Vam descobrir la mallorquina Maria Hein tot just fa dos anys, quan va publicar el seu colpidor disc de debut Continent i contingut, que va crear en l'ajuda a la producció de Ferran Palau, fet que indica que la seva proposta s'apropava a un pop metafísic declinat a través de la seva dicció salada. Va ser la gran revelació d'aquella temporada. Avui ja no sorprèn ningú que les seves cançons esgarrapin l'ànima com urpes d'un felí ferit. Ho certifica amb el seu segon disc, Tot allò que no sap ningú, obra amb què ha ampliat el seu espectre sonor apropant-se a l'electrònica i les músiques urbanes. En són testimonis els dos senzills que va llançar abans de publicar el disc: CLUB en què col·labora la seva companya generacional Julieta o La dama de Mallorca, adaptació de la cançó popular homònima.
El nou treball, que en la seva conceptualitat pot recordar El mal querer de la Rosalia, ens parla d’una relació amorosa tòxica, d’inici a fi, amb les pujades i baixades, amb la cruesa i sinceritat de qui n’ha viscut una. A part de la temàtica i la mirada cap a l’electrònica, “la diferència entre els meus dos discos és que el primer està tot compost a Mallorca i el segon està tot compost a Barcelona”.
Estava predestinada. Hein va començar a formar-se com a pianista amb 4 anys i va formar el seu primer grup, una banda de versions, quan en tenia 15 anys. “M'agradava molt escoltar música i, a mesura que em vaig anar fent gran, vaig veure que això podia ser la meva feina”. El confinament li va permetre tenir el temps de pensar si volia dedicar-s’hi o no. Tenia un parell de cançons escrites i va decidir tirar endavant i començar a gravar. Ara ja té dos discs a l’esquena. Qui sap què vindrà després. Ara per ara, el que l'espera és una gira de presentació de Tot allò que no sap ningú que ja ha iniciat. “El que més m'agrada és fer bolos i passar-m’ho bé”. No us la perdeu si passa prop de casa vostra.
L’èxit de Continent i contingut t’ha condicionat el procés creatiu d'aquest disc?
Vaig estar molt contenta i molt agraïda de la rebuda del primer disc. Però també crea moltes expectatives i inseguretats de cara el següent, ja que no vull que la gent pensi que no està a l'altura. Vaig intentar no pensar-hi molt i fer-ho el millor possible. M’hi vaig posar molt de debò. És un projecte que per mi és molt important. Crec que he aconseguit una cosa que em representa molt. Estic contenta amb el resultat i això és el més rellevant. A més, també sembla que està agradant. I això també és important.
Tot allò que no sap ningú és la Maria Hein del primer disc, però diferent.
El vaig començar a compondre just quan va acabar de sortir el primer, perquè intento no parar mai de crear. Han estat quasi dos anys de composició i de recerca de nous sons, de nous artistes, per inspirar-me i no seguir fent el mateix que amb el primer. També he produït a casa, cosa que encara no havia molt: agafar l'ordinador i començar a provar coses.
Per les lletres, intueixo que és un disc autobiogràfic.
Les meves cançons sempre són autobiogràfiques, tot i que sempre dic que dins d'una pel·lícula basada en fets reals, així que sempre hi ha alguna cosa de ficció. El 90% o el 95% del que explico és totalment meu, vivències meves personals que he passat. A Tot allò que no sap ningú vaig decidir xerrar d'una relació tòxica que acabava de viure, fent com un conte explicant capítol per capítol, cançó per cançó, les fases i el que passa en una relació amorosa. Parlo del començament (que sempre és preciós), de quan estava dins la relació, de quan va acabar...
A Tot allò que no sap ningú vaig decidir xerrar d'una relació tòxica que acabava de viure
D’on va venir el títol? Sembla una paradoxa.
Total, va ser així. A la cançó de Cansada de tu hi ha un moment que dic: “Saps tot allò que no sap ningú”, que és com saps tot allò que no sap ningú més, només ho saps tu. I ara surt el disc i tothom ho sabrà. Li he tret el privilegi a aquesta persona de saber tantes coses sobre mi que només sap ell o ella.
Com vius parlar de temes tan personals a les teves cançons?
Quan estàvem gravant el disc encara estava fresc, però ja s'estava relaxant. Ara estic encara més tranquil·la, perquè ja ha passat molt de temps. Finalment, gràcies al fet que m'hagi passat això i que pugui fer un disc així, soc una altra Maria i estic molt millor que en aquell moment. No se’m fa difícil. Al final són coses que ens passen a tots i arriba un moment en què ho has d’oblidar.
La cançó Mamà, és un àudio de la teva mare que parla de la preocupació per l’exposició.
Sí, del fet que quan faci entrevistes hauré d'explicar moltes coses. Ella estava molt preocupada, perquè era un segon disc, hi havia molta expectativa. Tenia por que això no funcionés i també tenia por que mostrés la meva vida personal, els meus sentiments. És ma mare i es preocupa que tot em vagi bé i que ja estigui bé.
Al disc hi ha diverses col·laboracions.
Quan feia el disc tenia la sensació que no volia que ningú cantés aquelles cançons, perquè eren molt personals i em feia por que algú que no tingués res a veure amb aquella història les cantés. A mesura que va passar el temps, em vaig adonar que sí que volia compartir aquestes cançons: Vaig escriure a la Mushkaa i a Socunbohemio per si els hi feia il·lusió col·laborar. Van dir que sí. Amb la Rita Payés va ser perquè jo havia samplejat un trosset del seu tema Quién lo diria a la cançó Cansada de tu, i quan li vam enviar, li va agradar. Em va dir que li encantaria poder-hi fer veus o qualsevol altra cosa. I, clar, jo encantadíssima. Ha estat un somni, és un referent meu molt heavy.
I la col·laboració amb la Julieta a la cançó CLUB, el single que vau publicar abans de publicar el disc?
Amb la Julieta anàvem quedant, fins que un dia vam dir de fer alguna cosa juntes. Va sortir així. Vam tenir la idea de fer alguna cosa relacionada amb un club, en sortir de festa amb una amiga. Vàrem estar un any fent-la. Per mi va marcar un abans i un després de la Maria, del meu món musical.
Amb qui t'agradaria fer una col·laboració?
Amb la Sílvia Pérez Cruz m'agradaria molt. Amb un grup de K-pop seria molt divertit, per exemple NewJeans, tot i que és impossible perquè és molt llunyà. I d'aquí, també seria divertit fer alguna cosa amb The Tyets, amb el Galgo Lento... Amb molta gent.
Quan feia el disc tenia la sensació que no volia que ningú cantés aquelles cançons perquè eren molt personals
Quins altres referents tens?
La Sílvia Pérez Cruz n'és una. La Maria del Mar Bonet, Rosalía... Ara mateix estic escoltant molt Ralphy Choo, que acaba de treure un disc superxulo que m'ha inspirat bastant per fer el que estic fent ara. I també Tyler, The Creator, Frank Ocean... Música més anglosaxona, més rap, més R&B, aquest rotllo també m'agrada bastant.
M'ha sorprés la teva versió de La Dama de Mallorca.
Quan estava fent el disc, vaig tenir el pressentiment que havia de fer-ne una versió. És una cançó que m'ha acompanyat durant tota la meva vida i sempre l'he cantada. Tenia moltes ganes de poder-la fer en el meu projecte com a Maria Hein. Sí que al principi hi havia una mica de dubtes, perquè és una cançó molt tradicional i has de buscar una manera que quedi bé fer-la més actual. Vam trobar el so que volíem. Era un moment en què volia evolucionar, trobar nous referents. Em preguntava com podíem ajuntar tot això perquè quedés una cosa que realment em representés. I va anar superbé, no m’ho esperava per res. Crec que és el millor llançament que he fet mai a la meva vida. És una cançó molt tradicional que segurament molta gent no coneixia o no estaven acostumats a escoltar-la i és guai que l'escoltin ara, però en una versió diferent, com més actual.
En aquesta evolució, has trobat l'estil que et defineix?
No ho sé. Jo crec que el que faré serà seguir provant. Ara estic molt bé on estic, però també estic combinant i fusionant allò més acústic i orgànic amb la part més electrònica. Crec que em quedaré per aquí.
Ets mallorquina, però vius a Barcelona i t'has integrat perfectament a l'escena musical catalana.
Em sento totalment part del que està passant aquí, a Catalunya. Al final som tots amics. Ens hem conegut fent música. Mushkaa, Julieta, The Tyets, Ariox, Figa Flawas... El que està passant aquí és molt fort. No havia passat mai res tan heavy, que hi hagués aquest fandom tan boig i aquest boom de tanta música i de música tan bona i propostes interessants. M'agrada i estic molt contenta de poder-me sentir part de tot això. És el que sempre havia somiat, fer música, viure d'això i poder compartir-ho amb tanta gent.