”. Barbal ha dit sentir-se molt feliç de rebre un premi que han rebut algunes de les persones que més admira, com Mercè Rodoreda o Teresa Pàmies.
Barbal: "Si volem, hi ha esperança"
Barbal, una de les autores catalanes més traduïdes i que ha rebut diversos guardons al llarg de la seva carrera, com el Prudenci Bertrana, el Jaume Fuster de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, el Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català o la Creu de Sant Jordi, l’any 2011, ha recordat que vivim en un temps de crisi sanitària, política, econòmica i social. “No ha arribat l’amnistia als presos i exiliats, tampoc a Jordi Cuixart, president d’una entitat cultural”, ha volgut remarcar, assegurant que amb aquesta injustícia, “s’empresona el pensament”.
Malgrat tot, l’escriptora, que s’ha definit com “una lletraferida” que construeix amb gran la riquesa de la nostra tradició, ha posat com exemple el seu cas, d’una persona que no va ser escolaritzada en català, però que ha rebut un premi que guardona una persona que sense ser educada en català ha pogut guanyar un premi que des de 1969 premia una persona per la seva obra literària o científica en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, ha contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans. “Si volem, hi ha esperança”.
Barbal ha recordat que “el català, sortosament, no només pertany als lletraferits” i ha assegurat que a fer servir la llengua en el dia a dia és la millor manera de fer-lo viure i que qui no el coneguin se sentin acollits: “Si fem invisible el català en el dia a dia, no serà prou que les persones de lletres escrivim belles històries”.
L'acte de lliurament del 53è Premi d'Honor està previst pel 7 de juny, i per primer cop se celebrarà fora del Palau de la Música Catalana. Maria Barbal serà l'encarregada d'escollir el lloc on se li retrà homenatge i on rebrà, a més dels 20.000 euros de la dotació econòmica, una obra d'Ernest Altés, amb una pedra també de la seva elecció, segurament una pedra de pissarra del Pallars, tal com ha deixat entreveure durant l'acte d'anunci del premi, aquest sí celebrat al Palau.