Ets de lletres o de ciències? Segur que a tu també t'han fet alguna vegada aquesta pregunta, ja que sembla que escollir una de les dues disciplines comporti la renúncia o el desconeixement de l’altra; però tant si et tira més el terreny de les humanitats com si et genera més interès el món científic, hi ha una cosa que de ben segur t'ha despertat curiositat sempre: Mart, el planeta vermell.

Imatge del veritable color de Mart, 2007 / Font: Instrument OSIRIS de la sonda espacial Rosetta. ESA – Agència Espacial Europea

Amb aquesta premissa, l'exposició Mart. El mirall vermell inaugurada al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i activa fins a principis de juliol, ens convida a reflexionar sobre Mart experimentant la simbiosi i la mescla que es crea entre els camps de les humanitats i les ciències, ja que des de l’existència de les primeres civilitzacions, el planeta Mart ha estat un mirall, una metàfora i una font d’inspiració per als humans, des d'astrònoms fins a escriptors passant per enginyers, mèdiums o inventors.

Tal com la defineix Judit Carrera, directora del CCCB, l'exposició esperona el visitant a iniciar “un viatge per a la imaginació dels horitzons i les paradoxes que planteja Mart dins un univers multiplanetari” a partir d'un recorregut pel poderós imaginari del planeta vermell.

Un mirall de nosaltres?

Amb una campanya publicitària immillorable coincidint amb l’arribada del Perseverance al planeta vermell —que des del mateix CCCB es va poder seguir en directe—, Juan Insua, el comissari de l’exposició, vol convidar el visitant a una aventura paral·lela i espacial al planeta veí; un planeta del qual s’ha parlat o escrit molt, però, tanmateix, del qual se’n sap realment poc.

“Hauríem d’aprendre a estimar els planetes com estimem les persones, pel que són, no pel que ens agradaria que fossin”, apuntava Insua a la presentació de l’exposició. Precisament, una part important de l'exposició gira al voltant d'això: de Mart com a mirall de l'ésser humà des de fa mil·lennis. Per què, sense anar més lluny, el planeta veí ha adoptat diferents noms segons cada tradició, però, en canvi, en totes les cultures se l’associa al déu de la guerra?

Amb l'afany de respondre dubtes sense deixar de generar inquietuds, l'exposició es divideix en tres parts (‘Mart en el cosmos antic’, ‘Ciència i ficció del Planeta Vermell’ i ‘Mart en l’antropocè’) que s'estructuren al voltant d’escultures, dibuixos, imatges, còmics, pel·lícules, figures, manuscrits i, fins i tot, un meteorit, el KG 002. Tots aquests elements formen part dels 400 objectes que es troben exposats i que pretenen deixar constància de la creació artística, científica i literària que ha propiciat fins al moment el planeta. 

El meteorit KG 002 va ser trobat al desert del Sàhara, 2010 / Font: NASA    

La fascinació per allò desconegut

En l'actualitat, coneixem un centenar de meteorits que provenen de Mart, però el KG 002 exposat al CCCB és únic i excepcional. El meteorit en qüestió pertany a un estrat més profund del planeta i, juntament amb els altres, ha estat capaç de travessar els 200 milions de quilòmetres per arribar a la Terra. Què més té d'especial? Doncs que és l'única font palpable d’informació que es disposa en aquests instants, a l’espera que el Perseverance pugui recollir-ne de noves per analitzar-les en un futur no molt llunyà.

Curiosament, malgrat que de Mart no en coneguem més que petits fragments de meteorits, la fascinació de l'ésser humà pel planeta vermell és més antiga que anar a peu. Fins al segle XVI, la relació dels humans amb Mart era a simple vista, a través de l’ull. Amb l’aparició del telescopi de la mà de Galileo Galilei el 1609, vam poder començar a aproximar-nos-hi i a observar de manera més perfeccionada i detallada el planeta vermell. Quatre segles més tard i en el context de la carrera espacial entre els Estats Units i la Unió Soviètica durant el període de la Guerra Freda, americans i soviètics inicien un seguit de missions fracassades que comporten una carrera per arribar a obtenir la primera imatge del planeta veí. Unes primeres fotografies que, molts anys més tard de Galilei, va aconseguir Mariner 4, la primera missió que va arribar amb èxit al planeta Mart, llançada per la NASA el 28 de novembre de 1964.

Primera fotografia del sòl marcià / Font: Víking I, 1976

Existeixen els marcians?

Una de les qüestions que ha inquietat i ha generat més intriga als investigadors i científics d’arreu del planeta és el fet de saber si Mart acull algun tipus de vida. La literatura i el cinema s'han nodrit sobradament d'aquesta hipòtesi, tal com demostren els centenars de llibres, pel·lícules, poemes o obres d'art. Si Mart ha calat de forma profunda en l'imaginari col·lectiu i la cultura popular és perquè les representacions mitològiques de Mart cantades com epopeies pels nostres avantpassats llunyans s'han actualitzat amb el pas del temps, donant peu, per exemple, que la primera fake new de la història tingués a veure amb Mart: l'any 1938, H.G. Welles va llegir per la ràdio La guerra dels mons i el relat semblava tan versemblant que milers d'espectadors, aterrats, van creure's que la Terra patia una invasió extraterrestre.

Si la literatura o el cinema han intentat descriure què és Mart sense haver-lo vist mai, la ciència fa dècades que intenta veure'l per descriure'l millor. Amb la finalitat d’obtenir noves dades que permetin als investigadors de la NASA extreure més informació del planeta vermell, el 30 de juliol de 2020 va tenir lloc el llançament de la darrera missió espacial: Mars 2020. Amb l’arribada del Perseverance el passat dijous, 18 de febrer, la fita suposa una de les tres missions que coincideixen aquest 2021, seixanta-un anys del primer intent fallit d'expedició marciana. En aquests moments, el Perseverance es troba analitzant el planeta vermell des del cràter Jezero, un indret possiblement ric en microorganismes fòssils, tal com l'existència d’un llac pot fer-nos creure.

Missió LATAM III realitzada a les instal·lacions de la Mars Desert Research Station, Utah (USA), 2019 / Font: Mariona Badenes

Mart: el planeta B

Un dels aspectes claus que situa en especial rellevància l’exposició és l’emergència climàtica. L’escalfament global provocat per l’espècie humana pot comprometre el futur de les noves generacions, ja ho sabem, per això, davant d’aquest fet, algunes veus proposen la colonització espacial com a sortida inevitable. Arribarem a fer aquest viatge, però? I sobretot: mereixem fer-lo?

Mart entra en joc i se situa com a opció B davant una opció A, la Terra, que els humans no hem estat ni som capaços de sostenir. Superarem  la crisi ecològica global que hem provocat? Veurem l’extinció de la vida al planeta Terra? Mart serà l’opció adequada per desenvolupar un nou planeta sostenible amb la condició humana o marciana? I sobretot, servirà el planeta roig com a redempció de la humanitat? De moment, el planeta veí segueix responent amb més dubtes a totes les possibles preguntes que puguem fer-li.

Mart. El mirall vermell és una exposició en la qual es pot entrar sense escafandre ni cap mena de vestimenta espacial, però que permet fer un trajecte d'anada i tornada al planeta veí sense moure's de Barcelona, ja que pensar en Mart també és una forma de viatjar-hi. Per sort, el quart planeta del sistema solar encara té moltes històries per explicar-nos i després de milers d'anys observant-lo, el CCCB no proposa res més que un exercici fascinant: fer-nos adonar que, per molts anys que portem observant Mart, encara som al principi del viatge.

Vista des del rover Curiosity, 2014 / Font: NASA

Activitats que complementen l’exposició

Amb relació a Mart, el CCCB ofereix una programació paral·lela de debats, cinema, trobades amb experts i activitats educatives i de mediació que permeten que el visitant connecti amb els reptes de futur que ens depara el planeta vermell.  

A més, per als amants de la ciència-ficció, el canal Mart. El mirall vermell de Filmin ofereix una selecció d’unes quantes pel·lícules vinculades al gènere que permeten endinsar-se molt més en el coneixement del planeta dels marcians i contribueixen a enriquir el projecte expositiu.