La guineana María Nsue Angüe (1948-2016) va ser una de les primeres africanes a escriure un llibre en espanyol (la va precedir la corisquenya Raquel Ilombé). La seva novel·la Ekomo, del 1985, ha esdevingut tot un mite de la literatura femenina, perquè descriu els patiments d'Ilombé, una dona de poble que se sacrifica pel seu marit, Ekomo, greument malalt, però que a canvi només rep renys i crítiques. L'editorial Sial, a la col·lecció Casa de África, ha tret Cuentos y relatos, una compilació de diversos relats curts de l'escriptora africana. Nsue va morir aquest mes de gener: tot i que assegurava que tenia molts llibres per publicar, és probable que aquest volum sigui la darrera obra de l'escriptora guineana que s'editi.

L'Àfrica màgica

Els contes de María Nsue ens situen a l'Àfrica màgica de la tradició fang. Són contes en què els morts ressuciten, els joves obtenen poders màgics, els éssers humans canvien d'aparença... Contes generalment ubicats a poblats, que reviuen l'Àfrica tradicional: els homes van a caçar, les dones conreen... Però hi ha elements de modernitat que s'introdueixen en aquestes històries: en alguns contes hi apareixen militars, en d'altres televisors... I, òbviament, en un país governat per una dictadura, també hi apareix en algun moment l'autòcrata que ho domina tot. En el fons, en l'estructura de molt contes també hi és patent la tradició contista europea, molt diferent de la fang: hi ha, entre les històries de Nsue, també els típics contes on el protagonista acaba casant-se amb la filla del rei. Les influències de les històries tradicionals fang de Biom, el golafre salvat per la seva dona, se sobreposen a les dels contes dels germans Grimm o de Hans Christian Andersen.

Generació perduda

María Nsue forma part de l'anomenada "generació perduda" de la literatura guineana, integrada per aquells autors que van néixer als darrers temps de la colònia, que van formar-se a Espanya i que sovint no van poder tornar al seu país per aportar els seus coneixements. És aproximadament de la mateixa generació que el narrador Donato Ndongo (autor de Las tinieblas de tu memoria negra) o el poeta Francisco Zamora (autor d'obres tan emblemàtiques com "Salvad a Copito"). Són els escriptors que van començar a crear una literatura guineana, després de la independència, basant-se en els primers temptejos literaris, que es van donar en ple franquisme. Són els autors que van començar a buscar una forma d'expressar-se en l'espanyol guineà i que van generar les noves formes d'escriure del país.

Una autora mítica

María Nsue és una autora que va arribar a ser molt popular en els cercles especialitzats en les literatures afrohispàniques. A vegades era tan coneguda per les riquíssimes anècdotes de la seva vida com per la seva literatura. El seu llibre Ekomo va aparèixer a les edicions de la UNED, en una col·lecció d'escàs impacte i curta tirada, i no va ser reeditada fins al 2008, per l'editorial Sial. A Guinea va publicar un llibret amb alguns relats (Relatos), en una edició casolana d'uns centenars d'exemplars. Nsue va interessar molt els especialistes en literatures comparades i alguns fans de la literatura africana, però en realitat no va tenir gaire sortida. A Guinea, on fins fa poc no hi havia cap llibreria, molta gent coneixia l'escriptora María Nsue, però molt pocs, poquíssims, havien llegit les seves obres. María Nsue solia seure cada dia, cap al migdia, a un bar situat prop de l'Ajuntament de Malabo. Molts dels que passaven sabien que era escriptora, però probablement els experts en literatura guineana de les universitats  nord-americanes havien llegit molts més llibres seus que els seus conciutadans. De tant en tant, Maria Nsue explicava contes als centres culturals o feia aparicions a les escoles, però a partir de la publicació d'Ekomo la seva producció literària va quedar pràcticament aturada. Les condicions del país, per altra banda, no facilitaven la tasca de l'escriptora.

D'una banda a l'altra

María Nsue era filla d'un ric plantador fang, del clan Essassom, de Bidjabidján (a la Guinea Equatorial). Va néixer el 1948, en el si d'una família plena d'artistes, com l'escultor Felipe Osá, un dels darrers conreadors de l'estatuària tradicional fang. Als vuit anys va marxar a estudiar a Espanya i va quedar-s'hi molt de temps. La dictadura de Macías (1968-1979) va complicar encara més el seu retorn, ja que l'autòcrata sospitava de tots aquells que s'havien format a Occident. El 1971 Nsue es va casar, però va enviduar molt aviat. Als anys 1980 va començar a viatjar de nou a Guinea i va publicar Ekomo. Al segle XXI va viure entre Malabo i Madrid i va fer algunes col·laboracions amb entitats culturals de les dues ciutats. També va fer diversos viatges a universitats estrangeres per explicar la seva obra.

Doble identitat

En les entrevistes que va concedir, sovint María Nsue feia referències creuades entre Guinea Equatorial i Espanya, dos universos que coneixia molt bé. Tot i que feia abrandades proclames d'africanitat, de tant en tant s'identificava apassionadament amb l'espanyolitat. I els seus Cuentos y relatos són una mostra del seu arrelament en les dues cultures. Els contes de Nsue se situen a l'Àfrica i els seus personatges són bàsicament africans. La majoria s'inspiren directament en les històries tradicionals africanes: són narracions, per exemple, que expliquen el trajecte iniciàtic de diversos germans, o històries en què el centre se situa en els poders màgics d'un personatge. Però, en realitat, els textos de Nsue s'escapen de les pautes habituals de la literatura oral (molt similars a totes les cultures del món). Amb la base d'un relat tradicional, Nsue elabora una història que tampoc encaixa en el format habitual del conte europeu (en què tots els elements de la història han d'encaminar-se a construir el desenllaç). El resultat són unes històries en què la trama alguns cops patina. A la fi, aquests relats, malgrat el seu interés, no tenen ni la màgia d'una història tradicional ben explicada, ni la força d'un relat fet per un contista potent. Cuentos y relatos no pot ser, doncs, una referència per als que busquin contes tradicionals africans, però pot ser un referent per als que vulguin apropar-se a la realitat mítica i actual de Guinea Equatorial.