Maria Jaume ens va agafar per sorpresa publicant aquest passat dimecres un nou single, el reggaeton màgia obscurA, primer avançament, amb ajuda a l'estudi de Lluís Cabot i Mushkaa, del seu pròxim EP, i avui tancarà l'any fent aterrar el seu boing de Nostàligia Airlines a la sala Paral·lel 62. De l'indie folk del seu disc de debut, el meravellós Fins a maig no revisc, fins aquesta melangiosament dolça poció de música urbana, només han transcorregut quatre anys, però ha passat tot un món. L'únic que no ha canviat ha estat aquella intangible, però sempre perceptible màgia que la cantautora mallorquina encapsula en cadascuna de les seves creacions. La seva música sempre és bellesa, tingui la forma que tingui.
màgia obscurA ha sigut com el tancament perfecte d'aquest cercle també perfecte que per a tu ha sigut aquest 2024?
Sí, la veritat és que he tingut un any bastant boig, però molt bo. Un any que ha vingut molt definit pel meu darrer disc, tot i que de vegades tenia la sensació que ja feia temps que l'havia publicat. Tenia ganes de continuar un poc aquest camí i treure alguna cosa nova, però que alhora fos un poc la continuació de Nostàlgia Airlines. Crec que amb màgia obscurA ho he aconseguit.
Dius que és un any molt boig, però en realitat han passat quatre anys des que et vam descobrir i en aquest temps has publicat tres elapés i ara estàs treballant en un nou EP.
Sí, miro enrere i tinc la sensació que fa més anys que vaig començar, que ha passat més temps. En aquests darrers quatre anys, m'ha canviat molt la vida, però alhora ha sigut un canvi que he viscut d'una manera molt natural i tocant de peus a terra, d'anar a poc a poc i construint. En tot moment he estat molt conscient de tot el que he anat fent. No ha estat com passar de zero a cent.
En aquests darrers quatre anys, m'ha canviat molt la vida, però alhora ha sigut un canvi que he viscut d'una manera molt natural i tocant de peus a terra, d'anar a poc a poc i construint
Perquè... Si mires enrere, et veus identificada amb aquella primera Maria Jaume de Fins a maig no revisc?
He crescut i he evolucionat, però també hi ha uns pilars que continuen iguals. He experimentat un canvi brutal, sobretot musicalment, tot i que, com deia, ho he viscut d'una manera superorgànica. Un canvi que m'ha coincidit amb un moment vital en què deixava enrere la meva última etapa d'adolescència per endinsar-me en el món adult. Encara que no sé si, a 24 anys, se'm pot considerar adulta. Han estat uns anys en què he acabat de formar-me com a persona: les meves idees, els meus gustos... També la manera d'escoltar música, perquè abans escoltava música per pur plaer i ara, tot i que en segueixo gaudint, per defecte professional sempre estic analitzant. I en aquest procés he descobert nous gèneres que m'han fet canviar la meva manera de veure i viure la música i en quin camí volia avançar.
Créixer en públic també implica una part de pressió, més quan el teu primer disc ha estat tan aclamat i en els següents emprens camins que musicalment s'allunyen d'allò que et va donar a conèixer.
Sí que és veritat que he notat que he crescut en públic i ara arribo a més gent. Però no és una cosa que mai m'hagi tallat les ales sinó, ben al contrari, em motiva el fet d'encara poder arribar a més gent... En l'altre extrem, els haters sempre hi són. Hi ha gent que ara em critica per haver-me apropat a sons urbans, però, simplement, no m'importa. És gent que no té més feina que la de criticar una noia de 24 anys perquè ha gravat un reggaeton. Tampoc tinc una legió de haters! És una cosa anecdòtica i que, sincerament, em fa gràcia. M'ho prenc totalment amb humor i ja. Encara més, no m'havia passat mai d'estar tan tranquil·la amb el que estic fent, com ara. Tinc molt clar la música que vull fer i cap a on estic anant. Estic molt contenta dels meus dos primers discos, però encara no havia trobat el meu camí, la meva manera de fer les coses, el meu equip. Ara l'aposta és segura. No pots agradar sempre a tothom, però estic molt a gust amb la meva música.
Ara l'aposta és segura. No pots agradar sempre a tothom, però estic molt a gust amb la meva música
Fins a quin punt va ser important per a la teva carrera, per aquesta evolució de què hem anat parlant, deixar (relativament) Mallorca i haver vingut a viure a Barcelona?
Si no hagués vingut a Barcelona, no sé ni si m'estaria dedicant a això ara mateix. Aquí hi ha la indústria i això m'ha permès poder-me dedicar a la música des d'una etapa molt primerenca. Aquí he pogut formar un equip que m'ha ajudat. Aquí he pogut conèixer molta gent que alhora m'han fet descobrir moltes influències que m'han acompanyat en tot aquest procés. Evidentment, Mallorca sempre està allà. Suposo que això afegeix certa dosi de màgia a la meva manera de pensar i de compondre. La combinació de Barcelona i Mallorca ha estat la clau de tot plegat, perquè sí que em sento molt d'allà, però estic molt de gust aquí.
Has coincidit amb tota una generació, la teva, en un moment d'efervescència molt potent, retroalimentant-vos les unes a les altres.
És evident que estem en un moment molt bonic. A més a més, que és el que m'agrada reivindicar, amb una escena molt diversa. Tothom fa el que vol sense prejudicis.
La combinació de Barcelona i Mallorca ha estat la clau de tot plegat, perquè sí que em sento molt d'allà, però estic molt de gust aquí
Si a Nostàlgia airlines hi col·laborava la Julieta, a màgia obscurA t'ha ajudat a l'estudi la Mushkaa.
Sí! Ha estat allà, fent coses a l'estudi. La veritat és que ha estat un plaer fer feina amb ella.
Aquesta màgia obscurA és la primera entrega del teu pròxim EP.
La veritat és que tot està en una fase molt primerenca. Està molt verd. No vull dir coses que després potser no acaben sent així. Evidentment, vull seguir explorant nous camins. Vull seguir jugant amb coses noves, però sense desprendre'm del sentiment de nostàlgia de l'últim disc. Crec que em passaré aquestes vacances de Nadal treballant en els nous temes.
Aleshores no seran vacances.
Hi haurà els dinars que pertoquin i després a currar.