El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) explora amb l'exposició Sade. La llibertat o el mal el llegat filosòfic, estètic i polític del marquès de Sade en la cultura contemporània, des de les avantguardes de principis del segle XX fins a l'actualitat, en obres d'artistes com Dalí, Buñuell, Simon de Beauvoir o Pasolini. La directora del CCCB, Judit Carrera, ha assenyalat a la presentació que “encara que ens incomodi, Sade ens segueix interpel·lant, ens parla dels abusos sistemàtics del poder, dels abusos sexuals, i està considerat com un dels precursors de la cultura queer, i els seus escrits poden interpretar-se com una filosofia de la llibertat, però també com una filosofia del mal".
Encara que ens incomodi, Sade ens segueix interpel·lant, els seus escrits poden interpretar-se com una filosofia de la llibertat, però també com una filosofia del mal
L'escriptor llibertí Donatien Alphonse François de Sade (1740-1814) és un personatge polèmic que algunes persones han vist com un pensador revolucionari i alliberador i d'altres, com un autor perniciós i corruptor. L'exposició, que "no reivindica ni condemna Sade", mostra l'impacte que els seus polèmics textos han tingut en una sèrie d'artistes i intel·lectuals, i explica com s'ha convertit en una icona molt present en la cultura de masses. Al segle XX, es van crear nombroses obres que s'hi referien de forma directa o indirecta, cosa que es pot considerar "un senyal de la fascinació, la incomoditat i les contradiccions que les seves idees van provocar durant el segle passat, a més d'una prova del potencial subversiu de la seva producció literària".
Revisant els estereoptips
Sade. La llibertat o el mal, que estarà oberta al públic fins al proper 15 d'octubre, convida a revisar alguns estereotips, per exemple, els associats al terme 'sadisme', i a reflexionar sobre com la figura de Sade pot arribar a provocar commoció i escàndol, d'una banda, i ser aclamada com la personificació de la revolució, de l'altra. Per fer aquesta anàlisi, l'exposició parla d'algunes figures fonamentals de les avantguardes que han celebrat l'autor, com ara Apollinaire, Georges Bataille, Dalí, Toyen i Man Ray; la visió crítica de Pasolini i les reflexions d'artistes contemporànies que parlen de la llibertat d'expressió, la transmutació dels rols de gènere, el desig, la violència, la institucionalització del terror i el paper de la imaginació pornogràfica en la societat de consum.
El recorregut de l'exposició conté documentació de les performances històriques de Jean Benoît i Jean-Jacques Lebel, projectes fotogràfics de Marcelo Brodsky, Robert Mapplethorpe, Pierre Molinier i Susan Meiselas, a banda de referències a obres de la literatura, el cinema i el còmic, i vídeos d'entrevistes amb filòsofs i investigadors. A la mostra, les instal·lacions d'artistes com Laia Abril, Paul Chan, Shu Lea Cheang, Teresa Margolles, Joan Morey i Kara Walker conviuen amb noves produccions de Joan Fontcuberta i Domestic Data Streamers, amb referències als treballs escènics d'Angèlica Liddell, Albert Serra i Candela Capitán, i amb la filmació d'un fragment de l'obra Le retour de Sade, de Bernard Noël, dirigida per Guillem Sánchez García i interpretada per Clàudia Abellán i Joel Cojal.