La Maria i el Martí es van conèixer el dia de Sant Jordi del 1999. Ell estava en una paradeta de roses que havia muntat l'agrupament escolta del qual era monitor per treure diners per als campaments d'estiu a Martinet (des d'aleshores, al cau tothom li diria Martinet). Ella estava a la parada del costat, la de la llibreria del barri, a la qual, estudiant de Filologia Catalana, donava un cop de mà sempre que hi havia més feina de l'habitual. Van creuar la mirada i es van dibuixar un somriure. Quan va acabar el dia, ell li va regalar una de les roses que havien sobrat. Ella li va prometre que un any li regalaria un llibre. Sis anys més tard naixia la Lola. Dos anys després, la Julieta.
🔴 Sant Jordi 2024, DIRECTE | Signatures de llibres, parades, recomanacions i última hora de la Diada de Catalunya
🌹 Signatures de llibres per Sant Jordi 2024: horaris i on seran els autors
📚 Llibres Sant Jordi 2024: recomanacions i novetats editorials de l'any
Cada any per Sant Jordi, la Maria i el Martí s'escapaven una estona de la feina (ella treballava en una editorial independent i ell en un estudi d'arquitectura) i quedaven per dinar per celebrar un dia que per a ells era una mica més especial. Sempre planificaven fer alguna cosa diferent d'anar a fer el típic tomb per les Rambles. Aquesta vegada es van dir que potser podrien anar al Sant Jordi aquest musical que muntaven a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm, fet que va generar les queixes de la Lola i la Julieta, molt més fans de bona part dels artistes que hi actuaven que no pas els seus pares.
Els murs invisibles del Martí i la Maria
El Martí i la Maria van dir de quedar a les dues, que ja s'enviarien un whatsapp i es trobarien allà mateix. El Martí no li ho va dir a la Maria, però ell es prendria tot el matí lliure i hi aniria abans. No és que tingués ganes de veure cap grup en concret, però tenia ganes de passar temps a soles. Feia temps que les coses no acabaven de rutllar del tot. De fet, no rutllaven. No havia passat res en concret, més enllà del temps, que ho havia convertit tot plegat en monòton i rutinari. S'estimava la Maria, però ja no sabia si se l'estimava com l'havia estimat anys enrere. Amb tot, de camí al carrer Rosselló, no va faltar a la tradició i va comprar una rosa excessivament cara i un llibre, Las hijas horribles, que li havia recomanat una companya de feina.
La Maria no li ho dirà al Martí, però la seva rosa no serà l'única que li hauran regalat avui. La primera l'hi havia portat a primera hora del matí l'Albert, un company de feina amb qui feia temps que estaven traspassant aquella línia difusa que separa l'amistat de curro amb el flirteig. Ella no vol res amb ell, però alguna papallona li desperta cada vegada que es troben a la cafeteria de l'oficina. La Maria no ho sabrà mai, però el Martí va passar pel mateix amb l'Ariadna, la seva sòcia al despatx d'arquitectura. Avui, però, la Maria, més per inèrcia que no pas per desig, també li comprarà una rosa i un llibre, Els murs invisibles de Ramon Mas. Va llegir una entrevista amb l'autor a ElNacional.cat en què explicaven que la novel·la començava amb una citació d'una cançó de Jawbreaker, el grup preferit del Martí. Només per això segur que li agrada.
Un dolç refugi
En Martí ha arribat a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm que tot just començaven a actuar Els Amics de les Arts. Mai no li han agradat gaire. De fet, mai li han agradat. I l'últim que li ve de gust avui és escoltar tres paios de la seva edat cantant que "tothom se separa". Per sort no l'han tocada. L'ha sorprès la de gent jove, tots ells guapíssims i moderníssims, que hi havia mirant-los. Entre el públic ha reconegut alguns dels artistes favorits de la Lola i la Julieta: el Triquell, la Maria Hein, la Julieta, algun dels membres d'Stay Homas...
La Maria ja hauria d'haver arribat quan comencen els Figa Flawas. En Martí ja duu dues cerveses i sense saber ben bé com, apareix a la tercera fila deixant-se dur pel ritme de Diabla i Mussegu. Treu el mòbil i grava un vídeo per a les seves filles. Just aleshores rep un missatge de la Maria: "Amor, perdona, avui tenim mooooolta feina. Arribo una mica tard". La Maria prem "enviar" i torna a la conversa amb l'Albert, que li explica que està molt malament amb la seva dona. Sense res més a fer, en Martí va a veure l'Ariox. La va descobrir a iCat, l'emissora que es força a escoltar per no sentir-se tan vell, tot i que cada vegada té més clarianes. Se sent totalment desubicat, més perdut que un berber d'expedició per l'àrtic, però, així i tot, les seves cançons, plenes de tòpics romàntics adolescents, són un dolç refugi.
Brilla per vosaltres
Quan la Maria surt del metro de l'estació de Sant Pau - Dos de Maig ja són les quatre tocades. Lluny de discutir-se, quan es troben fan com si res. Es donen les roses, els llibres i deixen anar un parell de gràcies i un 'feliç Sant Jordi' de compromís. D'aquí a no res toca en Xarim Aresté, a ella no li agrada, a ell molt. La Maria cedeix. El músic de Flix presenta una versió estripada, crua i nua del seu últim disc, Un idioma nou. Al Martí se li fa molt curt el concert. La Maria ha estat aquella mitja hora parlant per whats i mirant Instagram. "Aquesta és l'última, feliç dia dels enamorats", deixa anar com a comiat l'Aresté abans d'enfilar les primeres notes de Brilla per tu, aquella cançó, feréstegament tendra, que diu: "No hi ha res que il·lumini el sol. Així que brilla per tu, brilla per tu". La Maria i el Martí es miren i es tornen a somriure com en aquell primer Sant Jordi del 1999.