Al Teatre Tantarantana, fins al 24 d'abril s'hi presenta Mars Joan, una comèdia centrada en Mars One, una operació que es proposa portar 24 voluntaris a viure a Mart, sense cap possibilitat de retorn. Es tracta d'una obra que analitza el perquè una persona decideix deixar-ho tot i anar-se'n per sempre. I intenta fer-ho evitant l'estigmatització: no vol plantejar els voluntaris a astronautes com a frikis, sinó com gent amb inquietuds.
Una comèdia per a tots els públics
La Companyia Dara, responsable de l'espectacle, sabia que el tema té un vessant dramàtic, però ho han volgut plantejar com una comèdia. El protagonista, en Joan, vol anar-se'n a Mart i haurà d'enfrontar-se a les resistències del seu entorn. La seva parella i els seus amics no entenen el seu desig de marxar. Una obra per riure, però que pretén alhora ser una reflexió sobre la Mars One, i, en el fons, també sobre els somnis dels individus. Mars Joan és una obra dirigida per Roc Esquius, que compta, com a actors, amb Núria Deulofeu, Josep Sobrevals, Vanessa Segura i Isidre Montserrat.
Mars One: més dubtes que certeses
El projecte Mars One és una iniciativa privada dirigida per l'empresari holandès Bas Lansdorp. Lansdorp assegura que té la capacitat per dur a terme la missió, però hi ha moltes qüestions tècniques que sembla lluny d'estar resoltes. Algunes anàlisis han posat de manifest que la viabilitat del projecte és nul·la, com a mínim en els terminis que es planteja. En primer lloc, els coets espaials actuals no tenen capacitat per transportar tot el que es necessita per instal·lar 24 persones a Mart. En segon lloc, encara no hi ha cap càpsula dissenyada per dur la gent fins a Mart. Per altra banda, alguns estudis apunten que els humans només viurien unes setmanes a Mart, perquè la radiació és molt elevada. I també hi ha forts dubtes sobre la capacitat de Bas Lansdorp per reunir el pressupost necessari per a l'expedició: de fet, en els primers càlculs, el cost estava clarament subvalorat. Lansdorp assegura que aconseguirà inversors privats, i diu que, a més a més, aconseguirà diners de drets televisius, aconseguint que l'operació de selecció i de colonització es televisi com a reality show.
Una estafa?
Hi ha fonamentades sospites que tot això no és més que una estafa. Lansdorp podria estar interessat, simplement, en enriquir-se mitjançant el reality show, i no tindria cap projecte real d'enviar ningú a Mart. Joseph Roche, professor d'Astrofísica del Trinity College de Dublín va infiltrar-se al programa i va aconseguir entrar al grup dels 100 preseleccionats per a la missió sense superar cap prova real, tan sols fent donatius econòmics. Lansdorp es defensa de les crítiques argumentant que s'estan trobant solucions tècniques a tots els problemes, i que no té cap obligació de donar comptes de la seva operació, perquè és una empresa privada. Inclús assegura que l'esperança de vida dels humans a Mart serà major que a la Terra.
Els voluntaris catalans
L'Àngel Jané i la Núria Tapias no tenen cap dubte que el projecte Mars One es farà realitat i que veuran com l'home colonitza Mart. Tots dos són afeccionats a l'astronomia des de nens, tot i que s'han dedicat professionalment a altres camps. Quan van conèixer el projecte, van decidir apuntar-s'hi: "Era un somni que tenia a l'abast" "només calia fer un clic". La Núria va ser eliminada de la llista en la darrera prova. L'Àngel encara hi és: figura entre els cent preseleccionats, dels quals s'haurà de triar el grup de 24 astronautes. Si el projecte progressa, l'any que ve començarà el seu entrenament per a la missió. Tots dos, com el protagonista de l'obra, han estat tractats també de "marcians" i han estat criticats per veïns, amics i parents. Per això donen suport a la Companyia Dara i a Mars Joan, que creuen que ajuda a fer entendre la seva opció.
El perquè
L'Àngel Jové s'identifica amb els exploradors, com Colón i Magallanes, que van ser tractats de bojos. Ell assegura que no es considera boig: "el que és boig és aquell que fa una feina que no li agrada per pagar la hipoteca al banc i canviar de cotxe cada deu anys". Assegura que no té por del que pot haver-hi a l'espai: "Jo tinc els meus dimonis interns. Tinc por a una vida sense pena ni glòria". La Núria Tapias, tot i haver quedat fora del projecte, assegura que no se'n penedeix: "Tornaria a fer-ho. Durant aquest temps he après molt. Ha estat una gran experiència". I ambdós asseguren que, per ells, anar-se'n en un viatge sense retorn, "no té tanta importància".
Somni o malson?
Àngel Jané pensa que la colonització de Mart és una oportunitat, per a ell i per a la humanitat, de construir un món millor: "sense política, sense religions". Però tot sembla indicar més aviat el contrari: la colonització de Mart, en cas que es produeixi, seguirà les normes que decideixi Bas Lasdorp: ell és qui controla què es farà, què es decidirà, que s'hi durà, qui hi anirà... És la liberalització absoluta de l'espai exterior: a Mart, realment, manarà qui paga. A més a més, el projecte Mars One apunta diversos problemes ètics. És ètic que qui tingui recursos es dediqui a la conquesta de l'espai? Qui establirà les regles als espais exteriors colonitzats? És ètic contaminar l'espai exterior perquè sí? És lícit fer un contracte que no és rescindible perquè no està prevista la tecnologia per retornar? És lícit fer que algú vengui la seva intimitat per sempre? Segons com, Orwell s'hauria quedat molt curt.
El Cicló
Mars Joan és el segon espectacle de El Cicló. Cicle de Companyies Independents. Es tracta d'una iniciativa mitjançant la qual el Tantarantana estableix un conveni amb cinc companyies independents: els ofereix la sala i els ajuda en la producció perquè preparin l'espectacle que ells desitgin. Dara, una companyia jove que va obtenir un cert èxit en els seus projectes anteriors, iMe i El Catalon d'una nit d'estiu, es mostra molt satisfeta per aquesta oportunitat. Després de Mars Joan, el Cicló programa un espectacle de la Cia. Casa Real, 17 simpàtiques maneres d'acabar amb el capitalisme. Al juny La Calòrica presentarà al Tantarantana El profeta i al setembre el Col·lectiu La Santa oferirà Quan acabi la nit.