Per acabar un any 2020 que "ha posat a prova la resiliència del sector", segons han assegurat els responsables del Grup 62 en una trobada amb la premsa per presentar les principals novetats de la temporada, l'editorial Proa té a punt Tirant lo Blanc, la gran novel·la fundacional de Joanot Martorell i Martí Joan de Galba, "el primer best-seller" de la nostra literatura, tal com l'ha anomenat Emili Rosales, en versió actualitzada en català d'avui per Màrius Serra i que arribarà a les llibreries el 4 de novembre.
Pel director literari del grup, només "un novel·lista de primera línia i lingüista reconegut" com Serra podia encarar un repte tan majúscul i apassionant que li ha comportat dos anys i mig de feina, i que només gràcies al confinament ha pogut culminar. "Llegir i reescriure el Tirant en català d'avui és sentir-te un Pierre Menard privilegiat", ha assegurat el mateix Serra sobre aquest ambiciós projecte, en la línia del que s'ha fet en altres literatures amb els seus clàssics medievals. En aquest sentit, Serra aposta més per la idea d'"actualització" que no pas de "modernització", un concepte molt connotat històricament.
Una versió completa amb diversos itineraris
Les aventures de Tirant lo Blanc, un cavaller que venç en batalles i desafiaments no gràcies a poders sobrenaturals, sinó gràcies a l'enginy i l'estratègia, és per l'escriptor i membre de l'IEC una "novel·la espill", barreja d'Eros, Tànatos i Literatura —a manera del clàssic triumvirat de sexe, droga i rock'n'roll— que ens mostra un món en transició entre l'edat mitjana i el renaixement i una profunda reflexió sobre la condició humana. No és estrany que fos un dels pocs llibres salvats de la biblioteca d'Alonso Quijano, i que el mateix Cervantes l'elogiés ditiràmbicament assegurant que en ella els cavallers menjaven, dormien i morien al seu llit, havent fet testament. En ella hi conviu "una gran part de retòrica medieval", però també "diàlegs vivaços que defugen les convencions" i una ironia projectada sobre els mateixos mites cavallerescos, propis de la visió humanista del renaixement. Alhora, Tirant lo Blanc també es pot veure com una ucronia construïda sobre la base d'una realitat paral·lela en què la cristiandat aconsegueix vèncer els infidels i mantenir l'Imperi Romà d'Orient, amb capital a Constantinoble. O Contastinopla, com apareix al llibre, i que Serra s'ha vist obligat a normalitzar de la mateixa manera que ha tornat a l'original anglès els topònims com Lancaster, Canterbury o Warwick. Així, ara serà Guillem de Warwick i no de Varoïc.
En aquesta tasca d'actualització, Serra ha actualitzat el nom de personatges cèlebres que se citen al text, respectant-ne tots els protagonistes excepte el Cabdillo sobre los Cabdillos, que seguint Martí de Riquer passa a ser l'emir dels emirs, per motius evidents. També ha hagut de normalitzar els tractaments, d'acord amb els criteris d'intimitat i jerarquia. Així, l'emperador parla de tu a tothom i tothom li parla de vós. Mentre que, a mesura que aprofundeixen en la seva relació, Tirant i Carmesina passen del tractament més formal a tutejar-se. Les armes i la moda han estat altres conceptes que l'han fet gruar, amb solucions que evitessin l'anacronisme però fossin prou pròximes al lector d'avui.
Aquesta nova versió del Tirant lo Blanc, que, segons Serra, vol ser "una invitació a entrar al meravellós món del Tirant", ofereix quatre propostes d'itinerari per al lector a qui la lectura del text complet li sigui una muntanya. En aquest sentit, Serra proposa un Tirant essencial, que recull un 58% del llibre; un itinerari d'episodis amorosos, que correspon a un 19% de la novel·la; un de centrat en l'acció bèl·lica, que representa el 20% del tot i, finalment, un tast, de 9 capítols dels 497.
62 recupera Martí i Pol i publica 'Vides catalanes que han fet història'
Entre la resta de novetats presentades avui a la premsa, el Grup 62 prepara el rellançament de l'obra del poeta Miquel Martí i Pol, el primer volum de l'obra completa de Joan Maragall, a càrrec d'Ignasi Moreta i Lluís Quintana, el segon volum de l'edició crítica de Josep Carner i, per a l'any 2021, la represa de l'obra completa de Joan Fuster, en col·laboració amb la Institució Alfons el Magnànim.
Les editorials del grup commemoren els 25 anys de Dins del darrer blau, de Carme Riera, i Gràcies per la propina, de Ferran Torrent, i es recuperen textos de Teresa Pàmies i Joan Perucho, a banda de reeditar-se les memòries de Josep Benet. Per a finals del 2020 està prevista l'aparició d'El jove Porcel, biografia centrada en els anys de formació de l'escriptor mallorquí, a càrrec de Sergio Vila-Sanjuán.
El mes de novembre també serà el de l'arribada de la Història de la Segona República, de Josep Pla, a partir del manuscrit original català inacabat d'aquest títol maleït de l'escriptor de Palafrugell. En el terreny dels clàssics universals, Rosales ha destacat la publicació també de clàssics universals com Farenheit 451, de Ray Bradbury, Esperant Godot, de Samuel Beckett, la reedició d'Un lloc anomenat antany de la Premi Nobel Olga Tokarczuk, Grans esperances, de Charles Dickens traduït per Josep Carner, Els contes de Giuseppe Tomasi de Lampedusa. A primers del 2021, arribarà Les flors del mal, de Charles Baudelaire, traduït per Pere Rovira, i una nova traducció d'El mestre i Margarida, de Mikhaïl Bulgàkov, traduït del rus per Xènia Dyakonova.
Sobre el projecte cultural de l'editorial, Emili Rosales ha destacat l'èxit dels llibres de Xavier Bosch, Pilar Rahola, Gemma Ruiz, Toni Cruanyes, Artur Mas i Martí Gironell, així com els diversos reconeixements, com el Premi Òmnium per a L'esperit del temps, de Martí Domínguez. I ha valorat també la col·laboració en l'organització de diversos guardons amb Òmnium Cultural, la Fundació Prudenci Bertrana, la Fundació Antigues Caixes Catalanes, la Universitat de Girona, l'Ajuntament de Barcelona i de Sant Cugat, i l'Acadèmia de Bones Lletres, amb qui acaba de presentar el nou Premi d'Assaig, i la segona edició que espera ser la de la consolidació del Premi Proa.
D'entre la resta de novetats, Ramoneda i Rosales han destacat especialment Vides catalanes que han fet història, un volum col·lectiu dirigit per Borja de Riquer que complementa la Història mundial de Catalunya, presentada l'any 2018 i un dels grans èxits de la temporada amb 30.000 exemplars venuts. El nou volum és un recull de 120 vides destacades escrites per un grup de més de 100 historiadors que participen en aquesta "obra magna" que es publicarà el 25 de novembre. En l'apartat d'assaig historicopolític, l'editorial publicarà l'11 de novembre El fill del xofer, de Jordi Amat a partir de la biografia d'Alfons Quintà, i el 30 de novembre La dona tremolosa, de Siri Hustvedt.
Un any ple de dificultats amb una recuperació millor de l'esperada
Durant la trobada amb periodistes, el president del Grup 62, Josep Ramoneda, ha assegurat que, malgrat tot, la recuperació ha estat millor del que s'haurien imaginat. Una sorpresa positiva que Ramoneda atribueix al fet que els lectors han tornat a les llibreries així que ha estat possible, ja que la mateixa pandèmia ha estat una "injecció positiva" al llibre que demostra que la "la gent vol llegir".
El director editorial del grup, Emili Rosales, ha volgut assenyalar els esforços que s'han fet per salvar l'any 2020, a través del Sant Jordi d'Estiu i la Setmana del Llibre en Català, i ha assegurat, sobre els plans de publicació, que l'objectiu és mantenir el nombre de títols, al voltant de 150, en els segells per a adults i una xifra lleugerament superior pel que fa als infantils.