Maria Xinxó ha publicat un llibre per defensar l'ús del llaç groc: Jo també porto el llaç groc. 100 raons per exhibir el símbol de la llibertat (ed. Columna). Per a fer aquest llibre Maria Xinxó ha recorregut més de 60 pobles de Catalunya i ha entrevistat a cent persones que porten el llaç groc. El llibre compta amb un pròleg de Pep Guardiola, que ha patit represàlies per haver usat el llaç groc com a entrenador del Manchester (recordem que l'estadi de Wembley es va solidaritzar amb el seu míster amb llaços grocs).
A la introducció, Xinxó reconstrueix com es va produir la tria del llaç groc com a símbol de l'alliberament dels presos. I per casualitat, aquest símbol coincidia amb el que havia estat usat pels austracistes durant la Guerra de Successió. Maria Xinxó intenta buscar en aquest llibre catalans el més diversos possibles que duen el llaç groc, de totes edats, professions i orígens... Jo també porto el llaç groc vol ser una mostra de la diversitat d'aquesta reivindicació.
Al llibre també es recull el testimoni de les agressions patides per la gent que duu el llaç groc: "M'han arribat a escopir per dur el llaç groc, però jo no els dic res, no em vull barallar amb ningú", diu una ciutadana d'Arenys... Fins i tot una àvia de 87 anys denuncia que va ser insultada per dur aquest símbol. Els incidents recents al Teatro Real de Madrid mostren la hostilitat de certs estaments a aquesta mostra de llibretat d'expressió.
Entre els testimonis dominen els dels independentistes, però l'obra també inclou gent que sense ser-ho reivindica la llibertat dels presos polítics. Molts dels que porten el llaç groc es plantegen la seva reivindicació, més que en termes independentistes, en termes democràtics. Com en Jaume: "Portar el llaç groc serveix perquè la gent que no el porta es plantegi en quina societat vivim, amb gent a la presó i a l'exili per les seves idees polítiques". "Quan hi ha una injustícia has de prendre partit", explica un electricista, contundent.
Entre els entrevistats, en la seva majoria gent anònima, hi figuren personalitats destacades: actors, activistes, músics... I no hi podien faltar els parents directes dels represaliats: Laura Masvidal, parella de Joaquim Forn, Txell Bonet, esposa de Jordi Cuixart... Però més enllà d'aquests presos, Marcel Mauri, vicepresident d'Òmnium Cultural, apunta que el llaç representa els presos i els exiliats, però també "tots aquells anònims que estan patint la repressió de l'Estat: regidors, pallassos, mestres d'escola, mecànics...". De fet, una de les entrevistades explica: "Un policia espanyol em va amenaçar i em va fer mal, perquè vaig amagar les urnes el dia de l'1-O. Ara en puc parlar sense plorar, però m'ha costat molt superar-ho. Duc el llaç groc pels presos, però també perquè demà puc ser jo la que sigui a la presó". Alguns dels entrevistats són optimistes, però la Maria, estudiant de 25 anys, afirma: "No sé fins quan l'hauré de dur. Però crec que serà un període llarg".